10. Aturem-nos un moment: Una revisió del projecte

De cop ens trobem que som a les portes del tercer trimestre. Fins ara hem anat molt atrafegats amb el dia a dia a l’aula. És un bon moment per aturar-nos i reflexionar sobre com estan anant els nostres projectes:

  1. El desenvolupament actual  del projecte, permetrà respondre a la pregunta inicial?
  2. Els continguts estan d’acord amb els objectius?, són competencials? Caldrà analitzar el grau de coherència amb el currículum.
  3. Els criteris d’avaluació remeten als objectius?
  4. Les activitats d’avaluació permeten comprovar  l’assoliment dels criteris d’avaluació?
  5. Els projectes estan sent inclusius? Quines mesures concretes s’estan duent a terme per aconseguir-ho?

A partir d’aquestes preguntes el professorat de cada grup de treball ha analitzat el projecte que  estava programant i això ens ha fet veure  que calia fer alguns canvis.

Un cas concret: el projecte:

”Oh, Europa! Brexit & Catln: L’Europa dovrebbe restare unita?”

Partíem d’una pregunta inicial que aviat es va mostrar complexa i difícil de respondre, tenint en compte que s’havia plantejat a alumnes de segon.

Així que, ben aviat vam reformular l’objectiu del projecte que vam redactar de la manera següent:

“Els europeus som molt diferents entre nosaltres?: Quines similituds i diferències  tenim?

Aquest canvi ens va permetre iniciar el projecte a partir de diferents temes, elegits pels alumnes, que acabarien cadascun d’ells amb una presentació, i que servirien de  base per poder fer un debat conjunt entre tot el grup, que intentés respondre la  pregunta inicial. Aquest canvi transformava el projecte de tal manera que allò que, inicialment, havia nascut com un projecte pel desenvolupament de l’àmbit social, ara es transformava en un mitjà per desenvolupar, sobretot, la competència de cultura i valors ètics i, d’una manera més secundària, la digital i la d’aprendre a aprendre.

Captura de pantalla 2017-05-03 a les 13.06.59.png Oh, -europa

Com a equip de professors, la nostra conclusió és que els  projectes no són, ni poden  ser, una armadura que encotilla i dirigeix les activitats d’ensenyament – aprenentatge. Es tracta, més aviat, d’una entitat viva, canviant que evoluciona a mesura  que els alumnes van avançant i aprenent.

Mentre que tot allò que es fa a l’aula s’inclogui sota el paraigües del currículum, podem tenir la certesa que no hem perdut “la boleta”.

8. Diferents preguntes per diferents objectius d’aprenentatge.

En el post anterior recollíem la veu de Fernando Hernández quan diu “els projectes han de començar amb una pregunta”. Com a professors ara ens toca  plantejar-nos aquestes preguntes i, sobretot, tenir clar quins objectius ens menen a fer-les. Dedicarem aquest post a descriure alguns aspectes clau a l’entorn de les preguntes guia o driving qüestions.

  • Són un instrument per focalitzar l’atenció de l’alumne en la seqüència d’ensenyament-aprenentatge. L’objectiu és assegurar que els estudiants identifiquin el propòsit del projecte. 
  • Pel professor serveix de guia pel desenvolupament de la seqüència didàctica. Dit en altres paraules, tot en el projecte ha de contribuir a apropar els alumnes a trobar la resposta a aquesta pregunta.
  • Per a l’alumnat ha de generar interès  i crear-los la idea que s’enfronten a un repte que han de resoldre.
  • Al llarg del projecte, cal referir-s’hi habitualment, per tal que l’alumnat no oblidi el propòsit de respondre la pregunta plantejada.

Per tant, aquesta driving question es manté al llarg de tot projecte, però això no exclou la formulació d’altres preguntes en moments diferents del cicle de l’aprenentatge.

Montserrat Roca (UAB), parla de diferents tipus de preguntes d’acord amb les diferents fases del cicle de l’aprenentatge.

http://www.quadernsdigitals.net/datos/hemeroteca/r_24/nr_655/a_8785/8785.pdf

Planteja que, en una seqüència d’aprenentatge, s’identifiquen com a mínim quatre fases i, en cadascuna d’aquestes, les preguntes contribueixen al propòsit de la fase:

  • Exploració-comunicació dels objectius: preguntes motivadores, sovint centrades en els alumnes.
  • Introducció de nous punts de vista-reflexió: cal dirigir l’atenció dels alumnes a l’observació, a la cerca i a la discussió de noves dades.
  • Estructuració o síntesi-generalització: en aquesta fase, les preguntes han de facilitar que l’alumne prengui consciència del que ha après.
  • Aplicació-avaluació final: les preguntes permeten que l’alumne utilitzi els aprenentatges en situacions o problemes nous.

Seguint aquesta mateixa lògica, nosaltres creiem que podem formular diferents tipus de preguntes, segons cada fase del projecte (prenem com a referència les indicades a A. Hernando, Viaje a la escuela del siglo XXI, p. 91)  i ho exemplifiquem amb un dels projectes que actualment portem a terme: el projecte de la construcció del nou institut, concretament, la construcció d’una aula (Projecte de l’àmbit matemàtic- científic-tecnològic).

graella-preguntes

 

imatge-projecte-institut-2

A mode de conclusió, ens adonem que les bones preguntes són aquelles que ens ajudaran a anar dirigint el treball cap allò que ens donarà accés a l’aplicació coneixements i generar solucions útils i viables. Talment com en el món real, les situacions que haurem de resoldre seran múltiples, complexes i obertes i així també seran les preguntes que ens permetran explorar-les.