Durada del projecte : Un trimestre i mig amb dues sessions setmanals aproximadament

Característiques de la classe:  5 alumnes d’educació especial, 5 alumnes nouvinguts, 8 alumnes que són a l’escola des de P3 i dos alumnes que varen arribar el curs passat

Mestres a l’aula: una i durant el mes que vam estar fent la maqueta dues.

Procés:

Una vegada els alumnes de 3r A de l’escola van haver escollit el nom de la classe ( els llops i les llobes), van decidir per unanimitat que volien aprendre més coses sobre aquests animals.

Ens vam distribuir en grups de 3 i vam posar fil a l’agulla, posant en comú en primer lloc de tot el que ja sabíem:

Animals mamífers, vertebrats, viuen al bosc…

A tots els boscos hi ha llops? , va ser la pregunta que ens va sorgir i que varen discutir després de posar en comú tot el que sabíem.

Alguns deien que sí, altres que els homes els havien matat.

Els vaig animar a descobrir on hi havia llops, i com vivien i que quan ho haguessin descobert, faríem una maqueta.

El fer una maqueta és el que més els va entusiasmar. Informació d’on hi havia llops i cóm vivien, no en van dur cap  però van omplir la classe de fotografies de llops i van portar tot de material per fer la maqueta (cartolines, figuretes de casa seva…).

Vaig dedicar unes quantes sessions a preparar textos senzills per tal que ells poguessin treure’n la informació. També vam veure la pel.lícula, “la crida del bosc” basada en la novel.la de Jac London i ens vam posar a construir la maqueta.

Feta la maqueta, vam dedicar una sessió a posar en comú el que havíem aprés i si teníem resposta per la pregunta que ens havíem formulat en un principi. Havíem descobert que quedaven pocs llops en el nostre país i que a  les muntanyes on n’hi havien , als pagesos no els feien massa gràcia.

Tot parlant, ens van sorgir altres preguntes:

Creiem que els llops han de desaparèixer?

És necessari que hi hagi llops?

Què penseu que opinen els nens i nenes de l’escola? Els fan por? per què?

Després d’una roda d’opinions, vàrem decidir passar una enquesta als nens i nenes de l’escola amb la que vàrem descobrir entre d’altres coses que en els contes que ens havien explicat de petits els llops no tenien un paper massa reeixit:

El llop es menja la caputxeta, les cabretes…

Vam decidir que aprendríem contes on el llop tingués un altre paper que no sigués el de “llop ferotge” i que els aniríem a explicar a les altres classes.

La biblioteca Andreu Nin que tenim prop l’escola ens en va deixar uns quants. El que va  tenir més èxit i que està també penjat a internet ha estat “ L’ovelleta que va venir a sopar.

Vam decidir preparar-lo per parelles, per poder-lo explicar a les classes.

També ens vam preparar una explicació de la importància dels llops per l’ecosistema del bosc. Ho vam trobar a internet.

  ➡ Vam posar en comú el que sabíem i ens vàrem formular preguntes.

1. Vam presentar una capsa groga i els alumnes deien què creien que hi hauria dins d’aquesta capsa. Es pensaven que era un regal per a l’alumna de pràctiques que havia de marxar al cap de pocs dies.

2. Vam girar la capsa i els alumnes van poder veure-hi una roseta de lleopard. Aleshores van començar a fer suposicions del que s’hi trobarien a dins.

3. Finalment, vam obrir-la i vam poder observar que a dins hi havia tota la informació que prèviament havien anat portant. Ja que el nom de la nostra classe era el dels LLEOPARDS, des del primer trimestre van anar portant llibres, fotografies i escrits varis sobre l’animal.

4. Ens vam organitzar per grups de treball i vam anar passant informació per les taules. Els alumnes només observaven i parlaven entre ells. Jo anava passant per les taules i parant l’orella per saber deu què estaven parlant. Aquelles coses interessants que anaven dient i observant les anava apuntant. M’asseia amb els grups i potser m’hi quedava 10 o 15 minuts, mentre els altres establien les seves converses.

5. Amb tot el recull d’aportacions que han anat fent, es fa una posada en comú tota la classe. Al final, es decideix construir un hàbitat on un lleopard pogués sobreviure i tenir totes les seves necessitats cobertes.

Els temes que surten amb més freqüència són nutrició, relació entre iguals, relació amb els humans i descans.

6. Finalment, cada alumne decideix a quin grup vol intervenir: construcció d’un centre d’estudis a la sabana, construcció d’arbres i vegetació, construcció del terreny i superfície o construcció dels animals residents a la sabana.

7. Tot el que vam fer va sorgir de l’observació directa i de les seves converses. Jo gairebé no hi vaig intervenir.

 ➡ Es fa una posada en comú de tota la classe. Es decideix construir un hàbitat on un lleopard pogués sobreviure i tenir les seves necessitats cobertes.

Finalment hem decidit de centrar-nos en els dos projectes que hem considerat que tenen més punts en comú per tal de poder dur a terme l’avaluació d’aquests introduint un mestre a l’aula.

Allò que hem vist que és comú als projectes és:

• Tots dos projectes són els noms de la classe.
• Els han decidit els alumnes.
• La classe s’organitza per grups de treball.
• Hi ha un producte final que és una maqueta que reprodueix l’hàbitat d’un mamífer.
• Els dos projectes treballen contingut.

➡ Hem decidit de centrar-nos en els dos projectes que hem considerat que tenen més punts en comú per tal de poder dur a terme l’avaluació.

En la segona sessió vàrem estar compartint els diferents projectes que es duran a terme aquest curs a l’escola.

A P3 faran un projecte conjuntament amb el MACBA explorant objectes i art, a primer el projecte serà els peixos, a segon els lleopards, a tercer els llops i a cinquè la bicicleta.

Cada grup està en un moment diferent del procés. Després de posar en comú dubtes i experiències, apuntem reflexions que van sortir i creiem interessants de compartir:

• Com podem fer perquè els nostres alumnes no facin preguntes convencionals?Quan fem preguntes als alumnes és interessant que es facin de manera que no tinguin a veure amb una descripció. Preguntes tipus: què passaria si…?
• En qualsevol tipus d’activitat que fem a l’aula s’ha de generar pensament, hem d’enfocar les nostres propostes cap aquest objectiu.
• L’escolta als alumnes és clau i cal saber interpretar què hi ha darrere de les seves preguntes. Aquesta reflexió va sorgir després que els alumnes de segon preguntessin molt sobre el plor de les cries.
• De vegades estem massa pendents de recollir informació del que passa a l’aula i potser hem de ser menys exhaustius en aquest aspecte i poder centrar-nos en les converses que es generen.
• Cal que els nostres alumnes puguin manipular i experimentar per generar pensament.

 ➡ Aprenem fent i compartint. L’acció reflexió ens ajuda millorar.