Arxiu de la categoria: Programació
9. Objectius-Criteris d’avaluació: Per on comencem?
A l’hora de programar els projectes, nosaltres hem seguit el següent procés:
Primer: Decidir els objectius.
Segon: Selecionar els criteris d’avaluació de cada un d’aquests objectius.
Tercer: Dissenyar les activitats d’avaluació en les quals aplicarem cada un dels criteris anteriors, per evidenciar l’assoliment dels objectius.
En la redacció dels objectius dels projectes ens adonem que en tenim de dos tipus: l’objectiu (o objectius) propi del projecte i els objectius d’aprenentatge.
- Els primers tenen un caire més general i identifiquen el propòsit del projecte. N’hi pot haver un o més d’un i poden identificar el producte final, caracteritzar un procés o una intenció, plantejar una controvèrsia, investigar un estudi de cas, recollir un tema que propicii l’estudi o la indagació, etc.
- Els segons s’identifiquen clarament amb el currículum i responen als aprenentatges que volem que els nostres alumnes assoleixin. Són objectius focalitzats a l’adquisició de competències concretes, són “la boleta”.
Així doncs, ens adonem que, a l’hora de definir els criteris d’avaluació, també tindrem en compte aquesta distinció:
- Els objectius del projecte ens permeten establir moments de reflexió, anàlisi i valoració sobre el procés. Els criteris d’avaluació d’aquests, doncs, ens han de permetre avaluar el nivell de reflexió, el nivell d’anàlisi, el nivell de valoració de les fases del projecte (no si la presentació està ben feta, no si el plànol està ben acotat, no si els arguments en el debat han estat ben escollits..No!). Els alumnes poden identificar en diferents moments del procés si estan fent les coses ben fetes o si cal reformular algun aspecte concret. El que més ens agrada de tot això que acabem de dir és que hi ha, doncs, un criteri d’avaluació que ens permet reflexionar sobre el procés.
- Els objectius d’aprenentatge ens dirigeixen cap a l’establiment de criteris d’avaluació curriculars que ens permetran identificar el nivell d’assoliment d’una competència concreta. Aquests criteris caldrà contextualitzar-los en el marc del nostre projecte. Al final de curs, independentment del què i el com haguem treballat, haurem hagut de complir amb el currículum.
Mitjançant l’anàlisi dels criteris d’avaluació el professor pot veure què està ensenyant i, alhora, l’alumne, què està aprenent. No podem mai perdre de vista l’objectiu del projecte i no confondre’ns, sabent a cada moment què estem avaluant.
Hi ha altres opcions?
Dies enrere, en Jordi Domènech ens deia que ell sempre comença les programacions redactant els criteris d’avaluació. Ho argumentava afegint que aquest és l’únic sistema que assegura que el projecte s’adequa al què el currículum prescriu.
A nosaltres, això, ens va sorprendre molt perquè era la primera vegada que ho sentíem i, realment, ens ha fet qüestionar (autoavaluar) el nostre procediment.
Veiem-ho amb un exemple:
Imaginem un projecte que té aquests quatre objectius:
- Obj-1. Identificar una necessitat funcional relacionada amb el projecte de sostenibilitat del centre atenent a criteris d’ergonomia i d’impacte mediambiental.
- Obj-2. Planificar l’execució d’un projecte tecnològic complet.
- Obj-3. Redactar una memòria tècnica del procés, utilitzant eines digitals, utilitzant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi taules, gràfics esquemes o altres elements visuals.
- Obj-4. Comunicar el projecte i el procés emprant mitjans audiovisuals.
Segons el nostre punt de vista, aquests serien uns objectius de caire general que ens permetrien identificar el propòsit del nostre projecte: identificar necessitats relacionades amb el projecte de sostenibilitat i resoldre’n algunes mitjançant el disseny i la construcció d’objectes que siguin mediambientalment coherents amb el mateix.
Ara bé, paral·lelament, nosaltres com a professors necessitem vincular aquest projecte al currículum. Per què? Doncs perquè el decret d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO així ho regula. A més, si podem vincular els objectius del nostre projecte a les competències bàsiques i als continguts curriculars, podrem donar resposta a una pregunta que, per a nosaltres, és fonamental: què volem que els alumnes aprenguin mitjançant aquest projecte?
Així doncs els quatre objectius inicials ens servirein per desenvolupar unes competències concretes. En el cas que ens serveix d’exemple, serien dels àmbits cientificotecnològic i digital.
I, a partir d’aquí, seleccionaríem uns continguts que les desenvoluparien:
Àmbit científico_tecnològic
- Planificació de l’execució del producte tecnològic.
- Construcció de productes tecnològics que incloguin diferents materials, eines i tècniques.
- Redacció estructurada de la memòria tècnica del procés mitjançant eines digitals emprant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi taules, gràfics oaltres elements visuals.
- Representació en sistema dièdric dels plànols: sketchup
- Comunicació del projecte i del procés emprant mitjans digitals
Àmbit digital
- Eines d’edició de documents de text, presentacions múltimèdia i processament de dades numèriques.
- Selecció, catalogació, emmagatzematge i compartició de la informació.
- Entorns de treball i aprenentatge col·laboratiu: blogs.
- Llenguatge audiovisual:imatge fixa, so i vídeo.
- Cercadors: tipus de cerca i planificació.
- Fonts d’informació digital: selecció i valoració.
Arribats a aquest punt, només ens faltaria descriure els criteris i les activitats d’avaluació. I aquí és on se’ns planteja el dubte: si ens mirem el currículum, al contingut “Comunicació del projecte i del procés emprant mitjans digitals” se li relaciona el criteri d’avaluació : “Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi els diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges)”.
Aparentment, les diferències entre el contingut i el criteri d’avaluació són mínimes i, des d’aquest punt de vista, el dubte es podria resoldre fàcilment; podríem estar d’acord en què començar pels continguts o bé pels criteris seria simplement una decisió pràctica. Però, des del nostre punt de vista, la qüestió no és aquesta; no es tracta d’enunciar intencions, sinó de concretar com caldrà fer les tasques i fins a quin punt considerarem que una tasca està o no està ben feta. Per a nosaltres definir i concretar els criteris d’avaluació és prioritari i, per aquest motiu creiem que els hem de descriure de manera que els alumnes els puguin comprendre i els els puguem compartir . És per aquest motiu que no els podríem utilitzar com a punt de partida de la programació, perquè els veiem com a criteris a compartir, acordar i, si s’escau, modificar amb els alumnes. Si més no, així és com nosaltres entenem l’avaluació per a l’aprenentatge.
6. Competències bàsiques i programació de projectes: “On és la boleta”.
A l’hora d’iniciar un projecte se’ns presenten un seguit de preguntes: Cal programar-lo? Serveixen d’alguna cosa les programacions? En cas afirmatiu, com podem fer una bona programació. Què és “una bona programació”? Què la fa bona?
Anem a pams.
Quan iniciem un projecte volem:
- Que els alumnes desenvolupin Competències Bàsiques.
- Que també desenvolupin Competències Clau (CC).
- Que, alhora, aprenguin uns continguts.
- Que ho facin en un determinat context.
- Que es plantegin preguntes que els portin a cercar, investigar, desenvolupar, aprendre, crear…
- I, tot això, ho volem avaluar amb uns criteris, instruments, activitats,… que s’ajustin a les característiques del projecte.
Necessitem, doncs, un instrument que ens permeti ordenar totes aquestes voluntats, per tal de, com ens va dir en Jordi Domènech, no perdre de vista “la boleta”.
D’aquest instrument en diem “Programació”
Una bona programació, doncs, és un full de ruta, un marc que ens orienta cap on hem d’anar per no perdre el nord, independentment del camí que prengui el projecte. Si la programació respon a les nostres necessitats: ens formula els objectius, especifica quines CCBB volem que els alumnes assoleixin, concreta les CC que volem treballar, defineix quins continguts han d’aprendre els alumnes i proposa uns criteris, activitats i instruments d’avaluació; podríem dir que aquesta és una bona programació.
Això resoldria una de les pors, sovint comentades a les reunions de la xarxa per part dels docents que decideixen emprendre el camí dels projectes: la por a no controlar la situació, la sensació d’improvització, de no estar segurs si els alumnes, a més a més d’haver-s’ho passat molt bé i haver treballat molt, han treballat allò que calia…
La programació de les competències, continguts i criteris d’avaluació permet la “improvització controlada”: On és la boleta.
5. Ecologia, enginyeria, pagesia
La doctora Neus Sanmartí a la seva ponència sobre l’alumnat de l’Ara és demà diu: “no tots els estudiants seran experts periodistes, ecòlegs, tecnòlegs o economistes, però tots hauran de ser capaços d’entendre i analitzar críticament les propostes que es fan des de diversos camps del coneixement, i això requereix disposar d’uns sabers clau”
En el cas de l’ensenyament obligatori aquests sabers estan molt ben descrits al currículum que disposem des del 2015 i que és una pauta que ens permet crear la nostra proposta curricular. A més també disposem dels documents d’identificació i desplegament de les CCBB que ens aporten eines com els continguts clau, la gradació de continguts o les orientacions d’avaluació que, per a nosaltres, han estat enormement útils a l’hora de programar les activitats dels projectes.
Tot i així, en aquest procés de contextualització, ens vam adonar que, a més de les CCBB, ens feia falta tenir en compte altres sabers que, si bé no tenen un espai concret en el currículum, sovint s´hi fa referència. Parlem del que s’anomena “Competències clau” i que engloben sabers com la creativitat, l’estratègia o el treball col·laboratiu, per anomenar-ne algunes. Per això, en els projectes plantegem activitats que permetin que aquests aspectes puguin emergir en les tasques plantejades. Són els projectes el mitjà ideal per dur a terme aquest tipus de competències. D’aquesta manera, partim d’un currículum competencial que assegura que els alumnes siguin exposats a activitats d’aprenentatge amb una funció definida i fàcilment identificable, que els permeti desenvolupar competències i capacitats.
Cada grup de treball (professorat) ha incorporat aspectes de dues o tres competències clau en el projecte, amb l’objectiu de desenvolupar-les i el compromís de crear alguna eina per avaluar-les.
Us passem l’enllaç del Diccionari de competències clau del qual hem partit.