Vam representar en un diagrama de barres les dades recollides pels grups UVE durant el mes de febrer.

Per fer-ho vam recollir les dades en una graella de doble entrada. A continuació, vam debatre per grups/classe sobre quin era el gràfic més adient  per representar aquestes dades, i vam acordar que ho faríem amb un diagrama de barres.

Cadascun dels grups de treball va elaborar el diagrama de barres de la classe que li tocava. A continuació mostrem un exemple del resultat final d’un dels gràfics:

Tots els gràfics els vam exposar a l’espai del racó UVE del passadís del centre, juntament amb els altres.

Finalment, l’alumnat va avaluar el procés de treball i el resultat final amb la rúbrica que havia creat.

Després de recollir els registres de les temperatures de les diferents aules del centre vam interpretar-les, analitzar-les i representar-les en un gràfic.

Per fer-ho, vam distribuir l’alumnat en grups de treball cooperatius, i cada grup-classe s’encarregava d’un cicle.

5è A – Cicle mitjà

5è B – Cicle superior

6è A – Educació infantil

6è B – Cicle inicial

Primerament, vam explicar a l’alumnat que un gràfic de temperatures sempre era lineal i els vam mostrar diferents exemples. A continuació, vam debatre amb tot el grup sobre quines dades s’havien de representar en els eixos de coordenades del gràfic. I tot seguit, vam fer-ne un exemple conjuntament a la pissarra. Finalment, l’alumnat va elaborar un gràfic amb el seu grup de treball.

Resultat final d’un dels gràfics

Gràfics exposats al racó de les UVE del passadís de l’escola

En aquest punt, volem valorar la implicació de gairebé tot el claustre en el registre de les temperatures, ja que gràcies a aquest treball hem pogut realitzar aquesta tasca amb èxit. Tot i així, també ens agradaria destacar que hi ha hagut un parell de classes que no han efectuat el registre com cal, i per tant, no hem pogut fer-ne els gràfics corresponents.

Mentre portàvem a terme el projecte, se’ns va proposar des de l’Ajuntament de Manresa, la possibilitat que vingués la televisió de Manresa a enregistrar com estàvem fent l’estalvi energètic, ja que el nostre projecte els va agradar molt.

I així va ser…

https://www.youtube.com/watch?v=nQusHQItQJk

Amb aquesta visita l’alumnat va estar molt content i motivat.

Les mestres vam distribuir l’alumnat de CS en equips heterogenis de 6 o 7 nens/es. Cadascun dels grups era una unitat de vigilància.

Cada dia a l’hora del pati, dues d’aquestes unitats eren les encarregades de passar per les diferents aules del centre per vigilar si es duien a terme les propostes acordades per tot l’alumnat del centre. Per fer-ho, cada equip UVE disposava d’unes graelles de control, on enregistraven tot allò que havíem acordat.

Cal dir, que a causa de la manca de temps, les graelles les vam elaborar les mestres, en funció de les propostes acordades amb l’alumnat. Si haguéssim tingut més temps, hem valorat la possibilitat que aquestes graelles les podien haver creat els propis equips.

Un dels aspectes que volem remarcar en aquest punt és que vam poder apreciar una gran dificultat de gestió dels diferents equips de treball. Per exemple:

• Poca autonomia per repartir-se les tasques dins del grup.
• Dificultat en la distribució dels espais a revisar.
• Manca d’habilitats en la resolució de conflictes.

La valoració de cada equip la vam fer oral, tot reflexionant sobre com havia funcionat el grup: quines coses havien anat bé, quines coses no havien anat tant bé, i per tant, podrien millorar.

A més a més, cada dia a les 9 del matí l’equip UVE enregistrava el número de cadascun dels comptadors i la temperatura de l’aula. A la tarda, es tornava a registrar la temperatura.

Amb els resultats dels registres, setmanalment, vam reflectir-ho amb un gran baròmetre que ens va donar l’Ajuntament, per tal que poguéssim fer una comparativa més visual respecte la despesa energètica del mes de febrer de l’any anterior.

Tal i com es pot apreciar, els resultats obtinguts van ser molt satisfactoris.

Un cop vam tenir les consignes clares, vam donar-les a conèixer a la resta d’alumnes del centre. Per fer-ho, vam escriure una carta informativa on se’ls explicava quines tasques havien decidit que durien a terme l’alumnat de Cicle Superior en la supervisió de les propostes de l’estalvi energètic; i quin havia estat el resultat final del buidatge de les propostes elaborades per tota l’escola.

Un cop elaborada la carta, ens vam distribuir per grups i vam anar classe per classe a llegir-la i a donar-los la graella de les propostes i del registre de la temperatura.

Per tal de dur a terme aquest projecte vam creure oportú crear un logotip i unes nomenclatures que ens identifiquessin. Aquesta part la vam realitzar les mestres. Tot i així, després de valorar-ho pensem que si haguéssim tingut més temps hauria sigut més profitós que fos el propi alumnat qui per grups, dissenyessin i elaboressin una proposta de logotip de projecte.

Volem destacar que el motiu pel qual disposàvem de poc temps era perquè des de l’Ajuntament de Manresa se’ns va dir que el registre es duria a terme al mes de febrer i per tant, teníem poques sessions de treball per poder-lo preparar.

El logotip que vam crear va ser el següent:

D’una banda, el símbol de la papallona va relacionat amb la temàtica del projecte, ja que es considera que la papallona és l’animal més susceptible a l’impacta mediambiental. D’altra banda la nomenclatura escollida va ser UVE que és: Unitat de Vigilància Energètica.

Seguidament, com que es tractava d’un projecte que implicava a tota l’escola vam decidir decorar una part del vestíbul. Així que amb l’ajuda del conserge del centre vam penjar una branca d’un arbre sobre un fons blau, on hi vam penjar tot de papallones de diferents colors fetes pels alumnes de CS amb papiroflèxia. També vam decorar unes lletres que deien: Marató d’estalvi energètic; i vam elaborar el logotip representatiu del projecte en gran. El resultat final, va ser el següent:

Per classes vam realitzar una pluja d’idees, per tal de recollir possibles propostes sobre com podríem estalviar llum, aigua i gas a l’escola. Primer, vam deixar que les pensessin els nens i les nenes en petits grups de treball; i seguidament les vam posar en comú tota la classe per poder fer-ne una selecció òptima.

A continuació, vam anar a recollir les propostes de la resta de l’escola per poder realitzar-ne un buidatge final. L’alumnat a l’hora de fer aquesta tasca es va adonar que havien plantejat propostes que no estaven a les nostres mans dur-les a terme, com per exemple: posar un regulador d’aigua a les aixetes amb menys durada, tancar els radiadors quan fa més bon temps, etc. Per tant, vam haver de distingir aquelles propostes que sí que podíem dur a terme a les aules, d’aquelles més generals d’escola. Aquestes últimes es van fer arribar a l’equip directiu.

Tot seguit, vam crear un espai de debat on vam pensar i reflexionar sobre què podríem fer per supervisar que realment tothom complís amb les propostes plantejades. Després de pensar-hi molt, vam arribar a la conclusió que podríem crear equips de supervisors. Aquests eren els responsables de passar cada dia per les diferents aules per tal d’observar que totes les classes complien amb les propostes plantejades. És per aquest motiu que vam creure adient dissenyar uns cartells de dos colors: una cara contenta de color verd i una cara enfadada de color vermell; per penjar a les diferents aules. De manera que si l’aula estava complint amb les propostes plantejades, seria premiat amb un cartellet verd; i si no ho estaven fent bé se’ls penjaria un cartellet vermell.

També vam decidir de fer un registre diari de la temperatura de les aules al matí i a la tarda.

Després d’haver rebut la carta de l’Ajuntament informant-nos que érem una de les escoles que més havia gastat en consum energètic el curs anterior, vam creure necessari transmetre-ho als alumnes per tal que en prenguessin consciència.

Així doncs, vam llegir la carta de l’Ajuntament a tot l’alumnat de Cicle Superior i se’ls va preguntar què podríem fer per tal de reduir aquesta despesa.

Un cop havent parlat i reflexionat sobre la situació, ens vam veure amb ganes d’intentar reduir aquestes despeses, ja que alhora estaríem ajudant a persones grans. No obstant, ens vam adonar que no només era una tasca a realitzar dels alumnes de Cicle Superior, sinó que implicava a tota l’escola.

Per aquest motiu, vam elaborar una carta informativa per poder fer arribar aquesta informació a la resta d’alumnat, on se’ls demanava la seva ajuda.