PROJECTE: QUANT PESA LA TOSSA D’ALP?
Ens hem assabentat que les nenes i els nens de 4t. han elaborat una maqueta de la seva muntanya, el Pedraforca. Doncs ja ho tenim! Els proposem si poden i ens volen ajudar a crear-ne una. Estem molt de sort perquè ens han dit que sí! Cal dir que els alumnes de 4t s’han organitzat molt bé perquè quan han vingut a la classe ja sabien a quin nen i nena de 2n. havíen d’ajudar. A més a més han portat les fotocòpies amb el mapa de les corbes de nivell i la presentació explicant-nos com la faríem. Nosaltres ja teníem el cartró preparat.
Un dia del primer trimestre, van venir a la classe un petit grup de nens i nenes del SIEI de l’escola per ensenyar-nos i explicar-nos la maqueta de la prehistòria que havien elaborat. Ens va agradar tant, que va sortir la proposta de fer-ne una algun dia. Però aquesta idea de moment es va quedar aquí i seguint el dia a dia, ens costava trobar el moment i la manera de dur-ho a la pràctica. Anava avançant el curs i sorprenia que ningú ho tornés a proposar. També era una mica curiós que ningú hagués dit que era impossible pesar una muntanya. El repte ho superava tot! Mica en mica, a mesura que hem anat aconseguint més informació, la lògica ha sortit en una de les converses.
-No la podem pesar! – han dit alguns nens i nenes.
-I si fem una maqueta? – diu una nena.
I així és com recuperem la idea que ja havia sortit.
Les mestres aprofitant la seva proposta, anem una mica més enllà… i llancem la pregunta: “A l’escola, qui ens podria ajudar a fer una maqueta?” i “Qui ens podria ajudar a resoldre aquest gran repte de saber quant pesa la Tossa?”
Els alumnes pensen amb els més gran de l’escola que són els seus companys de 6è i també són els seus padrins de lectura.
Vam començar fa dies i anem caminant de manera força lenta i sense pressa, sobretot perquè tenim en compte que el més important és el camí que van fent: quins recursos van trobant, tant pel que fa a la seva organització, la interrelació que s’estableix entre companys i companyes, les eines que necessiten i fan servir… Observar aquest procés i fer l’acompanyament és una tasca molt enriquidora. Per nosaltres el més important en el camí que estem portant a terme, és veure la seva evolució i l’autonomia que els alumnes van adquirint.
De la manera que ens hem organitzat, hem pogut donar resposta a gairebé totes les preguntes. Alhora, també ha provocat que aquest grupet de nens i nenes tinguessin ganes d’encallar-se i recrear-se en alguna de les descobertes que havíem fet pel camí. Això ha ajudat en l’organització de l’aula.
La sorprenent i gran pregunta ha estat la de voler saber, quant pesa la Tossa. Per on podem començar davant un repte d’aquestes dimensions? Quan ens hi vam començar a posar, el primer que passava pel cap era dir grans xifres a l’atzar. La qual cosa ens ha portat a recordar que les respostes que donem han d’anar acompanyades d’un argument i les hem de poder demostrar d’alguna manera. Ens adonem que amb tot els recursos que tenim per consultar, no hi ha cap pista que conduieixi cap a un camí de descoberta. Aquest fet els fa pensar més, compartir hipòtesis, i observar molt la muntanya i prenen consciència de tot el que hi veuen. Així és com comencen a escriure una llista d’elements que podem trobar a la Tossa: sorra, pedres, roques, arbres, plantes, animals, neu, persones, el refugi…
D’ençà que van començar a pensar que hi podia haver tot un seguit de variables que s’havien de tenir en compte quan parlaven del pes de la Tossa, es va tornar a obrir la capsa de les idees i, també, les ganes de deixar-ho ben escrit, amb un format bonic. Així va ser com van sortir propostes com les de saber, quins animals hi podem trobar, com són les roques, quines plantes i arbres…Com deuen ser, són grans, petits, pesen molt o poc… En aquest moment la motivació s’intensifica perquè hi tornen a haver fronts oberts. Acordem que cadascú pel seu compte, si vol amb l’ajuda de la família, buscarà alguna de les informacions concretes i les compartirem. De tota la classe n’hi ha hagut quatre que ho han fet. Hem anat a la biblioteca de l’escola a buscar informació d’alguns animals i arbres que ara ja sabem que hi ha a la Tossa. Ens ha anat molt bé perquè com que hi tenim tres ordinadors, també els hem aprofitat.
Continuem…
És engrescador i motivador per a tots i totes els reptes que ens hem posat. Ens adonem, que hi ha preguntes que tenen respostes força concretes, com la distància que hi ha des del nostre poble fins a la Tossa, o bé, quantes persones poden dormir al refugi. En canvi, n’hi ha algunes que tenen més variables i costa donar només una resposta. Passa, per exemple, quan volem respondre: quina temperatura hi fa, quanta estona es triga a pujar-hi i, la més complicada de totes, quant pesa?
Tot buscant respostes anem descobrint un munt de coses que no sabíem i que potser tampoc ens havíem plantejat. Realment, una cosa ens porta a l’altra! És engrescador veure com la il·lusió que hi posen alguns i algunes s’encomana a la resta, sobretot en els moments en què han trobat alguna cosa interessant o bé , altres d’ inesperades. Un grup de nens i nenes que busquen informació a l’ordinador han conegut un recurs molt atractiu, el google maps. Apropar-se via satèl·lit al lloc que més interessa i veure tan d’ aprop com és, allunyar-se i observar l’entorn i, de sobte trobar-se enmig d’una foscor i veure que és un túnel. Quin? El túnel del Cadí! Compartir aquesta descoberta amb els companys i companyes, explicar-los com es fa, fer proves…Ha estat fantàstic!
Com a curiositat, a l’inici de tot, quan ja havíem decidit quina seria la nostra muntanya, ens vam adonar que trobàvem el nom escrit de dues maneres (Tosa – Tossa). Ens va sorprendre perquè no acabàvem d’entendre si se seguia algun criteri; la qual cosa ens va portar a buscar-ne el significat. Ens vam adonar que la definició que feia referència a la muntanya era la que s’escriu amb “ss”, però que gairebé arreu ho trobem escrit amb una. Fet que ens ha portat a parlar-ne i ha estat interessant.
Tossa
|
Sabem que volem donar resposta a les preguntes que ens hem plantejat. Ens ha semblat que la millor manera d’organitzar-nos és en grups de treball reduïts i tenint en compte la pregunta que més ens motiva per resoldre. Cal dir que, ha estat força fàcil perquè no hi ha hagut rigidesa. Cadascú ha buscat el seu lloc, i si ha vist que no l’engrescava prou, o bé que ja no hi podia fer cap aportació, ha mirat de trobar algun recurs que fos útil per avançar. Tothom ha sabut què fer: llegir en els llibres, a l’ordinador, als fulls amb informació que havíem portat a l’inici, observar, mirar i llegir mapes, dissenyar lletres pels títols…Tothom ben enfeinat!
