Molts dels indicadors sobre la incertesa es veuen a la programació:
Les programacions són obertes i reflecteixen més competències que continguts.
Les llibretes de programació de classe deixen espais oberts i en blanc.
Compartim els models de programació de la Xarxa amb el claustre i en parlem
El mestre/a té i ha de tenir molta incertesa. Un element important és la programació. Com ha de ser per tal que realment reflecteixi allò que volem.
No podem plantejar fer un projecte amb les dues pròximes setmanes programades, no podem fer projectes un dia a la setmana. Allò ric seria que la vida a l’aula sigui un projecte.
Això si que crea incertesa, ja que no sabem on anirem a parar. Hi ha un exemple referent de la xarxa de CCBB de tres tipus de programacions o de mestres programadors: model locomotora, model penell o model Califòrnia. Amb aquests tres conceptes ens interessa destacar el tercer, on el mestre/a no sap on arribarà però porta tot allò que pot necessitar.
Tornem a l’exemple de la botiga de P5: El mestre/a té una programació però aporta la idea general. Les criatures decideixen tots els elements de la botiga. El docent fa aparèixer el vocabulari que li interessa més
Resulta molt complex trobar indicadors de consistents i de vàlids….però ho intentem
Creiem que els criteris pedagògics es compleixen si…
La resposta a la pregunta o enigma no es troba a internet
El títol del projecte és una pregunta
Una actuació, una construcció….ha de representar el procés.
La documentació ha d’estar al llarg del procés d’aprenentatge i l’ha de reflectir.
Els alumnes parlen del projecte i es fan preguntes entre ells/es.
Sobre les preguntes:
Les preguntes no poden ser senzilles* de respondre. Preguntes obertes i no tancades.
*Per vivenciat entenem que l’alumnat toca, manipula, crea, viu en primera persona i no pas mira com un altra o la mestra ho fa.
*Per preguntes no senzilles entenem que no podem respondre de manera ràpida amb una cerca sinó que hi ha d’haver una reflexió conjunta i comú.
Característiques comunes del treball globalitzat o per projectes
Per començar ens sembla que cal diferenciar entre tipus de projectes, ja que hi ha condicionants que determinen els indicadors. En funció de les característiques del projecte ens valen uns indicadors o no. Segurament quan iniciem un projecte no sabem de quin tipus serà, però quan el portem a terme ho podem decidir. De moment tenim:
Projectes de recerca
Projectes de creació
El projectòmetre.
Concepte inventat per mirar de definir què és un projecte a l’escola Barrufet.
Com moltes coses de la vida, fer un projecte no és un SI o un NO. No podem tenir una visió senzilla d’un aspecte tan complex.
Fer un projecte té molt a veure amb moltes coses del mestre/a. La intenció del projectòmetre és crear un document que ens serveixi per identificar una sèrie d’aspectes que mostren si cada ítem es compleix o no. A partir de diferents aspectes treballats per Fernando Hernàndez discutirem i elaborarem una sèrie d’indicadors que ens haurien de servir pels nostres projectes. De cada ítem mirarem de respondre a la pregunta, com ho demostrem? quines evidències tenim que els nostres projectes ho són com a tal. Quins indicadors farem servir per veure això.
De la mateixa manera ens agradaria valorar la importància que té cada ítem o cada indicador. No tots són igual d’importants. Cal plantejar-se i quantificar els més significatius o trascendents per nosaltres.
És una tasca molt complexe però ho intentarem! En el pitjor dels casos parlarem de què és per nosaltres un projecte i com aprenem.