Arxiu de la categoria: Aspectes transversals

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com:
Quin ús fem de les tecnologies en tot el procés?
Com treballem i avaluem aprenentatges transversals (sobretot de valors i actituds) com, per exemple, la col·laboració?
Com potenciem i valorem la creativitat, l’autonomia i la iniciativa personal?
Com ajudem a l’autoregulació? Amb quines eines d’avaluació formativa?
Com hem anat documentant el procés d’implementació? On el mostrarem? De què ens servirà en el futur?

¿Cómo guían en la noche las estrellas?

Publicat el per
Respon

Al capítol XX de la primera part de la coneguda novel·la de Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, Sancho Panza mostra el seu saber com a pastor i demostra amb habilitat a Don Quijote que resten poques hores perquè surti el sol. 

Les estrelles són les còmplices de Sancho per convèncer a “el Caballero de la triste figura” perquè no comenci una nova aventura fins a la sortida del sol: la posició de les estrelles, en especial, de l’estrella Polar, el guia per calcular que tan sols cal esperar una estona per a l’alba.

Alguns alumnes de primer d’ESO han dissenyat els decorats (l’Óssa Menor i l’Óssa Major) i han representat aquest fragment del llibre. Hem comptat també amb la col·laboració d’una elegant Dulcinea del Toboso que ha presentat la dramatització i amb un excel·lent acompanyament musical.

¿Cuál es el origen mitológico de las estaciones?

Publicat el per
Respon

En primer lloc, hem contextualitzat la lectura de “El mito de Deméter y Perséfone”, per tant, hem fet una pluja d’idees sobre què són el mites, com eren els Déus de l’antiga Grècia, on vivien…. Després de la lectura en veu alta  (al vídeo, en mostrem un fragment), en grups han identificat els elements característics de la narració.

Hem recordat amb el suport de fonts d’Internet què són els equinoccis i els solsticis. Els ha agradat decidir a quin país en el qual el dia s’allarga durant l’equinocci de primavera volen viatjar i han redactat un correu electrònic a una agència de viatges per plantejar quin tipus de viatge volen fer i quina informació necessiten conèixer abans de marxar.

Per acabar, han consultat el catàleg de la Xarca de biblioteques públiques de Catalunya i han cercat publicacions sobre l’Univers o sobre les estacions de l’any. N’han escollit una i han elaborat una fitxa bibliogràfica a partir d’un model.

Ara ja coneixen com poder fer ús del préstec interbibliotecari!

[youtube]https://youtu.be/wkmk4nK6cQE[/youtube]

Quant tardaríem en fer la volta a la Terra?

Publicat el per
Respon

A partir de la pregunta que ens van plantejar fa uns dies referent a: Quant tardaríem en fer la volta a la Terra? els alumnes de 1r. d’ESO han estat treballant molt engrescats durant aquesta setmana aplicant coneixements de diverses matèries treballats durant aquest curs.

L’activitat es va començar presentant i llegint alguns fragments del llibre “La vuelta al mundo en 80 días” de Jules Verne. Seguidament varem agafar les principals destinacions i varem muntar l’itinerari, dividint-lo en 20 etapes. Els alumnes havien de realitzar el seu propi àlbum de viatge, una presentació per grup que anava bastant pautada, de cada una de les 20 ciutats havien de: situar-les al seu país, buscar la seva bandera, localitzar les coordenades geogràfiques exactes (latitud i longitud) de cada ciutat, endevinar la hora local tenint en compte sempre la mateixa hora des d’on vivim nosaltres, i finalment, buscar dues imatges representatives de la ciutat.

Jules Verne va tardar 80 dies en realitzar la volta al món, els alumnes de 1r. d’ESO d’Alcarràs, treballant cooperativament en grups heterogenis de 3-4 alumnes, han tardat solament 80 minuts!

Àlbum de viatge: LA VOLTA AL MÓN

La volta al món en 80 minuts

¿Cómo llega el Sol a la literatura?

Publicat el per
Respon

La llum i la foscor, el Sol i la Lluna han marcat la vida de personatges tan coneguts com el Romeu i la Julieta. Elements de la natura com les aus (el “ruiseñor” i la “alondra” en el text treballat en llengua castellana) els ajuda a guiar-se en l’obscuritat de la nit per saber quan surt el sol.

A partir de la pregunta “¿Cuánto dura una noche literaria?”, a classe, hem llegit en veu alta el diàleg de comiat entre els dos personatges de W. Shakespeare i en grups hem analitzat quin paper té el Sol i la Lluna en la seva història. No oblidem que la Lluna (“Cintia”, en el text) ha estat còmplice de grans secrets amorosos que només sota l’aixopluc del cel fosc han trobat un escenari adient. Així van néixer les albades literàries.

[youtube]https://youtu.be/Z6elEQ8gXHw[/youtube]]