Aquesta pregunta sorgeix un dia en una classe de quart. Demanem als alumnes que aventurin una resposta, però no acaben de trobar-ne cap que els ho expliqui clarament.
Decidim, doncs, preparar un exercici per poder exemplificar-ho. Recorrem als materials de Marcel Jorba: i els posem un exemple. A partir d’aquí la cosa sembla més senzilla i ja s’atreveixen a formular-se les seves pròpies preguntes. Veurem si podem redactar alguna hipòtesi.
Marcel Jorba i Jorba. Projecte de recerca 4t d’ESO. Dossier de l’alumne. Agost 2010.
I visionem el següent power point:
Exemple 1:
Un grup de noies es proposa estudiar les circumstàncies que van portar un gurbetà fins al camp de Mauthausen, on hi va morir. Han esbrinat que no hi ha cap constància d’aquest fet al poble i pensen que, si dónen a conèixer la seva història, potser aconseguiran que tingui reconeixement.
Consignem aquí les preguntes que van escriure a l’entorn d’aquest tema.
- Quines són les seves dades personals?
- Quí era?
- On viva de Gurb?
- A quin any el van registrar al camp?
- Quin any i on va morir?
- És coneguda la seva existència a Gurb?
- Actualment, té família a Gurb?
- Tenia dona i fills quan el van enviar al camp?
- Quina és la informació de la seva estada a Mauthausen?
- Per què hi va anar?
- Quants anys hi va estar?
- A quina classe social pertanyia abans de la deportació?
- En quin moment històric va succeir?
- Quines nacionalitats diferents hi havien en el camp?
- El van enviar en algun altre camp a part del de Mauthausen?
- Què els va passar als republicans espanyols al final de la guerra?
- Quines eren les diferències entre els republicans i els nacionals?
- Al final de la Guerra Civil, quin va ser el motiu pel qual Catalunya va caure?
- Quina relació tenia l’estat social del moment amb la creació dels camps de concentració.
En aquest cas, les alumnes decideixen que, per la temàtica, no poden aventurar una hipòtesi. Per aquest motiu els va millor treballar a partir de preguntes.
Exemple 2:
Aquest grup parteixen d’un problema molt concret:
“Aquí a l’institut, tenim un problema molt gran. Les garses es posen a les papereres i s’ho menjen tot. A més, llencen totes les deixalles fora de la paperera i les deixen en un estat lamentable. Juntament amb en Guifré, volem solucionar aquest problema al mateix temps que fem el nostre treball de recerca.”
Després d’informar-se mitjançant una petita recerca a la xarxa, decideixen escriure la següent hipòtesi:
“Les garses se senten atretes per les coses brillants. Si aconseguim orientar-les a un altre lloc diferent de les paperes, deixaran d’embrutar el pati.”
Queda doncs resolt el dubte:
Un treball de recerca sol consistir, bàsicament, a plantejar una o més preguntes i trobar-ne les seves respostes.
Però, a vegades, en plantejar una pregunta, ja sospitem quina serà la resposta. De fet, podríem plantejar la resposta abans que la mateixa pregunta. Aquesta resposta possible s’anomena hipòtesi.
Quina és doncs la diferència entre treballar a partir d’una pregunta o d’una hipòtesi? La diferència la trobarem en la manera com enfocarem el teball:
Si partim d’una PREGUNTA, cal respondre-la.
Si partim d’una HIPÒTESI, cal comprovar si és certa o no (i, si s’escau, en quina mesura és certa o no ho és).
Per tant, la manera com realitzarem el treball serà diferent segons partim de preguntes o d’hipòtesis.
Quan es parteix de PREGUNTES, el que farem serà:
- Plantejar la pregunta
- Buscar la manera de respondre-la
- Trobar la resposta
Quan es parteix d’HIPÒTESIS, haurem de:
- Formular la hipòtesi
- Plantejar la pregunta
- Buscar la manera de respondre-la
- Trobar la resposta
- Comprovar si la hipòtesi és certa