La següent decisió que calia prendre era quin tipus d’organització del professorat seria més adient per aconseguir el nostre objectiu:
Dissenyar optatives per primer i segon que donin cabuda a aprenentatges competencials, incloent els continguts d’emprenedoria i recerca.
Partíem d’un seguit de prèvies que ens ajudaven a trobar un sistema eficient:
- L’experiencia organitzativa del curs anterior en el marc d’una FIC.
- L’aixoplug de la XCB : Formació i transferència.
- Reunions quinzenals de la Comissió Pedagògica (CP), formada per la directora, el cap d’estudis, la coordinadora de formació i els caps d’àmbit lingüístic, humanístic-musical-orientació i científicotecnològic.
- Tot el professorat és membre de la XCB, la qual cosa facilita la implicació.
Així doncs, decidim organitzar-nos en equips de treball interdisciplinars (professorat dels diversos àmbits). Cada un d’aquests equips es responsabilitza de la programació de dos projectes. La CP s’encarrega de redactar la proposta, definir l’estructura pedagògica, elaborant la plantilla de programació per competències i supervisar i acompanyar els grups de treball i el professorat directament implicat en cada projecte. En les reunions de cada equip es redacta la programació, es defineixen les propostes concretes per tal de portar a terme les sessions amb els alumnes i es dóna suport específic al professorat que duu a terme cada projecte i s’elaboren els instruments d’avaluació. En aquests equips també s’adopten les mesures específiques necessàries d’atenció a la diversitat.
Cap a final de curs tenim prevista una sessió de valoració i autoavaluació. En la valoració qualitativa, el que volem és copsar com s’ha sentit el professorat que ha estat realitzant els projectes a l’aula, alhora també, el punt de vista del professorat que ha estat ajudant a preparar-los. En l’autoavaluació el que farem és establir uns ítems quantificables que ens ajudaran a obtenir resultats objectius i alhora poder plantejar objectiius de millora de cara al curs següent.