Incorporació d’alumnes del PIM

Publicat el per
Respon

Abans de concloure aquest projecte, m’agradaria parlar dels alumnes del PIM. Aquest nois i noies realitzen les matèries instrumentals al marge dels seus companys, en grup reduït, per tal de poder recuperar les mancances en l’aprenentatge que presenten des de la primària. Malgrat tot, des de la implementació de les tasques s’ha decidit que aquests alumnes participin en aquests projectes formant grup amb els seus companys de la classe. Cal dir que un any més, és ratifica l’encert en aquesta decisió perquè al llarg del desenvolupament de les activitats s’ha pogut observar com la seva vinculació i participació amb els companys de l’equip ha anat in crescendo dia a dia. Hi ha hagut una millora notable en l’autonomia personal, i en les ganes d’aprendre tal i com han mostrat en tots els dies del projecte.

Voleu saber quines estrelles i constel·lacions podem veure qualsevol dia?

Publicat el per
Respon

Ahir els alumnes de 1r d’ESO van realitzar una observació del cel al pati de l’Institut.

La nit estava una mica tapada de núvols i en alguns moments van fer ús d’un planisferi celeste que havien construït ells mateixos, a l’aula.

Un Planisferi Celeste és un mapa estel·lar i de constel·lacions que permet visualitzar el cel i reconèixer estrelles i constel·lacions a qualsevol hora i en qualsevol dia de l’any a una latitud geogràfica donada.

Consisteix en una carta estel·lar unida pel seu centre a una coberta opaca circular superposada, que conté una finestra el·líptica, de manera que només una porció del cel visible a través de la finestra en un moment donat.

Aquí tenim una mostra dels planisferis construïts:

IMG_4239

 

El planiferi conté 2 cercles graduats, un amb els dies de l’any, l’altre amb les 24 hores del dia. Per a l’ús del Planisferi cal fer coincidir l’hora del dia amb la data. Un cop fet, cal situar al Planisferi orientant els seus punts cardinals amb el paisatge real.

IMG_4242IMG_4241

¿Cuál es el origen mitológico de las estaciones?

Publicat el per
Respon

En primer lloc, hem contextualitzat la lectura de “El mito de Deméter y Perséfone”, per tant, hem fet una pluja d’idees sobre què són el mites, com eren els Déus de l’antiga Grècia, on vivien…. Després de la lectura en veu alta  (al vídeo, en mostrem un fragment), en grups han identificat els elements característics de la narració.

Hem recordat amb el suport de fonts d’Internet què són els equinoccis i els solsticis. Els ha agradat decidir a quin país en el qual el dia s’allarga durant l’equinocci de primavera volen viatjar i han redactat un correu electrònic a una agència de viatges per plantejar quin tipus de viatge volen fer i quina informació necessiten conèixer abans de marxar.

Per acabar, han consultat el catàleg de la Xarca de biblioteques públiques de Catalunya i han cercat publicacions sobre l’Univers o sobre les estacions de l’any. N’han escollit una i han elaborat una fitxa bibliogràfica a partir d’un model.

Ara ja coneixen com poder fer ús del préstec interbibliotecari!

[youtube]https://youtu.be/wkmk4nK6cQE[/youtube]

Aprenentatge entre iguals

Publicat el per
Respon

Aquest any, amb motiu de la inauguració de l’observatori al centre, l’astronomia s’ha convertit en un tema recurrent i vertebrador de les nostres classes. És per aquest motiu que els alumnes de 4t d’ESO descobreixen empíricament les aplicacions de la trigonometria des del punt de vista històric de descoberta de l’univers. L’activitat que se’ls hi ha proposat ha consistit en la construcció de dos utensilis: la creueta i el quadrant; i després s’han fet dues pràctiques d’utilització: una diürna (calculant mesures inaccessibles) i l’altre nocturna (tot coneixent i mesurant les diferents constel·lacions). Un cop formats als alumnes de 4t, s’ha considerat molt interessant la seva participació en la Festa final de l’univers que fan els alumnes de 1r com a cloenda del Txt. S’ha trobat molt interessant establir un aprenentatge entre iguals dins de la festa, ja que els alumnes de 4t poden explicar l’ús de les eines que han construït als companys de primer. En les imatges que podeu veure a continuació hi ha un recull de la classe diurna que vàrem fer al pati del centre.foto1

Així mateix també podeu veure els dos utensilis creats pels alumnes.

foto2

foto3foto4foto5

Podem mesurar el diàmetre del Sol?

Publicat el per
Respon

Amb l’ajuda d’una cambra fosca, que construeixen els propis alumnes, han d’aconseguir determinar el diàmetre del Sol.

Un cambra fosca és una caixa negre i tancada, en una cara de la qual hi ha un petit orifici per on entra la llum. La cambra fosca que construirem té un full de paper vegetal en la cara oposada a l’orifici, sobre aquest paper vegetal ens apareixeran les imatges, en el nostre cas del Sol, el diàmetre de la imatge és proporcional al diàmetre real del Sol.

Un cop construïda la cambra fosca sortirem al pati a fer les lectures i posteriorment farem els càlculs i determinarem l’error.

cb3 cb1

cb2

Quant tardaríem en fer la volta a la Terra?

Publicat el per
Respon

A partir de la pregunta que ens van plantejar fa uns dies referent a: Quant tardaríem en fer la volta a la Terra? els alumnes de 1r. d’ESO han estat treballant molt engrescats durant aquesta setmana aplicant coneixements de diverses matèries treballats durant aquest curs.

L’activitat es va començar presentant i llegint alguns fragments del llibre “La vuelta al mundo en 80 días” de Jules Verne. Seguidament varem agafar les principals destinacions i varem muntar l’itinerari, dividint-lo en 20 etapes. Els alumnes havien de realitzar el seu propi àlbum de viatge, una presentació per grup que anava bastant pautada, de cada una de les 20 ciutats havien de: situar-les al seu país, buscar la seva bandera, localitzar les coordenades geogràfiques exactes (latitud i longitud) de cada ciutat, endevinar la hora local tenint en compte sempre la mateixa hora des d’on vivim nosaltres, i finalment, buscar dues imatges representatives de la ciutat.

Jules Verne va tardar 80 dies en realitzar la volta al món, els alumnes de 1r. d’ESO d’Alcarràs, treballant cooperativament en grups heterogenis de 3-4 alumnes, han tardat solament 80 minuts!

Àlbum de viatge: LA VOLTA AL MÓN

La volta al món en 80 minuts

Com vam viure el trànsit de Mercuri?

Publicat el per
Respon

El dilluns dia 9 de maig de 2016, tots estàvem preparats per un esdeveniment molt important, el primer planeta, Mercuri,  havia de passar per davant del Sol. El trànsit de Mercuri per davant del Sol és un fenòmen que pot qualificar-se d’extraordinari ja que només es produeix unes 13 vegades cada segle i només la meitat de les vegades és visible des del lloc on vivim.

El nostre institut disposa d’un observatori astronòmic des del qual vam preparar-nos per poder observar el trànsit i aprofitant aquest esdeveniment vam fer portes obertes de l’observatori.

transit

Per preparar aquest esdeveniment els alumnes han estat llegint el gran treball d’ Esteban Esteban .

No sabíem si hi hauria núvols o no però la motivació era gran!

Finalment el temps no ens va acompanyar, però vam  poder observar el trànsit de Mercuri a través de la web de Bizkaiko Astronomia Elkartea i  tot i el núvol i la pluja, les portes obertes de l’observatori van ser tot un èxit!

transit2transit 3 IMG-20160509-WA0000-e1462824635469

 

¿Cómo llega el Sol a la literatura?

Publicat el per
Respon

La llum i la foscor, el Sol i la Lluna han marcat la vida de personatges tan coneguts com el Romeu i la Julieta. Elements de la natura com les aus (el “ruiseñor” i la “alondra” en el text treballat en llengua castellana) els ajuda a guiar-se en l’obscuritat de la nit per saber quan surt el sol.

A partir de la pregunta “¿Cuánto dura una noche literaria?”, a classe, hem llegit en veu alta el diàleg de comiat entre els dos personatges de W. Shakespeare i en grups hem analitzat quin paper té el Sol i la Lluna en la seva història. No oblidem que la Lluna (“Cintia”, en el text) ha estat còmplice de grans secrets amorosos que només sota l’aixopluc del cel fosc han trobat un escenari adient. Així van néixer les albades literàries.

[youtube]https://youtu.be/Z6elEQ8gXHw[/youtube]]

Per on surt el Sol?

Publicat el per
1

Diuen que el sol surt per l’est i es pon per l’oest, però … cada dia surt i es pon pel mateix lloc de l’horitzó? A l’estiu el sol surt pel mateix lloc que a l’hivern? I al pol nord què passa? I a l’equador …?

A l’estiu el sol escalfa més que a l’hivern, però a classe de ciències sempre expliquen que no fa més calor perquè estiguem més a prop del sol, sinó per què l’angle d’incidència dels rajos solars és diferent.

Avui els alumnes han construit un model en paper per simular els moviments del sol vistos des de la Terra,

El model de paper que han construït els permetrà comprovar que el lloc per on surt  i per on es pon el sol, i el camí que segueix el sol en el cel des que surt fins que es pon, depenen de

  • la latitud i de
  • l’època de l’anyfot baldirifot baldiri2