Donacions

La primera escola a la qual vam portar el projecte ja fa tres anys ens va demanar si es podrien quedar algun dels jocs per a fer “racons”. Alguns dels nostres alumnes van decidir donar els seus jocs i altres van preferir quedar-se’ls.

Ara deixem que els nostres alumnes triïn si es volen quedar el joc o si el volen donar a l’escola. Creiem però, que en general les escoles no tornen a fer servir els jocs, Ens plantegem si val la pena o no fer la gestió de repartir-los. Potser dependrà de què ens demani cada escola cada any. També podríem pensar com motivar els alumnes i mestres de primària per tal que reutilitzin els taulers canviant les regles i les preguntes. Se’n poden fer jocs de qualsevol altra matèria.

Què hi diuen els nostres alumnes?

Diuen que els ha representat molta feina però reconeixen que és per mala organització personal i del grup.

Els agradaria poder fer més sessions per jugar amb els seus jocs; es triga molt a acabar-los i un sol dia d’ensenyar-los els sembla poc. Proposen anar a més d’una escola o a més d’un grup o fer una sessió de joc amb companys de l’institut…

En general esperen l’hora de la setmana de treballar en el joc.

Comenten que el fet d’haver de preparar preguntes per a nens més petits els ha fet adonar-se de coses que no sabien prou bé, de conceptes oblidats i que ara no troben tan difícils i poden repescar… Vaja, que han fet memòria i han reaprès coses.

 

 

Què diu l’alumnat de primària?

L’alumnat de les escoles de primària també han fet la seva valoració i volen que anem cada any… però per aplicar els jocs a ells mateixos!!
I això creiem que és molt positiu.
Els agrada compartir un matí amb alumnat de l’Institut i que els ensenyin jocs matemàtics per repassar el que han fet a classe i aplicar el que han après.
Amb aquestes valoracions, el nostre projecte, creiem, surt reforçat.
De la mateixa forma, totes les valoracions i propostes de millora ens ajuden a anar millorant el projecte. Així, les escoles de primària, que són els beneficiaris directes, poden seguir gaudint.

I les escoles com ho veuen?

El nostre projecte s’implementa de forma directa amb l’alumnat de les escoles de primària del municipi. Això vol dir que han de valorar l’activitat.
Per fer-ho més directe, el professorat de les escoles manté contacte amb la coordinadora del projecte. Com aspecte a millorar, seria positiu tenir també contacte amb els tutors dels diferents punts.
S’ha Creat un full de Google Drive per tal de facilitar la valoració de les escoles.
Amb la valoració a les mans, podem afirmar que el projecte és força positiu i demanen que l’any següent continuem anant a fer els projectes matemàtics.
I això, ens engresca!!!!

I a VIP, com avaluem?

Al departament de visual i plàstica s’ha avaluat el treball del tauler des de diferents vessants: la creativitat i originalitat, la construcció de polígons regulars, la presentació, …
De cada dimensió s’ha anat puntuant independentment per acabar aglutinant tots els aspectes. Per exemple, s’ha revisat que cada grup hagi fet el polígon que havia de fer, ja que era la primera condició.
De la mateixa forma, les targetes amb les preguntes i respostes han sigut objecte d’avaluació. En un principi, les retallaven a mà alçada, de qualsevol manera. Posteriorment es va donar una explicació de com s’havia de fer de forma correcta.

Com treballen els alumnes?

En aquest projecte, els alumnes treballen:

  • La geometria plana: durant el primer trimestre s’estudia a matemàtiques i durant l’execució del projecte a ViP. Per a realitzar els taulers han de fer servir les eines que se’ls han explicat per a què el seu disseny segueixi les especificacions donades. També els cal dibuixar paral·leles i perpendiculars per a fer les targetes de preguntes. Posen en pràctica el que han après i demanen ajuda als professors per tot allò nou o diferent que volen dissenyar.
  • Proporció i Mesura: per a la realització dels taulers se’ls fa fer un esbós en mida din A4 que un cop donat per bo han de redimensionar per a passar a din A3. Aquí veuen la utilitat de les relacions de proporcionalitat i la importància de mesurar bé i repartir per tal de tenir tantes caselles com necessiten i aprofitar l’espai.
  • Altres continguts matemàtics. Consulten proves de competències bàsiques i/o avaluació diagnòstica de primària per tal de trobar quines preguntes fer als alumnes als quals adrecen els seus jocs. Pregunten a germans, mestres que han tingut i a nosaltres què saben fer i què no els nens de 4t, intenten decidir què pot ser una pregunta difícil i una pregunta fàcil. Sovint fan preguntes sense sentit i entre uns i altres se n’adonen, rectifiquen, revisen i aprenen. Perquè quan un nen de 1r d’ESO no sap respondre una pregunta que anirà dirigida a un nen de 4t de primària, s’espavila ràpid a aprendre-la per no quedar en evidència.
  • Text instructiu. per redactar les regles del joc, posen en pràctica el que s’ha après a les classes de llengua.
  • Ortografia. Cal redactar un munt de preguntes i les regles del joc. Els correctors de word fan una part de la feina, després en queda molta per als professors. També hi ha alumnes amb molt bon nivell de llegua que ajuden a corregir les faltes dels altres, fins i tot alguns han ajudat a altres grups.
  • Organització. Aprenen a distribuir-se la feina segons les capacitats de cada membre del grup. Aquest projecte toca bàsicament: matemàtiques, llengua, art, expressió oral. La originalitat del producte final i la posada en escena a primària també es valoren.

Els alumnes van recollint en una carpeta d’aprenentatge tot el que han anat produint, els esbossos i el resultat final mostren l’evolució de la seva feina. La valoració que es fa per part dels professors i també per part dels companys i dels alumnes de primària, de tots els aspectes del seu treball els dóna una idea de fins a quin punt han aconseguit els objectius proposats inicialment.

Una idea de tot plegat

Qui som?

Som una part de l’equip impulsor de l’institut Lauro de Les Franqueses del Vallès. Hem implementat el projecte de 1r d’ESO “Juguem amb les mates?”. En aquest projecte hi hem intervingut professors de matemàtiques, de ViP, de llengua i de tecnologia.

Punt de partida

Amb l’objectiu de fer una activitat de matemàtiques conjunta entre primària i secundària va sorgir la idea de que els alumnes de secundària creessin jocs de taula amb contingut matemàtic per als alumnes de primària.

Les 4 hores setmanals de matemàtiques ens permetien plantejar-nos dedicar una hora setmanal, durant un trimestre, a elaborar els jocs.

Bàsicament, els jocs consten d’unes regles escrites, un tauler que ha de complir determinades especificacions i unes targetes amb preguntes que s’han de contestar quan es cau a determinades caselles del tauler.

Sumem forces

El primer any es va demanar col·laboració al departament de tecnologia per tal de fer alguns acabats finals als taulers. Vam veure que la presentació no era prou bona i el segon any vam demanar també la col·laboració de ViP.

Aquest tercer any hem fet més estreta aquesta col·laboració amb ViP i hem demanat també ajuda al departament de català, perquè ens calia millorar la redacció de les regles dels jocs i l’ortografia de les preguntes de les targetes.

Planificació

El projecte es fa durant el segon trimestre perquè és quan s’està fent geometria a ViP.

Es dedica una hora  setmanal de matemàtiques a fer el joc, en són aproximadament 12:

  • Es presenta el projecte. EXPLICACIÓ PER ALS ALUMNES D’ESO
  • Es fa l’esbós del tauler.
  • Es pensen les regles del joc
  • Es perfilen les caselles que tindrà el tauler
  • Es redacten les preguntes de les targes.
  • Es fan proves de joc.

Des de ViP s’hi dediquen unes 6 hores:

  • Es fa el tauler amb net
  • Es preparen les targetes per a escriure-hi les preguntes.
  • Es fan complements com fitxes fetes a mà per a millorar l’aspecte del joc

El departament de tecno ens ajuda un parell de dies per tal de poder picar les normes a ordinador, enganxar el tauler (plastificat) sobre cartró ploma i retallar-lo.

I el departament de català ens ajuda 2 o 3 hores en la revisió ortogràfica tant de les regles dels jocs com de les preguntes de les targetes.

L’alumnat té ganes de treballar i aprendre d’una manera diferent les matemàtiques, i sobretot de ser avaluat d’una altra forma, sense la pressió d’un examen. Rep molt positivament la proposta d’anar a exposar la seva feina als alumnes de primària. Per ells, és posar-se per un dia en el paper del professor.

Què hem creat?

El tauler que ha de seguir diverses especificacions. Nosaltres proporcionem cartolina DIN A3 (que plastifiquem) i cartró ploma per a enganxar-hi la cartolina:

IMG_8606

Els alumnes poden fer servir altres materials si els porten ells de casa:

IMG_8520

Daus i fitxes per poder jugar fins a 6 jugadors. Els poden crear o agafar d’algun altre joc que tinguin:

IMG_8510

Un full amb les regles del joc:

IMG_8607 (1)

Targetes de preguntes que es plantejaran als jugadors:

IMG_8507

Com ho avaluem?

Aquest curs hem intentat millorar la forma d’avaluar el projecte des de les matèries de matemàtiques i Visual i Plàstica, que són les que hi intervenen més hores. S’han tingut en compte diversos aspectes:

  • Procés. Carpeta d’aprenentatge amb tot el que es va fent:

tauler esboç

Un esbós del tauler que va acabant convertit en:

IMG_2193.JPG

targetes

Preguntes escrites en brut que acaben escrites a les targes:

2015-06-15 10.49.32.jpg

primeres normes

Un primer intent de regles de joc que s’acaba millorant:

IMG_2240.JPG

  • Comportament. El treball en grups dins l’aula comporta normalment molt soroll i alumnes que no aprofiten el temps perquè es refien dels que van tirant la feina endavant. Per a intentar que els alumnes s’autorregulin hem penjat unes graelles a la classe  on al finalitzar cada sessió posem gomets de diferents colors a cada grup. Els alumnes de 1r d’ESO són encara petits i accepten bé aquest tipus de control. Per aconseguir un gomet verd cal haver treballat i sobretot deixar treballar amb tranquil·litat.(A) comportament joc
  • Autoavaluació de grup. Al finalitzar el treball i abans de presentar-lo a les escoles de primària, els alumnes han complimentat una rúbrica d’autoavaluació del funcionament del seu grup i també n’han valorat cadascun dels membres. (A) rúbrica autoavaluaió
  • Resultat pre-final. També al finalitzar el treball i abans de presentar-lo a primària, s’han fet dues o tres sessions de joc on cada grup ha testat els jocs dels altres grups. Això ha servit per veure si se seguien totes es especificacions i per a poder modificar i millorar alguns aspectes abans de presentar els treballs.  (A) rúbrica avaluació d’una altre grup
  • Resultat final. Després de les modificacions anteriors els professors hem omplert una altra rúbrica, aquesta ens permet obtenir una nota molt objectiva pel què fa al resultat final, deixant una mica de banda la part més creativa i artística per la qual el departament de ViP ha utilitzat criteris propis de la seva matèria. (A) rúbrica tauler
  • Presentació. Els alumnes de primària fan una valoració dels grups i dels jocs als quals han jugat. Cada alumne pot jugar a 3 jocs i això els permet comparar.

IMG_9247[1]

Com ho presentem?

A Les Franqueses hi ha cinc escoles de primària, aquest curs (i a partir d’ara) hem anat a jugar a totes les escoles amb els alumnes de 4t de primària. Com que tenim cinc grups classe de 1r, cadascun ha anat a una escola.

A les escoles els enviem aquesta informació: EXPLICACIÓ PROFESSORS DE PRIMÀRIA

El millor grup de cada grup classe té com a premi anar a jugar amb els alumnes de 4t de l’escola Puiggraciós de La Garriga. És l’escola on té els fills una de les professores i d’on va sortir la proposta de fer alguna cosa conjunta fa tres anys.

Un cop acabat tot el procés, cada grup decideix si es queda el joc o si el cedeix a l’escola on l’ha presentat. Les escoles solen aprofitar els jocs per a fer racons.

IMG_8620

IMG_8658

IMG_2225.JPG

Què milloraríem?

  • Fer hores conjuntes amb ViP.
  • No donar tantes especificacions pel què fa al tipus de caselles i així fomentar la creativitat.
  • Fer servir una plantilla al Drive per escriure a ordinador les preguntes. Que es puguin imprimir, retallar i enganxar damunt les cartolines.
  • Fer complir els terminis i pensar les conseqüències de no complir-los. És el principal problema que ens trobem.
  • Organitzar amb temps un dia per jugar tots els grups de 1r

Què hem creat?

Com hem explicat el nostre projecte és un joc de taula relacionat amb les matemàtiques. Què ha creat cada grup?

Un tauler que ha de seguir diverses especificacions. Nosaltres proporcionem cartolina DIN A3 (que plastifiquem) i cartró ploma per a enganxar-hi la cartolina:

IMG_8606Els alumnes poden fer servir altres materials si els porten ells de casa:

IMG_8520

Daus i fitxes per poder jugar fins a 6 jugadors. Els poden crear o agafar d’algun altre joc que tinguin:

IMG_8510

Un full amb les regles del joc:

IMG_8607 (1)

Targetes de preguntes que es plantejaran als jugadors:

IMG_8507

I a jugar!

IMG_8620

IMG_8623

Potser anaven a fer unes paral·leles, o un angle de zero graus o es disposaven a fer un triangle, o no era cap concepte matemàtic…

A Les Franqueses hi ha cinc escoles de primària, aquest curs (i a partir d’ara) hem anat a jugar a totes les escoles amb els alumnes de 4t de primària. Com que tenim cinc grups classe de 1r, cadascun ha anat a una escola.

El millor grup de cada grup classe té com a premi anar a jugar amb els alumnes de 4t de l’escola Puiggraciós de La Garriga. És l’escola on té els fills una de les professores i d’on va sortir la proposta de fer alguna cosa conjunta fa tres anys.

Un cop acabat tot el procés, cada grup decideix si es queda el joc o si el cedeix a l’escola on l’ha presentat. Les escoles solen aprofitar els jocs per a fer racons.

Com hem fet l’avaluació?

Aquest curs hem intentat millorar la forma d’avaluar el projecte des de les matèries de matemàtiques i Visual i Plàstica, que són les que hi intervenen més hores. S’han tingut en compte diversos aspectes:

  • Comportament. El treball en grups dins l’aula comporta normalment molt soroll i alumnes que no aprofiten el temps perquè es refien dels que van tirant la feina endavant. Per a intentar que els alumnes s’autorregulin hem penjat unes graelles a la classe  on al finalitzar cada sessió posem gomets de diferents colors a cada grup. Els alumnes de 1r d’ESO són encara petits i accepten bé aquest tipus de control. Per aconseguir un gomet verd cal haver treballat i sobretot deixar treballar amb tranquil·litat.(A) comportament joc
  • Autoavaluació de grup. Al finalitzar el treball i abans de presentar-lo a les escoles de primària, els alumnes han complimentat una rúbrica d’autoavaluació del funcionament del seu grup i també n’han valorat cadascun dels membres. (A) rúbrica autoavaluaió
  • Resultat pre-final. També al finalitzar el treball i abans de presentar-lo a primària, s’han fet dues o tres sessions de joc on cada grup ha testat els jocs dels altres grups. Això ha servit per veure si se seguien totes es especificacions i per a poder modificar i millorar alguns aspectes abans de presentar els treballs.  (A) rúbrica avaluació d’una altre grup
  • Resultat final. Després de les modificacions anteriors els professors hem omplert una altra rúbrica, aquesta ens permet obtenir una nota molt objectiva pel què fa al resultat final, deixant una mica de banda la part més creativa i artística per la qual el departament de ViP ha utilitzat criteris propis de la seva matèria. (A) rúbrica tauler
  •  Presentació. Els alumnes de primària fan una valoració dels grups i dels jocs als quals han jugat. Cada alumne pot jugar a 3 jocs i això els permet comparar. IMG_9247[1]