A l’hora de programar els  projectes, nosaltres hem seguit el següent procés:

Primer: Decidir els objectius.

Segon: Selecionar els criteris d’avaluació de cada un d’aquests objectius.

Tercer: Dissenyar les activitats d’avaluació en les quals aplicarem cada un dels criteris anteriors, per evidenciar l’assoliment dels objectius.

En la  redacció dels objectius dels projectes ens adonem que en tenim de dos tipus: l’objectiu (o objectius) propi del projecte i els objectius d’aprenentatge.

• Els primers tenen un caire més general i identifiquen el propòsit del projecte. N’hi pot haver un o més d’un i poden identificar el producte final, caracteritzar un procés o una intenció, plantejar una controvèrsia, investigar un estudi de cas, recollir un tema que propicii l’estudi o la indagació, etc.
• Els segons s’identifiquen clarament amb el currículum i responen als aprenentatges que volem que els nostres alumnes assoleixin. Són objectius focalitzats a l’adquisició de competències concretes, són  “la boleta”.

Així doncs, ens adonem que, a l’hora de definir els criteris d’avaluació, també tindrem en compte aquesta distinció:

• Els objectius del projecte ens permeten establir moments de reflexió, anàlisi i valoració sobre el procés. Els criteris d’avaluació d’aquests, doncs, ens han de permetre avaluar el nivell de reflexió, el nivell d’anàlisi, el nivell de valoració de les fases del projecte (no si la presentació està ben feta, no si el plànol està ben acotat, no si els arguments en el debat han estat ben escollits..No!). Els alumnes poden identificar en diferents moments del procés si estan fent les coses ben fetes o si cal reformular algun aspecte concret. El que més ens agrada de tot això que acabem de dir és que hi ha, doncs, un criteri d’avaluació que ens permet reflexionar sobre el procés.

• Els objectius d’aprenentatge ens dirigeixen cap a l’establiment de criteris d’avaluació curriculars que ens permetran identificar el nivell d’assoliment d’una competència concreta. Aquests criteris caldrà contextualitzar-los en el marc del nostre projecte. Al final de curs, independentment del què i el com haguem treballat, haurem hagut de complir amb el currículum.

Mitjançant l’anàlisi dels criteris d’avaluació el professor pot veure què està ensenyant i, alhora, l’alumne, què està aprenent. No podem mai perdre de vista l’objectiu del projecte i no confondre’ns,  sabent a cada moment què estem avaluant.

Hi ha altres opcions?

Dies enrere, en Jordi Domènech ens deia que ell sempre comença les programacions redactant els criteris d’avaluació. Ho argumentava afegint que aquest és l’únic sistema que assegura que el projecte s’adequa al què el currículum prescriu.

A nosaltres, això, ens va sorprendre molt perquè era la primera vegada que ho sentíem i, realment, ens ha fet qüestionar (autoavaluar) el nostre procediment.

Veiem-ho amb un exemple:

Imaginem un projecte que té aquests quatre objectius:

• Obj-1. Identificar una necessitat funcional relacionada amb el projecte de sostenibilitat del centre atenent a criteris d’ergonomia i d’impacte mediambiental.

• Obj-2. Planificar l’execució d’un projecte tecnològic complet.

• Obj-3. Redactar una memòria tècnica del procés, utilitzant eines digitals, utilitzant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi taules, gràfics esquemes o altres elements visuals.

• Obj-4. Comunicar el projecte i el procés emprant mitjans audiovisuals.

Segons el nostre punt de vista, aquests serien uns objectius de caire general que ens permetrien identificar el propòsit del nostre projecte: identificar necessitats relacionades amb el projecte de sostenibilitat i resoldre’n algunes mitjançant el disseny i la construcció d’objectes que siguin mediambientalment coherents amb el mateix.

Ara bé, paral·lelament, nosaltres com a professors necessitem vincular aquest projecte al currículum. Per què? Doncs perquè el decret d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO així ho regula. A més, si podem vincular els objectius del nostre projecte a les competències bàsiques i als continguts curriculars, podrem donar resposta a una pregunta que, per a nosaltres, és fonamental: què volem que els alumnes aprenguin mitjançant aquest projecte?

Així doncs els quatre objectius inicials ens servirein per desenvolupar unes competències concretes. En el cas que ens serveix d’exemple, serien dels àmbits cientificotecnològic i digital.

I, a partir d’aquí, seleccionaríem uns continguts que les desenvoluparien:

Àmbit científico_tecnològic

• Planificació de l’execució del producte tecnològic.

• Construcció de productes tecnològics que incloguin diferents materials, eines i tècniques.

• Redacció estructurada de la memòria tècnica del procés mitjançant eines digitals emprant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi taules, gràfics   oaltres elements visuals.

• Representació en sistema dièdric dels plànols: sketchup

• Comunicació del projecte i del procés emprant mitjans digitals

Àmbit digital

• Eines d’edició de  documents de text, presentacions  múltimèdia i  processament  de dades  numèriques.

• Selecció, catalogació, emmagatzematge i compartició de la informació.

• Entorns de treball i aprenentatge col·laboratiu:  blogs.

• Llenguatge audiovisual:imatge fixa, so i vídeo.

• Cercadors: tipus de cerca i planificació.

• Fonts d’informació digital: selecció i valoració.

Arribats a aquest punt, només ens faltaria descriure els criteris i les activitats d’avaluació. I aquí és on se’ns planteja el dubte: si ens mirem el currículum, al contingut “Comunicació del projecte i del procés emprant mitjans digitals” se li relaciona el criteri d’avaluació : “Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi els diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges)”.

Aparentment, les diferències entre el contingut i el criteri d’avaluació són mínimes i, des d’aquest punt de vista, el dubte es podria resoldre fàcilment; podríem estar d’acord en què començar pels continguts o bé pels criteris seria simplement una decisió pràctica. Però, des del nostre punt de vista, la qüestió no és aquesta; no es tracta d’enunciar intencions, sinó de concretar com caldrà fer les tasques i fins a quin punt considerarem que una tasca està o no està ben feta. Per a nosaltres definir i concretar els criteris d’avaluació és prioritari i, per aquest motiu creiem que els hem de descriure de manera que els alumnes els puguin comprendre i els els puguem compartir . És per aquest motiu que no els podríem utilitzar com a punt de partida de la programació, perquè els veiem com a criteris a compartir, acordar i, si s’escau, modificar amb els alumnes.  Si més no, així és com nosaltres entenem l’avaluació per a l’aprenentatge.

PROJECTE    “FUSTEC”