Els alumnes de primer d’ESO porten gairebé 60 hores treballant a l’aula diferents aspectes relacionats amb el tema de l’Univers.
Aquests darrers dies, que estem finalitzant el nostre projecte, hem arribat a l’esperada “festa nocturna” i hem pogut sortir de classe i de l’horari habitual per continuar treballant en el nostre projecte però d’una manera diferent.
Les activitats que es van realitzar la passada setmana, durant dues nits, ja que es van repartir els alumnes de 1r. ESO en dos grups per un millor funcionament (dilluns A i B, dimarts C i D) consistien en una iniciació a l’observació astronòmica, explicada en tot moment pels alumnes que pertanyen al grup d’astronomia de l’institut.
La observació nocturna es va dividir en tres estacions, és a dir, hi havien tres subgrups d’alumnes que treballaven de forma simultània:
Una estona un grup treballava amb el programa Stellarium, uns altres alumnes observaven a ull nu al pati i, per una altra banda, un altre grup visualitzava des dels telescopis de la cúpula objectes del Sistema Solar, estrelles de la nostra galàxia i, si el cel ho permetia, objectes de cel profund.
Aproximadament cada 40 minuts els alumnes van anar intercanviant d’estació i en total van ser un parell d’hores d’observació.
Durant les dues nits es van observar algunes de les constel·lacions primaverals que es poden visualitzar cap a les deu i onze de la nit: carro gran, carro petit, drac, bover, lleó, bessons, verge, corb, …; estrelles: polar, Àlcor, Mizar A i B, Artur, Spica, Càstor, Pòllux, Vega, Deneb, …
Encara que l’estrella va ser Júpiter, la primera nit varem poder assistir a part de l’ocultació de Ganimedes. Les següents seqüències realitzades amb Stellarium ens permet entendre que varem observar:
La segona nit varem poder observar un altre fenòmen dels satèl·lits de Júpiter. En aquest cas va ser un trànsit, i ho va protagonitzar Ió.
Mart, d’un taronja pujat, i Saturn, amb els seus anells i Tità, van completar el trio del Sistema Solar.
Galileu va tenir la mateixa sensació fa més de 400 anys quan va ser el primer en observar-lo? Potser si, per molts de nosaltres també ha estat el primer cop!
Dues grans nits!