No pot ser només preguntar el que els interessa, ja que sovint són coses allunyades del context. Hi ha molta informació que no està sostinguda, no hi ha esforç per adquirir-la. Interessos poc sostenibles amb el temps. Tenen curiositats. Les respostes immediates i quantificables, no són interessos són curiositats.
De vegades no volem saber quins interessos tenen o perquè.
Exemple: tenen interessos per un joc de la play station, és el seu context. Davant l’adult no en parlen. Hem de conèixer els jocs seus, veure si són adequats i potser els podem treballar. S’haurien d’usar aquests jocs. Com ensenyem a posar límits en el joc? l’escola no ha avançat amb el joc de ordinador, hem d’educar en aquest joc. Aprendre a autoregular-se, a deixar de jugar perquè porto molta estona.
En relació a la gestió del temps: no és treballa. Es dona quan comencem quan acabem i no s’organitzen.
Interessos que no es corresponen per l’edat, no tinc la ment preparada per actuar com un nen adol·lescent però en canvi, els seus interessos si ho són. Diferenciar entre interessos socials (fa de gran) més que no pas reals.  
Com diferenciem entre interessos reals i no socials? no ho sabem