Arxiu de la categoria: Treballem en equip

Aquest apartat conté els articles que recullen les descripcions, explicacions i reflexions col·lectives que es generen durant la posada en pràctica del projecte.

Producte final a la festa diürna

Publicat el per
Respon

Per finalitzar el nostre projecte: On vivim dins l’Univers? hem celebrat aquesta darrera setmana l’esperada “festa diürna” amb tots els alumnes de 1r d’ESO.

Dins la franja horària habitual en que realitzem el treball per projectes, de 11 a 13h., el programa va ser el següent:

11:00h.- Obra de teatre

11:30h.- Concert

11:45h.- Projecció dels treballs de la Volta al Món

12:00h.-  Exposició de cambres fosques, rellotges solars i maquetes. Amb la corresponent entrega de diplomes als millors treballs.

12:30h  Pica-pica Galàctic!

Es va tractar d’una mostra dels diferents treballs, compartint-los amb els altres companys, és a dir, d’una exposició dels diferents productes finals sorgits del projecte.

Va ser un final de projecte molt enriquidor per a tots!

IMG_5913 IMG_5914 IMG_5945 IMG_5935

IMG_5995

Observació nocturna

Publicat el per
Respon

Els alumnes de primer d’ESO porten gairebé 60 hores treballant a l’aula diferents aspectes relacionats amb el tema de l’Univers.

Aquests darrers dies, que estem finalitzant el nostre projecte, hem arribat a l’esperada “festa nocturna” i hem pogut sortir de classe i de l’horari habitual per continuar treballant en el nostre projecte però d’una manera diferent.

Les activitats que es van realitzar la passada setmana, durant dues nits, ja que es van repartir els alumnes de 1r. ESO en dos grups per un millor funcionament (dilluns A i B, dimarts C i D) consistien en una iniciació a l’observació astronòmica, explicada en tot moment pels alumnes que pertanyen al grup d’astronomia de l’institut.

La observació nocturna es va dividir en tres estacions, és a dir, hi havien tres subgrups d’alumnes que treballaven de forma simultània:

Una estona un grup  treballava amb el programa Stellarium, uns altres alumnes observaven a ull nu al pati i, per una altra banda, un altre grup visualitzava des dels telescopis de la cúpula objectes del Sistema Solar, estrelles de la nostra galàxia i, si el cel ho permetia, objectes de cel profund.

20160531_230318

 

imagen 1

imagen 3

Aproximadament cada 40 minuts els alumnes van anar intercanviant d’estació i en total van ser un parell d’hores d’observació.

Durant les dues nits es van observar algunes de les constel·lacions primaverals que es poden visualitzar cap a les deu i onze de la nit: carro gran, carro petit, drac, bover, lleó, bessons, verge, corb, …; estrelles: polar, Àlcor, Mizar A i B, Artur, Spica, Càstor, Pòllux, Vega, Deneb, …

Encara que l’estrella va ser Júpiter, la primera nit varem poder assistir a part de l’ocultació de Ganimedes. Les següents seqüències realitzades amb Stellarium ens permet entendre que varem observar:

Júpiter, dilluns 30 de maig, 21:30 LT

La segona nit varem poder observar un altre fenòmen dels satèl·lits de Júpiter. En aquest cas va ser un trànsit, i ho va protagonitzar Ió.

Captura de pantalla 2016-06-01 21.41.06

Mart, d’un taronja pujat, i Saturn, amb els seus anells i Tità, van completar el trio del Sistema Solar.

Galileu va tenir la mateixa sensació fa més de 400 anys quan va ser el primer en observar-lo? Potser si, per molts de nosaltres també ha estat el primer cop!

Dues grans nits!

¿Cómo guían en la noche las estrellas?

Publicat el per
Respon

Al capítol XX de la primera part de la coneguda novel·la de Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, Sancho Panza mostra el seu saber com a pastor i demostra amb habilitat a Don Quijote que resten poques hores perquè surti el sol. 

Les estrelles són les còmplices de Sancho per convèncer a “el Caballero de la triste figura” perquè no comenci una nova aventura fins a la sortida del sol: la posició de les estrelles, en especial, de l’estrella Polar, el guia per calcular que tan sols cal esperar una estona per a l’alba.

Alguns alumnes de primer d’ESO han dissenyat els decorats (l’Óssa Menor i l’Óssa Major) i han representat aquest fragment del llibre. Hem comptat també amb la col·laboració d’una elegant Dulcinea del Toboso que ha presentat la dramatització i amb un excel·lent acompanyament musical.

¿Cuál es el origen mitológico de las estaciones?

Publicat el per
Respon

En primer lloc, hem contextualitzat la lectura de “El mito de Deméter y Perséfone”, per tant, hem fet una pluja d’idees sobre què són el mites, com eren els Déus de l’antiga Grècia, on vivien…. Després de la lectura en veu alta  (al vídeo, en mostrem un fragment), en grups han identificat els elements característics de la narració.

Hem recordat amb el suport de fonts d’Internet què són els equinoccis i els solsticis. Els ha agradat decidir a quin país en el qual el dia s’allarga durant l’equinocci de primavera volen viatjar i han redactat un correu electrònic a una agència de viatges per plantejar quin tipus de viatge volen fer i quina informació necessiten conèixer abans de marxar.

Per acabar, han consultat el catàleg de la Xarca de biblioteques públiques de Catalunya i han cercat publicacions sobre l’Univers o sobre les estacions de l’any. N’han escollit una i han elaborat una fitxa bibliogràfica a partir d’un model.

Ara ja coneixen com poder fer ús del préstec interbibliotecari!

[youtube]https://youtu.be/wkmk4nK6cQE[/youtube]

Aprenentatge entre iguals

Publicat el per
Respon

Aquest any, amb motiu de la inauguració de l’observatori al centre, l’astronomia s’ha convertit en un tema recurrent i vertebrador de les nostres classes. És per aquest motiu que els alumnes de 4t d’ESO descobreixen empíricament les aplicacions de la trigonometria des del punt de vista històric de descoberta de l’univers. L’activitat que se’ls hi ha proposat ha consistit en la construcció de dos utensilis: la creueta i el quadrant; i després s’han fet dues pràctiques d’utilització: una diürna (calculant mesures inaccessibles) i l’altre nocturna (tot coneixent i mesurant les diferents constel·lacions). Un cop formats als alumnes de 4t, s’ha considerat molt interessant la seva participació en la Festa final de l’univers que fan els alumnes de 1r com a cloenda del Txt. S’ha trobat molt interessant establir un aprenentatge entre iguals dins de la festa, ja que els alumnes de 4t poden explicar l’ús de les eines que han construït als companys de primer. En les imatges que podeu veure a continuació hi ha un recull de la classe diurna que vàrem fer al pati del centre.foto1

Així mateix també podeu veure els dos utensilis creats pels alumnes.

foto2

foto3foto4foto5

Quant tardaríem en fer la volta a la Terra?

Publicat el per
Respon

A partir de la pregunta que ens van plantejar fa uns dies referent a: Quant tardaríem en fer la volta a la Terra? els alumnes de 1r. d’ESO han estat treballant molt engrescats durant aquesta setmana aplicant coneixements de diverses matèries treballats durant aquest curs.

L’activitat es va començar presentant i llegint alguns fragments del llibre “La vuelta al mundo en 80 días” de Jules Verne. Seguidament varem agafar les principals destinacions i varem muntar l’itinerari, dividint-lo en 20 etapes. Els alumnes havien de realitzar el seu propi àlbum de viatge, una presentació per grup que anava bastant pautada, de cada una de les 20 ciutats havien de: situar-les al seu país, buscar la seva bandera, localitzar les coordenades geogràfiques exactes (latitud i longitud) de cada ciutat, endevinar la hora local tenint en compte sempre la mateixa hora des d’on vivim nosaltres, i finalment, buscar dues imatges representatives de la ciutat.

Jules Verne va tardar 80 dies en realitzar la volta al món, els alumnes de 1r. d’ESO d’Alcarràs, treballant cooperativament en grups heterogenis de 3-4 alumnes, han tardat solament 80 minuts!

Àlbum de viatge: LA VOLTA AL MÓN

La volta al món en 80 minuts

Com vam viure el trànsit de Mercuri?

Publicat el per
Respon

El dilluns dia 9 de maig de 2016, tots estàvem preparats per un esdeveniment molt important, el primer planeta, Mercuri,  havia de passar per davant del Sol. El trànsit de Mercuri per davant del Sol és un fenòmen que pot qualificar-se d’extraordinari ja que només es produeix unes 13 vegades cada segle i només la meitat de les vegades és visible des del lloc on vivim.

El nostre institut disposa d’un observatori astronòmic des del qual vam preparar-nos per poder observar el trànsit i aprofitant aquest esdeveniment vam fer portes obertes de l’observatori.

transit

Per preparar aquest esdeveniment els alumnes han estat llegint el gran treball d’ Esteban Esteban .

No sabíem si hi hauria núvols o no però la motivació era gran!

Finalment el temps no ens va acompanyar, però vam  poder observar el trànsit de Mercuri a través de la web de Bizkaiko Astronomia Elkartea i  tot i el núvol i la pluja, les portes obertes de l’observatori van ser tot un èxit!

transit2transit 3 IMG-20160509-WA0000-e1462824635469

 

¿Cómo llega el Sol a la literatura?

Publicat el per
Respon

La llum i la foscor, el Sol i la Lluna han marcat la vida de personatges tan coneguts com el Romeu i la Julieta. Elements de la natura com les aus (el “ruiseñor” i la “alondra” en el text treballat en llengua castellana) els ajuda a guiar-se en l’obscuritat de la nit per saber quan surt el sol.

A partir de la pregunta “¿Cuánto dura una noche literaria?”, a classe, hem llegit en veu alta el diàleg de comiat entre els dos personatges de W. Shakespeare i en grups hem analitzat quin paper té el Sol i la Lluna en la seva història. No oblidem que la Lluna (“Cintia”, en el text) ha estat còmplice de grans secrets amorosos que només sota l’aixopluc del cel fosc han trobat un escenari adient. Així van néixer les albades literàries.

[youtube]https://youtu.be/Z6elEQ8gXHw[/youtube]]

Per on surt el Sol?

Publicat el per
1

Diuen que el sol surt per l’est i es pon per l’oest, però … cada dia surt i es pon pel mateix lloc de l’horitzó? A l’estiu el sol surt pel mateix lloc que a l’hivern? I al pol nord què passa? I a l’equador …?

A l’estiu el sol escalfa més que a l’hivern, però a classe de ciències sempre expliquen que no fa més calor perquè estiguem més a prop del sol, sinó per què l’angle d’incidència dels rajos solars és diferent.

Avui els alumnes han construit un model en paper per simular els moviments del sol vistos des de la Terra,

El model de paper que han construït els permetrà comprovar que el lloc per on surt  i per on es pon el sol, i el camí que segueix el sol en el cel des que surt fins que es pon, depenen de

  • la latitud i de
  • l’època de l’anyfot baldirifot baldiri2