Fernando Hernàndez, en la sessió de coordinació de la XCB (curs 2015-16), explicava que:

“Els projectes han de començar amb una pregunta que: no es respongui des d’una única disciplina, sobre la qual no podem trobar la resposta en un llibre, que no tingui una única resposta, que em porti a altres preguntes, que sigui un desafiament, preguntes significatives que calgui investigar, que impliquin l’alumne i que les pugui relacionar amb la vida, en què l’aprenent tingui capacitat de decidir. El mestre decideix coses però no ho decideix tot, els alumnes han de sentir-se autors i no simples executors.”

Hem de confessar que, fer preguntes, és molt difícil. De fet, nosaltres havíem començat a programar els nostres projectes i encara no les havíem formulat. Teníem molt clar quines competències volíem treballar, també els objectius, els continguts,  les activitats i l’avaluació, però PREGUNTES, no en teníem.

Tornant a Fernando Hernández, llegíem:

“El docent ha de ser un creador de circumstàncies, també està a l’aula per aprendre”,

i encara;

“ El que els alumnes necessiten per aprendre al món no ho sabem i, per això, ens posem a aprendre amb ells”.

Potser el que calia era demanar als alumnes que ens ajudessin a formular preguntes? Però, llavors, com podíem provocar l’aparició de preguntes?

Necessitàvem, doncs, aprendre a provocar preguntes i, amb aquesta intenció, ens vam llençar a la recerca.

Primer vam llegir un fragment d’un llibre, coordinat per la Neus Sanmartí, que explicava la diferència entre les preguntes reproductives i les preguntes productives. Descrivia, així, una primera característica de les bones preguntes: que fossin productives.

Deia també que les bones preguntes promouen que els alumnes “facin”, més que “diguin” la resposta.

Guida Al·lès també en parla de les preguntes reproductives i les productives

http://www.slideshare.net/guidaallespons/com-aprendre-a-fer-bones-preguntes

A més ens mostra com comencen unes i altres:

Preguntes reproductives: Quan …?, On …?, Qui …?, Quants …?

Preguntes productives: Què passaria si…?, Com  …?, Per què …?, Què hauria passat si …?, Què hauries ….?, Com et sentiries si …?, Què penses sobre …?, Existeix una millor solució…?, Com es pot demostrar …?, Com es pot saber si …?

Afegeix, també, que les preguntes reproductives, literals o de resposta directa, activen habilitats de pensament inferiors a la taxonomia de Bloom (descriure, recuperar informació) mentre que les productives activen habilitats superiors, com comprendre, analitzar, explicar, justificar, valorar o avaluar.

Arribats a aquest punt, ens va semblar oportú veure què ens demana el currículum i vam trobar requeriments com aquests, entre d’altres:

• Obtenir informació, interpretar-la i valorar-la
• Explicar un problema i traduir-lo a llenguatge matemàtic.
• Predir els canvis que es produiran quan es modifiquen les condicions que afecten un fenomen.
• Analitzar l’evolució d’un fet o fenomen al llarg del temps i contextualitzar-lo   per entendre’n la multiplicitat de causes i conseqüències.
• Analitzar críticament l’entorn des d’una perspectiva ètica

Amb totes aquestes cerques hem aconseguit comprendre unes quantes coses:

• Ens cal crear situacions d’aprenentatge que assegurin l’aparició de preguntes.
• Podem entrenar-nos, nosaltres i els alumnes, a fer bones preguntes mitjançant diferents tècniques.
• Existeix una estratègia que s’anomena QAR (question and answer relationship) que permet modelar el pensament per tal de poder arribar a comprendre com fer bones preguntes
• Les bones preguntes no es poden contestar cercant a internet ni amb un sí o un no.
• Les bones preguntes han d’estar lligades a la vida real o al coneixement epistemològic.
• Construir bones preguntes requereix treballar en grup.
• Podem crear instruments per tal que els alumnes s’autovaluin les pròpies preguntes.

Ara ens toca provar de fer bones preguntes