Arxiu de la categoria: Avaluació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com avaluem la realització del projecte i el producte final? Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte? Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació? Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius?
Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?…

Els LLEOPARDS avaluats…

Publicat el per
Respon

Posem en pràctica el mètode a la classe de segon, seguint el quadre següent:quadre

Per presentar el repte expliquem una història motivadora i que el contextualitzi.

Després es demanem que expressin la seva solució de manera escrita o dibuixada.

La sessió compta amb un mestre extern que observa amb l’ajuda d’una pauta.

Finalment es fa el retorn amb el mestre tutor i els tres mestres posen en comú i redacten un informe per alumne.

Un cop fet tot el procès, el portem al Grup impulsor per fer aportacions. Són les següents:

  • La situació de context ha de separar clarament realitat de fantasia i no personificar (què necessita el lleopard per ser feliç? què necessita el lleopard per sobreviure, per viure bé…)
  • Quan demanem el dibuix hem d’explicar molt bé què volem exactament compartir objectius i assegurar-nos que els han entès.
  • Els mestres també han de tenir molt clar quins aprenentatges s’avaluen.
  • Mirar quines eines els donem per dibuixar, potser només llapis que és més precís, poden fer més detalls i no es dedicarien tant a pintar tot el full…
  • El retorn també es podria fer:
    • per parelles,  comparant els dos treballs COAVALUACIÓ
    • individual, mirant una foto i comparar-la amb el seu dibuix AUTOAVALUACIÓ
  • Potser la sessió amb la situació context va ser massa motivadora, va treure protagonisme als aprenentatges que volíem avaluar….

Ara, ens queda replicar l’experiència al projecte de la classe dels llops, millorant els aspectes que hem destacat.

➡ replicar l’experiència ens ajudarà a millorar el mètode

PROPOSTA D’AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

Decidim posar a la pràctica una proposta de mètode d’avaluació d’un projecte per poder debatre en grup a Grup Impulsor la seva idoneïtat.

Entren en joc tres mestres, dos que són amb l’alumnat durant el desenvolupament del projecte i un tercer que intervé només en la sessió d’aplicació dels aprenentatge, com a agent extern que aporta el repte (motivació) i que observa i documenta la seva resolució (sense prejudicis)

Finalment, el redactat del procés d’aprenentatge de cada nen i nena es fa confrontant els diferents redactats fruit de les diferents observacions.

Els elements claus de l’avaluació del projecte són:

  • Repte: l’aprenent ha de posar en joc els aprenentatges per resoldre una demanda o un repte.
    • El repte s’ha d’incloure en una situació que el contextualitzi i que el motivi.
    • Ha de generar algun conflicte que sigui lo suficientment complex com per poder avocar tot el que s’ha après i lo suficientment senzill com per que tothom pugui dur-lo a terme.
    • El mestre ha d’assegurar-se que TOTS els alumnes comparteixen amb ell l’objectiu final de repte.
    • La resolució ha de respectar velocitats, interessos, llenguatges, suports i interaccions de l’aprenent (poden fer-ho escrit, dibuixat, modelant, amb lego, explicat, sols, en parella… )
  • Observació: durant la realització un mestre extern al grup (sense expectatives ni prejudicis) observa i pren nota de l’actuació dels alumnes.
  • Interacció: els mestres del projecte interactuen amb l’alumnat:
    • Acompanyament durant l’activitat: passant per les taules per donar els ajuts que calguin i per “estirar” de les aportacions que semblin més interessants
    • Retorn després de l’activitat: individualment el mestre demana a l’aprenent que expliqui el que ha fet (Hi ha aquí un adult que està per escoltar-te… D. Altimir). En cas que no hagi representat el que està explicant li demana que ho faci. El mestre pren nota de la conversa.
  • Documentació: els mestres refan, en solitari, les seves notes, elaborant un redactat de cada alumne per confrontar.
  • Posada en comú: es comparteixen redaccions amb la intenció de fer-ne una comuna. L’alumne també pot ser-hi en aquesta posada en comú per dir la seva.

Posarem en pràctica el mètode amb el projecte dels lleopards, el portarem a l’equip impulsor per fer millores i tornarem a aplicarlo al projecte dels llops.

➡ Una visió externa i compartir processos ens ajuden a millorar l’avaluació.

Debat pedagògic: prejudicis i expectatives

Publicat el per
Respon

L’equip impulsor, aprofitant la proposta de debat al twitter que ens feia la Xarxa, a proposat un debat pedagògica a l’escola centrat en una de les preguntes: Quan avaluem, ens deixem influenciar per prejudicis i expectatives?

Per estimular el debat van apareixent durant la setmana les preguntes del twitter diferents llocs de l’escola, a la nevera, a l’ascensor…
WhatsApp Image 2017-02-16 at 18.54.42WhatsApp Image 2017-02-14 at 19.53.01

 

El dia del debat, tot i que som menys dels que voldríem, acabem apuntant alguns aspectes:

→ Les expectatives externes i internes influeixen directament en l’aprenentatge.

→ Si sabem que sí que estem influenciats, com podem usar positivament aquesta influència? Les altes expectatives milloren els resultats, profecia autocomplerta

Segons Rosenthal (qui va demostrar l’efecte Pigmalió en educació), hi ha quatre factors que permeten explicar com les expectatives positives del professor es poden transmetre als alumnes dels quals s’espera més rendiment:

  • Es genera un clima emocional més proper entre professor i alumne.
  • S’ensenya més matèria perquè les expectatives creades en la capacitat de l’alumne fan que el mateix professor s’impliqui més en l’aprenentatge.
  • Se’ls demana i se’ls motiva més.
  • Se’ls elogia perquè s’esforcin més i obtinguin aquest resultats desitjats.

Quan es refereixen a les observacions durant l’experiment parlen sobre tot de somriure, mirar als ulls, parlar amb dolçor, escoltar activament…

→ Si veiem l’alumne globalment, observem les quatre dimensions següents: COGNITIVA / EMOCIONAL / SOCIAL /CORPORAL. Cada dimensió ens pot donar diferents aspectes que generen prejudicis i conseqüentment expectatives (aquest nen no sap llegir, no aprovarà mai / sempre té por!, de gran se’l menjaran viu… / mira amb qui s’ajunta, segur que tindrà problemes / aquesta nena fa una olor especial, li costarà fer amigues…).

→ Aportacions per fer una avaluació el més positiva, encoratjadora i global possible.

Avaluar és u procés que comporta:

  • observar i prendre dades
  • analitzar les dades
  • fer un diagnòstic
  • prendre decisions

En totes les parts d’aquest procés intervenen expectatives i prejudicis. Com ho assumim? Com ho neutralitzem? El procés ha de ser més qualitatiu i compartit. La reflexió individual s’ha de poder compartir amb altres mestres i amb l’alumne.

Per recollir les conclusions, fem unes bafarades que pengem a la sala de mestres. Per un costat apuntem un prejudici, i per l’altre el que nosaltres podem fer per vencer-lo.

WhatsApp Image 2017-02-28 at 19.21.41

Valorem el debat positivament . Hi van haver moltes aportacions personals, introspectives del que ens passa de veritat….

Valorem positivament començar i acabar amb una dinàmica i deixar alguna cosa física que es quedi la centre.

A més del contingut pedagògic, ens sembla que es va “generar equip”

Ens sembla que prejudicis i avaluació és un tema interessant que podem treballar a la nostra proposta d’avaluació de projectes.

 ➡ Quan debatem, generem pensament i fem equip!