17 – Hem fet el cim!

Avui enviem l’ últim post d’aquest any. Han estat setmanes i setmanes de treball compartit que hem intentat reflectir en cadascun dels missatges que hem escrit.

Fent un repàs de tot el què ha passat durant aquests mesos, veiem que hem estat capaços de crear una mena de trajecte d’autoaprenentatge que es concretarà en els projectes que els alumnes presentaran d’aquí a pocs dies. Mentre ells anaven avançant en el difícil món de la recerca, nosaltres hem fet també un procés semblant. Ara, gràcies a la seva ajuda, entenem una mica més això que s’anomena el  treball per projectes.

A mode de cloenda, volem enumerar totes les activitats que inclou el trajecte recorregut fins ara.

  1. Vam començar situant el context de partida i formulant el nostre repte.
  2. Després vam decidir quin producte final volíem obtenir i quines característiques (condicions) havia de tenir.
  3. Vam establir un marc curricular: volíem que el producte final, a més de produir aprenentatge en les diverses àrees relacionades amb la temàtica dels projectes, aconseguís desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre.
  4. Vam anar pautant el procés. D’una manera molt concreta pels alumnes de segon i una mica més lliure, pels de 4t.
  5. Vam elaborar eines i recursos segons ens anaven sorgint les demandes.
  6. Vam temporitzar el procés quan ens vam adonar que els alumnes de 4t es perdien una mica.
  7. Vam organitzar els grups d’alumnes.
  8. Vam anar analitzant i revisant les tasques en funció dels resultats que els alumnes ens anaven mostrant.
  9. Vam elaborar diversos instruments d’avaluació.
  10. Ens quedarà pendent una última consideració, en funció dels resultats que obtinguem  dels projectes dels alumnes i de la valoració de la rúbrica d’autoavaluació.

RÚBRICA DOCENT Autoavaluació d’un treball per projectes (XCB)

Tota aquesta feina ha estat, en realitat, un entrenament per poder-nos iniciar en el treball per projectes el proper curs 2016 – 17. Hem decidit començar  diversos projectes en format petit, que farem a les hores de les matèries optatives de 1r i 2n. Tenim ganes de llençar-nos a la piscina, però volent tenir la seguretat que està plena!

Estem contents de tota la feina que hem fet i, sobretot, estem contents de la nostra evolució com a grup. Gràcies a tots per les vostres aportacions, i fins aviat!

12. Rellegint Jane Jones (1)

El gran repte s’acosta. La proposta està redactada, la temporització, les rúbriques d’avaluació a punt. No falta res o…, potser sí.

Tal com hem plantejat el REPTE estem contribuint de manera efectiva al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre?

Jane Jones en el document “Avaluació formativa, què hi ha de nou?” diu: “No ens hem de preguntar només què hem après, sinó “com ho hem après”. El com esdevé una qüestió més important, ja que si l’alumne coneix el “com” pot transferir l’estratègia a d’altres contextos d’aprenentatge. Per això cal que els alumnes comprenguin les raons del seu aprenentatge” (2)

Estem segurs que en el disseny del GRAN REPTE hem planificat accions que permetin als alumnes descobrir com han après el que de ben segur aprendran?

Dies enrere ens va caure a les mans el llibre d’Alfredo Hernando Calvo “Viaje a la escuela del siglo XXI. Así trabajan los colegios más innovadores del mundo”. (3) La veritat és que és una lectura que transporta i que fa pensar i repensar molt i molt.

Llibre Viaje a la escuela del s.XX  XCB

El cas és que en un dels seus capítols, concretament el que porta per títol  “Conversar para aprender a pensar”, hi llegíem això: Toma una fotografia a las estategias cognitivas que aparecen con más frecuencia en tu escuela […] Usa palabras para vestir el pensamiento y muestras de manera visible. Visualizar el pensamiento te permitirà introducir en la  programación actividades dirigidas a la competencia de APRENDER A APRENDER, de un modo más organizado y sin que parezca un anexo, sino integradas en el contenido. […]. Crea pautas que guíen el pensamiento de tus alumnos”. (4) El capítol continua amb un seguit de recomanacions sobre com ajudar els alumnes a crear i utilitzar es tratègies de pensament; estratègies que més endavant podran ser transferides a d’altres contextos d’aprenentatge.

Aquesta idea enriqueix molt el nostre repte. No només demanarem als alumnes que utilitzin la metodologia de la recerca per resoldre el GRAN REPTE, voldrem que també ens expliquin com ho han après i, per això els ajudarem a  crear una “ruta de pensament”  que serveixi per guiar la seva reflexió sobre la pròpia recerca.

Després de pensar una estona decidim crear una llista d’accions per guiar el seu pensament i ajudar-los a completar el GRAN REPTE amb èxit:

  • Llegiu amb atenció l’encàrrec que us hem fet. Explique-lo amb una frase: el que hem de fer és … Relacioneu la frase amb una paraula o una imatge i situeu-la enmig d’un full de paper gros.
  • Identifiqueu entre deu i vint conceptes que es relacionin amb la pregunta i ordeneu-los de més general a més particular.
  • Escriviu tots els conceptes en post-its, un per a cada concepte. Situeu els conceptes que heu identificat al voltant de la paraula/imatge clau.
  • Per a cada concepte busqueu uns quants subconceptes relacionats (no gaires, dos o tres) i col·loque-los a sota de cada concepte.
  • Agafeu  retoladors de diferents colors i encercleu els conceptes i els subconceptes que estiguin relacionats. D’aquesta manera tindreu grups de paraules o idees que es complementaran.
  • Torneu a la idea principal i reviseu si necessiteeu afegir algun concepte, si els que teniu estan ben ordenats i si les relacions que heu establert són correctes.
  • Intenteu associar cada grup de concepte – subconceptes a una paraula clau.
  • Uniu els conceptes amb línees i escriviu un número sobre la línea que us ajudi a organitzar les accions que portareu a terme.
  • Ara ja esteu preparats! Comença l’acció!

__________________________

(1) Jane Jones va ensenyar idiomes a l’educació primària i secundària i en la seva darrera destinació com a professora va desenvolupar l’avaluació formativa. Actualment, és professora titular al London King’s College i directora d’Educació d’Idiomes Estrangers Moderns (MFL). Ha desenvolupat recerques sobre la transició entre l’educació primària i secundària i sobre l’avaluació formativa. Entre els anys 2010 i 2013 va participar en el Projecte Multilateral Comenius “SAIL” (Student Assessment for Improving Learning). Aquest article és fruit d’una reflexió en el marc delafinalitzaciódelprojecte.                            http://www.kcl.ac.uk/sspp/departments/education/people/academic/jonesj.aspx

__________________________

(2) JONES,Jane. “Avaluació formativa: què hi ha de nou? una mirada des d’Anglaterra” [document en línea]. http://xtec.gencat.cat. [Data de consulta: 20 d’abril de 2016] http://xtec.gencat.cat/web/.content/documents/avaluaci-formativa_-qu-hi-ha-de-nou.pdf

__________________________

(3) HERNANDO, Alfredo. “Viaje a la escuela del siglo XXI” [publicació en línia]. www.fundaciontelefonica.com. [data de consulta: febrer de 2016] http://www.fundaciontelefonica.com/educacion_innovacion/viaje-escuela-siglo-21/

__________________________

(4) Íbid pp 60, 61

11- Gurb! Tenim un problema.

Reunió de projecte de 4t. Cares llargues. No estem contents. Què ens passa? Els alumnes van molt endarrerits; sembla com si no s’adonessin que el temps no s’atura i els projectes avancen molt lentament. En parlem una bona estona i finalment arribem a un acord: hem de trobar una solució que els faci prémer l’accelerador.

calendari 3 XCB

Tot d’una se’ns acudeix una idea. Tal com dèiem al post de presentació del nostre projecte: El relat que fem a continuació és el desenvolupament d’una idea que va sorgir de la col·laboració i el treball en equip d’un grup de professors fortament implicats en l’objectiu de fer els alumnes tan competents com sigui possible.”
Fer els alumnes tan competents com fos possible, aquesta era la resposta. Com que el projecte dels alumnes de 2n era molt pautat, ens vam imaginar que els alumnes de 4t no necessitaven tant acompanyament i vam oblidar-nos de fer-los saber que érem al seu costat i que podíem ajudar-los a confeccionar la seva agenda de recerca. De seguida ens vam posar a treballar i en menys d’una hora vam crear una llista amb totes les activitats que calia fer i dates rellevants pel seu procés de treball. Després vam recòrrer de nou als materials de la nostra companya Núria Samsó per tal de donar-los diferents pautes per realitzar un cronograma. Vuit dies després començàvem a veure els resultats. Havíem superat l’escull i les barques tornaven a navegar a bon ritme.

6 – I els de segon, com ho faran?

Tornem a obrir el debat: l’experiència dels cinc darrers anys ens fa pensar que alguns alumnes poden fer una petita recerca sense dificultats, però hi ha un grup important de nois i noies per als quals la recerca es converteix en una tasca difícil que, si no tenen ajuda externa, no saben fer sols.

Heus aquí un nou repte: com podem aconseguir que tots els alumnes de segon puguin accedir al projecte de recerca amb la garantia que sigui al seu abast? Obrim el debat i comencem una pluja d’idees.

[youtube]https://youtu.be/NugRZGDbPFU[/youtube]

Quan vam començar a proposar els projectes de recerca havíem utilitzat com a material de suport un llibre de Manuel Belmonte que, des d’aquest bloc, recomanem a tothom, “Enseñar a investigar. Libro del profesorado” i, durant el curs passat, havíem implementat alguns canvis en el model de treball a partir de la lectura del llibre de Mª del Pilar Menoyo, “Fer recerca a secundària un repte per l’alumnat i pel professorat”.

investigar_alumneinvestigar_professorportada_fer_recerca_a_secundaria

 

 

 

 

 

 

Tot i aquestes lectures, però, el nostre grau de satisfacció en relació als resultats és baix i ens preocupa aquesta dificultat d’accés que alguns alumnes experimenten.

De tot el que anem dient ens quedem amb una idea central: el que ens interessa per damunt de tot és monitoritzar el procés, aconseguir focalitzar l’esforç en concretar i delimitar un problema i actuar per obtenir una resposta personal, es a dir, fugir del recull de respostes que han donat altres persones.

Comença la feina!

 

4 – Com ens organitzem

El professorat:

  • Ens impliquem un nombre elevat de professors del centre.
  • Els professors participants es divideixen en dos grups: 2n i 4t d’ESO.
  • Hi ha dos professors encarregats de gestionar el bloc a més de la professora que coordina el grup de XCB.
  • Ens reunirem els dimarts amb una periodicitat quinzenal (excepte avaluacions) per tal de definir el projecte i fer-ne el seguiment.

L’alumnat:

  • A segon fem grups de 4 alumnes i són heterogenis en tots els casos. La formació dels grups va a càrrec de l’equip docent.
  • A quart els grups són de dos o tres. S’agrupen segons interessos, en funció dels temes anteriorment citats.
  • Durant tot el procés l’alumnat disposa de documents elaborats pel professorat que serveixen de pauta per la realització del projecte.

Aspectes de funcionament i seguiment del treball:

Tant a segon com a quart els alumnes dediquen una hora setmanal al projecte. En aquesta hora tenen un professor de referència que s’encarrega d’anar conduint el procés.

Quart d’ESO:

  • Els professors es distribueixen els grups d’alumnes segons el tema triat. Cada professor porta una mitjana de cinc treballs.
  • Els dies de reunió el professorat dedica una estona al seguiment dels treballs i pot compartir dubtes i comentaris amb el grup.
  • Els alumnes creen una carpeta d’aprenentatge per tal de compartir el dia a dia del seu treball amb el professor tutor.
  • El professorat comparteix les seves reflexions amb els alumnes mitjançant l’eina drive, de manera que hi haurà sempre la possibilitat d’estar comunicats.

Segon d’ESO:

El grup de treball de segon ha consensuat una proposta:

El treball de recerca es desenvoluparà en dos blocs:

  • En el primer els alumnes formaran grups cooperatius i realitzaran una petita recerca, utilitzant uns tutorials creats per la professora Núria Samsó, que els serviran per anar descobrint els passos que cal fer per poder seguir un procés d’investigació.
  • En el segon, se’ls proposarà un  repte que implicarà posar en pràctica totes les estratègies que prèviament hauran practicat.
  • Les TIC tindran un paper destacat en el desenvolupament del projecte. Tot el trajecte inicial es formularà a a partir de recursos TIC.

Emprendran el camí de la recerca anant de fita en fita, fins a coronar el cim. Els desitgem una bona travessia!

3 – El repte

“Si no creus que tots els alumnes poden aprendre, no siguis mestre” això ho va dir la Neus Sanmartí en una entrevista a l’ara.cat. Nosaltres ens apliquem aquesta afirmació i la transformem en el nostre repte: si no creiem que tots els alumnes poden fer recerca, no cal fer-ne.

entrevista

Comencem a treballar. Decidim que ens caldrà crear un seguit d’instruments que permetin els alumnes realitzar el seu projecte de recerca aplicant estratègies de treball tals com: treballar col·laborativament, fer una gestió eficaç de la informació, planificar una tasca a llarg termini, organitzar el propi treball, avaluar-lo, …

D’altra banda, com que volem plantejar un treball pels de segon i un altre pels de 4t, pensem que ens caldrà organitzar dos equips de professors, un per a cada curs.

El nostre repte, doncs, és doble: per una banda volem que els alumnes augmentin la seva competència d’aprenendre a aprendre i, per l’altra volem treballar col·laborativament professors de diverses especialitats per tal que els alumnes aconsegueixin el seu repte.