Arxiu de la categoria: Procés d’implementació

En aquest apartat trobareu articles relacionats amb la posada en pràctica del projecte i que responen a preguntes com:
Hi haurà una o múltiples solucions possibles a la “pregunta” inicial? Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com els alumnes transfereixen continguts i competències de diverses àrees i competències transversals, i en són conscients? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?

17 – Hem fet el cim!

Publicat el per
Respon

Avui enviem l’ últim post d’aquest any. Han estat setmanes i setmanes de treball compartit que hem intentat reflectir en cadascun dels missatges que hem escrit.

Fent un repàs de tot el què ha passat durant aquests mesos, veiem que hem estat capaços de crear una mena de trajecte d’autoaprenentatge que es concretarà en els projectes que els alumnes presentaran d’aquí a pocs dies. Mentre ells anaven avançant en el difícil món de la recerca, nosaltres hem fet també un procés semblant. Ara, gràcies a la seva ajuda, entenem una mica més això que s’anomena el  treball per projectes.

A mode de cloenda, volem enumerar totes les activitats que inclou el trajecte recorregut fins ara.

  1. Vam començar situant el context de partida i formulant el nostre repte.
  2. Després vam decidir quin producte final volíem obtenir i quines característiques (condicions) havia de tenir.
  3. Vam establir un marc curricular: volíem que el producte final, a més de produir aprenentatge en les diverses àrees relacionades amb la temàtica dels projectes, aconseguís desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre.
  4. Vam anar pautant el procés. D’una manera molt concreta pels alumnes de segon i una mica més lliure, pels de 4t.
  5. Vam elaborar eines i recursos segons ens anaven sorgint les demandes.
  6. Vam temporitzar el procés quan ens vam adonar que els alumnes de 4t es perdien una mica.
  7. Vam organitzar els grups d’alumnes.
  8. Vam anar analitzant i revisant les tasques en funció dels resultats que els alumnes ens anaven mostrant.
  9. Vam elaborar diversos instruments d’avaluació.
  10. Ens quedarà pendent una última consideració, en funció dels resultats que obtinguem  dels projectes dels alumnes i de la valoració de la rúbrica d’autoavaluació.

RÚBRICA DOCENT Autoavaluació d’un treball per projectes (XCB)

Tota aquesta feina ha estat, en realitat, un entrenament per poder-nos iniciar en el treball per projectes el proper curs 2016 – 17. Hem decidit començar  diversos projectes en format petit, que farem a les hores de les matèries optatives de 1r i 2n. Tenim ganes de llençar-nos a la piscina, però volent tenir la seguretat que està plena!

Estem contents de tota la feina que hem fet i, sobretot, estem contents de la nostra evolució com a grup. Gràcies a tots per les vostres aportacions, i fins aviat!

10- A la recerca del mètode

Publicat el per
Respon

Per poder fer un bon treball de recerca necessitem un bon mètode i com és abastament sabut, el mètode científic és el que s’utilitza en els grans treballs científics que diàriament es porten a terme arreu.

El mètode científic és “un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l’evidència i l’experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan”.

               https://sites.google.com/site/cienciesdelavida/home/metode-cientific

Normalment inclou els següents passos, si bé poden aparèixer en un altre ordre:

  1. Fer observacions
  2. Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions
  3. Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)
  4. Elaborar una hipòtesi
  5. Posar la hipòtesi a prova
  6. Analitzar els resultats
  7. Comunicar els resultats

És una molt bona manera de treballar que han pogut utilitzar alguns dels nostres investigadors de 4t, sobretot els que han optat per temes relacionats amb l’àmbit científic (recordeu el projecte de les garses).

Però què passa quan la recerca que pretenem empendre no és susceptible de ser portada al laboratori? Quan el que necessitem és biblioteca, biblioteca i biblioteca? Podem descriure un mètode que ens permeti realitzar treball d’àmbit humanístic? Aquests treballs també es poden considerar científics?.

Nosaltres pensem que sí, i així ho hem explicat als alumnes:

  1. Estat de la qüestió: la primera cosa que hem de fer és buscar tota la informació coneguda fins el moment d’allò que volem estudiar. En el cas del treball sobre el deportat de Gurb, els alumnes van consultar el llibre de Montserrat Roig “Els catalans al camps nazis”  on van poder comprobar que, efectivament, existia constància d’una persona de Gurb deportada.
  2. Consulta de fonts diverses. Seguint amb l’exemple, les nostres investigadores es van dirigir a l’Arxiu Municipal de Gurb. A més de veure’l per primera vegada i conèixer la feina de l’arxiver, van trobar fonts documentals sobre la persona estudiada. Seguint aquesta pista, han continuat localitzant informació en altres arxius de la comarca i, fins i tot, han anat al Registre Civil. Tot això els ha permès arribar a famíliars del deportat i ampliar el camp de cerca.
  3. Després ha vingut una feina intensa de classificació i organització de tota la informació i han iniciat la redacció del treball d’investigació.
  4. Finalment, hauran d’escriure unes conclusions que seran el fruit de tots aquest mesos de treball intens.  Probablement quedaran interrogants per resoldre que seran el punt de partida per futures recerques.

Heus aquí un mètode igualment científic que no té el laboratori com a escenari.

 IMG_6679 foto alumnes a l'arxiu de Gurb

8 – Com triarem el tema i el títol?

Publicat el per
Respon

Comença l’acció. Els alumnes engeguen motors. Els toca triar un tema pel seu treball i fer una aproximació al títol. Per fer-ho, els donem algunes instruccions

“Avui escollirem el tema del nostre projecte de recerca.

RECORDEU!

Triarem un treball que:

  • Es basi en informacions de primera mà.
  • Tingui com a part central un treball de camp.
  • Estigui al nostre abast.
  • Sigui original.
  • El títol ha de reflectir, amb poques paraules, en què consisteix el nostre treball. No pot ser ambigu.
  • Mirem aquests power point:

Endavant amb la tria del tema i del títol!”

Temes i títols proposats pels alumnes

Alumnes de 2n

  • La Dieta Equilibrada.  (Estudi de la dieta de l’alumnat de Gurb)
  • El transport   (Estudi del transport que utilitzen els alumnes per venir a l’ Institut de Gurb)
  • Els Animals Domèstics (Estudi dels animals domèstics dels alumnes de 2n d’ESO de l’ Institut)
  • El Porc   Estudi estadístic del creixement d’un porc) .  
  • El món dels somnis (Va del que somien els adolescents)
  • De quin color ho veus? (Va sobre com els colors en la moda indiquen estats d’ànim de la gent)
  • Com afecten els escrits a les plantes.
  • El creixement de les cebes regades amb diferents líquids.
  • El pop i el rock en els adolescents.

Alumnes de 4t

  • Joan Romà i Cases: un gurbetà deportat als camps de Mauthausen i Gusen.
  • Jaume Baranera i Saborit: alcalde republicà de Gurb durant la Guerra Civil
  • Insectbox: Catàleg de la fauna de la bassa de l’Institut de Gurb
  • Provar per aprovar? Estudi de la millora de les notes d’alumnes de 6è de primària de l’Escola de la Guixa a partir de dos mètodes d’aprenentatge diferents, un de pràctic i un de teòric.
  • Guàrdies i presos: rivals o aliats? Anàlisi de la relació entre els vigilants i els presos dels camps de concentració i de la vida que hi duien a terme, a partir d’obres de ficció i de no ficció.
  • Osonencs deportats: camí cap al camp. Estudi dels osonencs deportats als camps de concentració nazis i del camí que varen recórrer.

La nostra reflexió: constatem que el grau de comprensió de la tasca que es demana és molt més evident en el cas dels alumnes de 4t. Això ens fa adonar que, en un moment o altre del procés ens caldrà tornar a revisar els títols dels alumnes de 2n.

Samsó i Salvat, Núria. 2015. Aprenem a fer recerca a través de les TIC. Treball de Màster sobre TIC i Educació. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.

6 – I els de segon, com ho faran?

Publicat el per
Respon

Tornem a obrir el debat: l’experiència dels cinc darrers anys ens fa pensar que alguns alumnes poden fer una petita recerca sense dificultats, però hi ha un grup important de nois i noies per als quals la recerca es converteix en una tasca difícil que, si no tenen ajuda externa, no saben fer sols.

Heus aquí un nou repte: com podem aconseguir que tots els alumnes de segon puguin accedir al projecte de recerca amb la garantia que sigui al seu abast? Obrim el debat i comencem una pluja d’idees.

[youtube]https://youtu.be/NugRZGDbPFU[/youtube]

Quan vam començar a proposar els projectes de recerca havíem utilitzat com a material de suport un llibre de Manuel Belmonte que, des d’aquest bloc, recomanem a tothom, “Enseñar a investigar. Libro del profesorado” i, durant el curs passat, havíem implementat alguns canvis en el model de treball a partir de la lectura del llibre de Mª del Pilar Menoyo, “Fer recerca a secundària un repte per l’alumnat i pel professorat”.

investigar_alumneinvestigar_professorportada_fer_recerca_a_secundaria

 

 

 

 

 

 

Tot i aquestes lectures, però, el nostre grau de satisfacció en relació als resultats és baix i ens preocupa aquesta dificultat d’accés que alguns alumnes experimenten.

De tot el que anem dient ens quedem amb una idea central: el que ens interessa per damunt de tot és monitoritzar el procés, aconseguir focalitzar l’esforç en concretar i delimitar un problema i actuar per obtenir una resposta personal, es a dir, fugir del recull de respostes que han donat altres persones.

Comença la feina!

 

5 – Triem un tema, obrim una carpeta

Publicat el per
Respon

Comencen els canvis: la primera decisió que prenem és acotar una mica els àmbits de recerca. Fins ara havíem deixat que els alumnes proposessin temes i, després de validar-los, els anàvem acompanyant en el seu trajecte. Aquesta vegada hem decidit que:

Als alumnes de 4t els proposem tres temes de tres àmbits diferents i que, a partir d’aquesta proposta, ells han de decidir els seus treballs.

Per altra banda, els posem la condició que el treball s’ha de fer en col·laboració amb una o dues persones més.

Aquests són els temes que proposem:

       – Amical de Mauthausen i deportació (àmbit social)

       – Torrent de l’Esperança (àmbit científic)

       – Eines i dades per a la millora de l’aprenentatge (àmbit tecnològic)

Presentació Amical Mathausen

 

 

Presentació del'Amical de Mathausen a càrrec del seu president Enric Garriga

 

 

 

Per a cadascun dels temes organitzem una activitat de presentació i elaborem una fitxa per tal d’ajudar a prendre la decisió.

Demanem que obrin una carpeta d’aprenentatge pel treball de recerca que compartiran amb el seu tutor. Cal crear un document de text anomenat “carpeta d’aprenentatge” on s’aniran recollint totes les evidències que permetran avaluar el procés de prerecerca. L’estructura d’aquest document s’anirà explicitant a mesura que avanci el procés. Per crear la carpeta utilitzarem el protocol que vam elaborar el curs 2014-15 en el marc de la tasca 2 de la XCB.

 

4 – Com ens organitzem

Publicat el per
Respon

El professorat:

  • Ens impliquem un nombre elevat de professors del centre.
  • Els professors participants es divideixen en dos grups: 2n i 4t d’ESO.
  • Hi ha dos professors encarregats de gestionar el bloc a més de la professora que coordina el grup de XCB.
  • Ens reunirem els dimarts amb una periodicitat quinzenal (excepte avaluacions) per tal de definir el projecte i fer-ne el seguiment.

L’alumnat:

  • A segon fem grups de 4 alumnes i són heterogenis en tots els casos. La formació dels grups va a càrrec de l’equip docent.
  • A quart els grups són de dos o tres. S’agrupen segons interessos, en funció dels temes anteriorment citats.
  • Durant tot el procés l’alumnat disposa de documents elaborats pel professorat que serveixen de pauta per la realització del projecte.

Aspectes de funcionament i seguiment del treball:

Tant a segon com a quart els alumnes dediquen una hora setmanal al projecte. En aquesta hora tenen un professor de referència que s’encarrega d’anar conduint el procés.

Quart d’ESO:

  • Els professors es distribueixen els grups d’alumnes segons el tema triat. Cada professor porta una mitjana de cinc treballs.
  • Els dies de reunió el professorat dedica una estona al seguiment dels treballs i pot compartir dubtes i comentaris amb el grup.
  • Els alumnes creen una carpeta d’aprenentatge per tal de compartir el dia a dia del seu treball amb el professor tutor.
  • El professorat comparteix les seves reflexions amb els alumnes mitjançant l’eina drive, de manera que hi haurà sempre la possibilitat d’estar comunicats.

Segon d’ESO:

El grup de treball de segon ha consensuat una proposta:

El treball de recerca es desenvoluparà en dos blocs:

  • En el primer els alumnes formaran grups cooperatius i realitzaran una petita recerca, utilitzant uns tutorials creats per la professora Núria Samsó, que els serviran per anar descobrint els passos que cal fer per poder seguir un procés d’investigació.
  • En el segon, se’ls proposarà un  repte que implicarà posar en pràctica totes les estratègies que prèviament hauran practicat.
  • Les TIC tindran un paper destacat en el desenvolupament del projecte. Tot el trajecte inicial es formularà a a partir de recursos TIC.

Emprendran el camí de la recerca anant de fita en fita, fins a coronar el cim. Els desitgem una bona travessia!