A l’hora d’iniciar un projecte se’ns presenten un seguit de preguntes: Cal programar-lo? Serveixen d’alguna cosa les programacions? En cas afirmatiu, com podem fer una bona programació. Què és “una bona programació”? Què la fa bona?
Anem a pams.
Quan iniciem un projecte volem:
- Que els alumnes desenvolupin Competències Bàsiques.
- Que també desenvolupin Competències Clau (CC).
- Que, alhora, aprenguin uns continguts.
- Que ho facin en un determinat context.
- Que es plantegin preguntes que els portin a cercar, investigar, desenvolupar, aprendre, crear…
- I, tot això, ho volem avaluar amb uns criteris, instruments, activitats,… que s’ajustin a les característiques del projecte.
Necessitem, doncs, un instrument que ens permeti ordenar totes aquestes voluntats, per tal de, com ens va dir en Jordi Domènech, no perdre de vista “la boleta”.
D’aquest instrument en diem “Programació”
Una bona programació, doncs, és un full de ruta, un marc que ens orienta cap on hem d’anar per no perdre el nord, independentment del camí que prengui el projecte. Si la programació respon a les nostres necessitats: ens formula els objectius, especifica quines CCBB volem que els alumnes assoleixin, concreta les CC que volem treballar, defineix quins continguts han d’aprendre els alumnes i proposa uns criteris, activitats i instruments d’avaluació; podríem dir que aquesta és una bona programació.
Això resoldria una de les pors, sovint comentades a les reunions de la xarxa per part dels docents que decideixen emprendre el camí dels projectes: la por a no controlar la situació, la sensació d’improvització, de no estar segurs si els alumnes, a més a més d’haver-s’ho passat molt bé i haver treballat molt, han treballat allò que calia…
La programació de les competències, continguts i criteris d’avaluació permet la “improvització controlada”: On és la boleta.