Els LLEOPARDS avaluats…

Posem en pràctica el mètode a la classe de segon, seguint el quadre següent:quadre

Per presentar el repte expliquem una història motivadora i que el contextualitzi.

Després es demanem que expressin la seva solució de manera escrita o dibuixada.

La sessió compta amb un mestre extern que observa amb l’ajuda d’una pauta.

Finalment es fa el retorn amb el mestre tutor i els tres mestres posen en comú i redacten un informe per alumne.

Un cop fet tot el procès, el portem al Grup impulsor per fer aportacions. Són les següents:

  • La situació de context ha de separar clarament realitat de fantasia i no personificar (què necessita el lleopard per ser feliç? què necessita el lleopard per sobreviure, per viure bé…)
  • Quan demanem el dibuix hem d’explicar molt bé què volem exactament compartir objectius i assegurar-nos que els han entès.
  • Els mestres també han de tenir molt clar quins aprenentatges s’avaluen.
  • Mirar quines eines els donem per dibuixar, potser només llapis que és més precís, poden fer més detalls i no es dedicarien tant a pintar tot el full…
  • El retorn també es podria fer:
    • per parelles,  comparant els dos treballs COAVALUACIÓ
    • individual, mirant una foto i comparar-la amb el seu dibuix AUTOAVALUACIÓ
  • Potser la sessió amb la situació context va ser massa motivadora, va treure protagonisme als aprenentatges que volíem avaluar….

Ara, ens queda replicar l’experiència al projecte de la classe dels llops, millorant els aspectes que hem destacat.

➡ replicar l’experiència ens ajudarà a millorar el mètode

PROPOSTA D’AVALUACIÓ

Decidim posar a la pràctica una proposta de mètode d’avaluació d’un projecte per poder debatre en grup a Grup Impulsor la seva idoneïtat.

Entren en joc tres mestres, dos que són amb l’alumnat durant el desenvolupament del projecte i un tercer que intervé només en la sessió d’aplicació dels aprenentatge, com a agent extern que aporta el repte (motivació) i que observa i documenta la seva resolució (sense prejudicis)

Finalment, el redactat del procés d’aprenentatge de cada nen i nena es fa confrontant els diferents redactats fruit de les diferents observacions.

Els elements claus de l’avaluació del projecte són:

  • Repte: l’aprenent ha de posar en joc els aprenentatges per resoldre una demanda o un repte.
    • El repte s’ha d’incloure en una situació que el contextualitzi i que el motivi.
    • Ha de generar algun conflicte que sigui lo suficientment complex com per poder avocar tot el que s’ha après i lo suficientment senzill com per que tothom pugui dur-lo a terme.
    • El mestre ha d’assegurar-se que TOTS els alumnes comparteixen amb ell l’objectiu final de repte.
    • La resolució ha de respectar velocitats, interessos, llenguatges, suports i interaccions de l’aprenent (poden fer-ho escrit, dibuixat, modelant, amb lego, explicat, sols, en parella… )
  • Observació: durant la realització un mestre extern al grup (sense expectatives ni prejudicis) observa i pren nota de l’actuació dels alumnes.
  • Interacció: els mestres del projecte interactuen amb l’alumnat:
    • Acompanyament durant l’activitat: passant per les taules per donar els ajuts que calguin i per “estirar” de les aportacions que semblin més interessants
    • Retorn després de l’activitat: individualment el mestre demana a l’aprenent que expliqui el que ha fet (Hi ha aquí un adult que està per escoltar-te… D. Altimir). En cas que no hagi representat el que està explicant li demana que ho faci. El mestre pren nota de la conversa.
  • Documentació: els mestres refan, en solitari, les seves notes, elaborant un redactat de cada alumne per confrontar.
  • Posada en comú: es comparteixen redaccions amb la intenció de fer-ne una comuna. L’alumne també pot ser-hi en aquesta posada en comú per dir la seva.

Posarem en pràctica el mètode amb el projecte dels lleopards, el portarem a l’equip impulsor per fer millores i tornarem a aplicarlo al projecte dels llops.

➡ Una visió externa i compartir processos ens ajuden a millorar l’avaluació.

Debat pedagògic: prejudicis i expectatives

L’equip impulsor, aprofitant la proposta de debat al twitter que ens feia la Xarxa, a proposat un debat pedagògica a l’escola centrat en una de les preguntes: Quan avaluem, ens deixem influenciar per prejudicis i expectatives?

Per estimular el debat van apareixent durant la setmana les preguntes del twitter diferents llocs de l’escola, a la nevera, a l’ascensor…
WhatsApp Image 2017-02-16 at 18.54.42WhatsApp Image 2017-02-14 at 19.53.01

 

El dia del debat, tot i que som menys dels que voldríem, acabem apuntant alguns aspectes:

→ Les expectatives externes i internes influeixen directament en l’aprenentatge.

→ Si sabem que sí que estem influenciats, com podem usar positivament aquesta influència? Les altes expectatives milloren els resultats, profecia autocomplerta

Segons Rosenthal (qui va demostrar l’efecte Pigmalió en educació), hi ha quatre factors que permeten explicar com les expectatives positives del professor es poden transmetre als alumnes dels quals s’espera més rendiment:

  • Es genera un clima emocional més proper entre professor i alumne.
  • S’ensenya més matèria perquè les expectatives creades en la capacitat de l’alumne fan que el mateix professor s’impliqui més en l’aprenentatge.
  • Se’ls demana i se’ls motiva més.
  • Se’ls elogia perquè s’esforcin més i obtinguin aquest resultats desitjats.

Quan es refereixen a les observacions durant l’experiment parlen sobre tot de somriure, mirar als ulls, parlar amb dolçor, escoltar activament…

→ Si veiem l’alumne globalment, observem les quatre dimensions següents: COGNITIVA / EMOCIONAL / SOCIAL /CORPORAL. Cada dimensió ens pot donar diferents aspectes que generen prejudicis i conseqüentment expectatives (aquest nen no sap llegir, no aprovarà mai / sempre té por!, de gran se’l menjaran viu… / mira amb qui s’ajunta, segur que tindrà problemes / aquesta nena fa una olor especial, li costarà fer amigues…).

→ Aportacions per fer una avaluació el més positiva, encoratjadora i global possible.

Avaluar és u procés que comporta:

  • observar i prendre dades
  • analitzar les dades
  • fer un diagnòstic
  • prendre decisions

En totes les parts d’aquest procés intervenen expectatives i prejudicis. Com ho assumim? Com ho neutralitzem? El procés ha de ser més qualitatiu i compartit. La reflexió individual s’ha de poder compartir amb altres mestres i amb l’alumne.

Per recollir les conclusions, fem unes bafarades que pengem a la sala de mestres. Per un costat apuntem un prejudici, i per l’altre el que nosaltres podem fer per vencer-lo.

WhatsApp Image 2017-02-28 at 19.21.41

Valorem el debat positivament . Hi van haver moltes aportacions personals, introspectives del que ens passa de veritat….

Valorem positivament començar i acabar amb una dinàmica i deixar alguna cosa física que es quedi la centre.

A més del contingut pedagògic, ens sembla que es va “generar equip”

Ens sembla que prejudicis i avaluació és un tema interessant que podem treballar a la nostra proposta d’avaluació de projectes.

 ➡ Quan debatem, generem pensament i fem equip!

 

 

ELS LLOPS

Durada del projecte : Un trimestre i mig amb dues sessions setmanals aproximadament

Característiques de la classe:  5 alumnes d’educació especial, 5 alumnes nouvinguts, 8 alumnes que són a l’escola des de P3 i dos alumnes que varen arribar el curs passat

Mestres a l’aula: una i durant el mes que vam estar fent la maqueta dues.

CIMG9333

Procés:

Una vegada els alumnes de 3r A de l’escola van haver escollit el nom de la classe ( els llops i les llobes), van decidir per unanimitat que volien aprendre més coses sobre aquests animals.

Ens vam distribuir en grups de 3 i vam posar fil a l’agulla, posant en comú en primer lloc de tot el que ja sabíem:

Animals mamífers, vertebrats, viuen al bosc…

A tots els boscos hi ha llops? , va ser la pregunta que ens va sorgir i que varen discutir després de posar en comú tot el que sabíem.

Alguns deien que sí, altres que els homes els havien matat.

Els vaig animar a descobrir on hi havia llops, i com vivien i que quan ho haguessin descobert, faríem una maqueta.

CIMG9262

El fer una maqueta és el que més els va entusiasmar. Informació d’on hi havia llops i cóm vivien, no en van dur cap  però van omplir la classe de fotografies de llops i van portar tot de material per fer la maqueta (cartolines, figuretes de casa seva…).

Vaig dedicar unes quantes sessions a preparar textos senzills per tal que ells poguessin treure’n la informació. També vam veure la pel.lícula, “la crida del bosc” basada en la novel.la de Jac London i ens vam posar a construir la maqueta.

Feta la maqueta, vam dedicar una sessió a posar en comú el que havíem aprés i si teníem resposta per la pregunta que ens havíem formulat en un principi. Havíem descobert que quedaven pocs llops en el nostre país i que a  les muntanyes on n’hi havien , als pagesos no els feien massa gràcia.

CIMG9332

Tot parlant, ens van sorgir altres preguntes:

Creiem que els llops han de desaparèixer?

És necessari que hi hagi llops?

Què penseu que opinen els nens i nenes de l’escola? Els fan por? per què?

Després d’una roda d’opinions, vàrem decidir passar una enquesta als nens i nenes de l’escola amb la que vàrem descobrir entre d’altres coses que en els contes que ens havien explicat de petits els llops no tenien un paper massa reeixit:

El llop es menja la caputxeta, les cabretes…

Vam decidir que aprendríem contes on el llop tingués un altre paper que no sigués el de “llop ferotge” i que els aniríem a explicar a les altres classes.

La biblioteca Andreu Nin que tenim prop l’escola ens en va deixar uns quants. El que va  tenir més èxit i que està també penjat a internet ha estat “ L’ovelleta que va venir a sopar.

Vam decidir preparar-lo per parelles, per poder-lo explicar a les classes.

També ens vam preparar una explicació de la importància dels llops per l’ecosistema del bosc. Ho vam trobar a internet.

  ➡ Vam posar en comú el que sabíem i ens vàrem formular preguntes.

ELS LLEOPARDS

  1. Vam presentar una capsa groga i els alumnes deien què creien que hi hauria dins d’aquesta capsa. Es pensaven que era un regal per a l’alumna de pràctiques que havia de marxar al cap de pocs dies.

01 copia

  1. Vam girar la capsa i els alumnes van poder veure-hi una roseta de lleopard. Aleshores van començar a fer suposicions del que s’hi trobarien a dins.

02 copia

  1. Finalment, vam obrir-la i vam poder observar que a dins hi havia tota la informació que prèviament havien anat portant. Ja que el nom de la nostra classe era el dels LLEOPARDS, des del primer trimestre van anar portant llibres, fotografies i escrits varis sobre l’animal.

03 copia

  1. Ens vam organitzar per grups de treball i vam anar passant informació per les taules. Els alumnes només observaven i parlaven entre ells. Jo anava passant per les taules i parant l’orella per saber deu què estaven parlant. Aquelles coses interessants que anaven dient i observant les anava apuntant. M’asseia amb els grups i potser m’hi quedava 10 o 15 minuts, mentre els altres establien les seves converses.

04 Superfície copia

  1. Amb tot el recull d’aportacions que han anat fent, es fa una posada en comú tota la classe. Al final, es decideix construir un hàbitat on un lleopard pogués sobreviure i tenir totes les seves necessitats cobertes.

05 Animals de la Sabana copia

Els temes que surten amb més freqüència són nutrició, relació entre iguals, relació amb els humans i descans.

 

  1. Finalment, cada alumne decideix a quin grup vol intervenir: construcció d’un centre d’estudis a la sabana, construcció d’arbres i vegetació, construcció del terreny i superfície o construcció dels animals residents a la sabana.

06 Arbres i Vegetació copia

  1. Tot el que vam fer va sorgir de l’observació directa i de les seves converses. Jo gairebé no hi vaig intervenir.

07 Centre d'Estudis copia

 

 ➡ Es fa una posada en comú de tota la classe. Es decideix construir un hàbitat on un lleopard pogués sobreviure i tenir les seves necessitats cobertes.

lleopards i llops: dos projectes amb punts en comú

Finalment hem decidit de centrar-nos en els dos projectes que hem considerat que tenen més punts en comú per tal de poder dur a terme l’avaluació d’aquests introduint un mestre a l’aula.

Allò que hem vist que és comú als projectes és:

  • Tots dos projectes són els noms de la classe.
  • Els han decidit els alumnes.
  • La classe s’organitza per grups de treball.
  • Hi ha un producte final que és una maqueta que reprodueix l’hàbitat d’un mamífer.
  • Els dos projectes treballen contingut.

➡ Hem decidit de centrar-nos en els dos projectes que hem considerat que tenen més punts en comú per tal de poder dur a terme l’avaluació.

Art, peixos, lleopards, lleons i bicicletes!

En la segona sessió vàrem estar compartint els diferents projectes que es duran a terme aquest curs a l’escola.

A P3 faran un projecte conjuntament amb el MACBA explorant objectes i art, a primer el projecte serà els peixos, a segon els lleopards, a tercer els llops i a cinquè la bicicleta.

Cada grup està en un moment diferent del procés. Després de posar en comú dubtes i experiències, apuntem reflexions que van sortir i creiem interessants de compartir:

  • Com podem fer perquè els nostres alumnes no facin preguntes convencionals?Quan fem preguntes als alumnes és interessant que es facin de manera que no tinguin a veure amb una descripció. Preguntes tipus: què passaria si…?
  • En qualsevol tipus d’activitat que fem a l’aula s’ha de generar pensament, hem d’enfocar les nostres propostes cap aquest objectiu.
  • L’escolta als alumnes és clau i cal saber interpretar què hi ha darrere de les seves preguntes. Aquesta reflexió va sorgir després que els alumnes de segon preguntessin molt sobre el plor de les cries.
  • De vegades estem massa pendents de recollir informació del que passa a l’aula i potser hem de ser menys exhaustius en aquest aspecte i poder centrar-nos en les converses que es generen.
  • Cal que els nostres alumnes puguin manipular i experimentar per generar pensament.

 ➡ Aprenem fent i compartint. L’acció reflexió ens ajuda millorar.