En el post anterior recollíem la veu de Fernando Hernández quan diu “els projectes han de començar amb una pregunta”. Com a professors ara ens toca plantejar-nos aquestes preguntes i, sobretot, tenir clar quins objectius ens menen a fer-les. Dedicarem aquest post a descriure alguns aspectes clau a l’entorn de les preguntes guia o driving qüestions.
- Són un instrument per focalitzar l’atenció de l’alumne en la seqüència d’ensenyament-aprenentatge. L’objectiu és assegurar que els estudiants identifiquin el propòsit del projecte.
- Pel professor serveix de guia pel desenvolupament de la seqüència didàctica. Dit en altres paraules, tot en el projecte ha de contribuir a apropar els alumnes a trobar la resposta a aquesta pregunta.
- Per a l’alumnat ha de generar interès i crear-los la idea que s’enfronten a un repte que han de resoldre.
- Al llarg del projecte, cal referir-s’hi habitualment, per tal que l’alumnat no oblidi el propòsit de respondre la pregunta plantejada.
Per tant, aquesta driving question es manté al llarg de tot projecte, però això no exclou la formulació d’altres preguntes en moments diferents del cicle de l’aprenentatge.
Montserrat Roca (UAB), parla de diferents tipus de preguntes d’acord amb les diferents fases del cicle de l’aprenentatge.
http://www.quadernsdigitals.net/datos/hemeroteca/r_24/nr_655/a_8785/8785.pdf
Planteja que, en una seqüència d’aprenentatge, s’identifiquen com a mínim quatre fases i, en cadascuna d’aquestes, les preguntes contribueixen al propòsit de la fase:
- Exploració-comunicació dels objectius: preguntes motivadores, sovint centrades en els alumnes.
- Introducció de nous punts de vista-reflexió: cal dirigir l’atenció dels alumnes a l’observació, a la cerca i a la discussió de noves dades.
- Estructuració o síntesi-generalització: en aquesta fase, les preguntes han de facilitar que l’alumne prengui consciència del que ha après.
- Aplicació-avaluació final: les preguntes permeten que l’alumne utilitzi els aprenentatges en situacions o problemes nous.
Seguint aquesta mateixa lògica, nosaltres creiem que podem formular diferents tipus de preguntes, segons cada fase del projecte (prenem com a referència les indicades a A. Hernando, Viaje a la escuela del siglo XXI, p. 91) i ho exemplifiquem amb un dels projectes que actualment portem a terme: el projecte de la construcció del nou institut, concretament, la construcció d’una aula (Projecte de l’àmbit matemàtic- científic-tecnològic).
A mode de conclusió, ens adonem que les bones preguntes són aquelles que ens ajudaran a anar dirigint el treball cap allò que ens donarà accés a l’aplicació coneixements i generar solucions útils i viables. Talment com en el món real, les situacions que haurem de resoldre seran múltiples, complexes i obertes i així també seran les preguntes que ens permetran explorar-les.