Presentació del projecte

Publicat el per
Respon

CONTEXT

L’institut on treballem està ubicat a la localitat de Santa Coloma de Gramenet. És un centre de quatre línies a tots els nivells de l’ ESO i dues a Batxillerat.

També disposa d’aules específiques per atendre la diversitat dels alumnes: un grup amb diversificació curricular, format per alumnes de segon cicle de l’ESO; l’aula d’acollida i la unitat de suport d’educació especial (USEE), en la qual treballem nosaltres.

És en aquest context (USEE) que s’ha d’entendre aquest projecte amb les circumstàncies específiques que el determinen.

La nostra unitat està formada per catorze alumnes de tots els cursos (des de 1r fins a 4t de l’ESO). Els catorze alumnes venen amb un dictamen d’escolarització i tenen un grau de discapacitat, entre un 33% i un 53%. Presenten moltes dificultats d’aprenentatges i requereixen suports educatius personalitzats en els següents àmbits:

  • cognitiu
  • autonomia personal i social
  • relacions afectives

Per tot això, a tots se’ls ha elaborat un Pla Individualitzat (PI) on s’especifiquen les característiques sobre els seus aspectes emocionals, familiars i una valoració inicial sobre la competència matemàtica i lingüística. A partir d’aquí, es concreten els objectius que es pretenen treballar durant cada curs escolar.

20161130_102952

JUSTIFICACIÓ

Els nivells generals de competències dels nostres alumnes poden variar entre el cicle inicial fins a primer curs de cicle superior d’educació primària i, a més, no de manera homogènia en les diferents àrees.

Per aquest motiu es va valorar en el seu moment la necessitat de començar a treballar per projectes, deixant de banda un treball més tradicional. Aquesta valoració es va fer sobretot pensant en el seu benefici:

  • Facilitar el desenvolupament de les competències clau
  • Treballar de manera interdisciplinar
  • Propiciar un aprenentatge significatiu
  • Afavorir el treball cooperatiu
  • Augmentar la seva motivació per l’aprenentatge

IMG_0330

EL PROJECTE  

El projecte que presentem aquí s’ha dut a terme durant aquest curs i es titula: Fem cinema: com es fa un curtmetratge?.

Es va iniciar al mes d’octubre i l’hem finalitzat al mes d’abril, amb una dedicació aproximada de 7 hores setmanals, és a dir, en la franja horària en la qual coincidien tots els alumnes de la USEE.

Al llarg de tots aquests mesos s’han realitzat una sèrie de diverses activitats, programades en unitats didàctiques. Aquí podem veure la programació.

20161130_105507

METODOLOGIA: PAPER DEL PROFESSORAT

Com que totes dues som professores de la USEE i hi ha hores que treballem plegades, ens ha estat fàcil poder coordinar-nos.

El nostre paper, el de les professores, és fer de guia en el procés d’aprenentatge i ajudar ela alumnes en l’adquisició de les competències. L’alumne és el centre de l’educació i nosaltres les orientadores en aquest procés.

La metodologia utilitzada ha estat:

  • a nivell individual s’ha potenciat que l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge, partint dels seus interessos  i
  • a nivell grupal sempre s’ha afavorit el treball cooperatiu

IMG_0378

PROJECCIÓ DEL PROJECTE

Fem cinema: Com es fa un curtmetratge? ha estat un projecte que ha tingut projecció en la nostra comunitat educativa.

Com el producte final ha estat un petit curtmetratge, es va acordar realitzar dues projeccions:

  • Una amb el grup de diversificació curricular del nostre centre i la seva tutora.
  • Un altre, amb les famílies dels alumnes, una antiga professora, els professionals externs que els atenen (psicòlegs, pedagogs, logopedes…), conjuntament amb el director del centre.

Per convidar-los es van utilitzar diversos formats: el primer grup, es va convidar mitjançant un mail enviat a la tutora del grup, pensat i escrit pels alumnes de la USEE. I el segon grup, a través de cartes formals entregades a mà per ells mateixos.

FOTO pares

AVALUACIÓ

El projecte ha estat avaluat a través de diferents rúbriques: unes autoavaluatives i d’altres completades per les professores. Aquestes podien ser d’observació a l’aula (actitud, participació, interès) o de les evidències d’aprenentatge (tasques específiques, ja siguin individuals o en grup). A part d’aquestes rúbriques, s’ha tingut en compte el seguiment diari i l’evolució de l’alumne.

Per exemple, algunes de les observacions i seguiment de les tasques específiques d’aprenentatge que hem fet, són:

  • Per la unitat didàctica de la filmoteca, vam utilitzar una rúbrica d’observació per valorar, l’actitud, la participació i la implicació en el taller realitzat.
  • I per la unitat didàctica de la presentació del curtmetratge vam utilitzar dues rúbriques: una d’autoavalució i una altra, per fer una valoració grupal. Amb aquestes volíem aconseguir fer reflexionar als alumnes sobre el seu aprenentatge des dels diferents àmbits curriculars i les seves capacitats competencials. També ha servit per veure les evidències i la significativitat dels seus aprenentatges.

Per altra banda, també vam passar una fitxa valorativa a les famílies el dia de la presentació que ens ha servit per completar la nostra valoració global. Aquesta avaluació externa ens ha servit per dues coses:

  • Donar sentir a l’activitat amb la participació activa de famílies i altres membres de la comunitat educativa. Aquest és l’element motivador necessari que va donar l’empenta inicial al projecte.
  • També ens ha servit per obtenir un feedback extern del projecte amb el qual hem valorat no només el resultat, sinó també el procés i l’evolució dels alumnes.

Per finalitzar, les professores hem elaborat i completat un instrument d’avaluació individual per valorar el seguiment diari i l’evolució de cada alumne al llarg de tot el projecte.

Per últim, els docents ens hem avaluat també. Aquesta avaluació la hem fet amb una rúbrica que analitza tot el procés (metodologia, gestió de l’aula, producte final, comunicació del projecte, implicació de l’alumnat, el treball en equip de les docents,…). D’aquesta avaluació es desprenen les propostes de millora i la reflexió final que us presentem a continuació.

IMG_0380

PROPOSTES DE MILLORA

Després d’haver finalitzat el projecte, ens vam reunir per valorar la nova metodologia i es va arribar a la conclusió que per a la propera vegada, realitzaríem alguns canvis. Aquests són:

  • Millorar el format de les rúbriques.
  • Fer més autònoms els alumnes en l’elaboració de les rúbriques.
  • Concretar les activitats amb la pregunta plantejada i
  • Treballar sempre segons els interessos i desitjos d’ells.
  • Acotar el temps dedicat al projecte (en el nostre cas es va allargar més del que ens havíem plantejat).

IMG_0319

REFLEXIÓ FINAL

Valorem que la dedicació horària ha estat l’adient, ja que hem pogut desenvolupar el projecte correctament sense carregar a l’alumnat en un mateix tema. També hem alternat treballar altres aspectes del currículum utilitzant altres metodologies.

Poder treballar per projectes ha permès que els alumnes:

  • Siguin els  protagonistes del seu aprenentatge,
  • Han pogut prendre les seves pròpies decisions i han tingut un paper destacat en l’organització de les tasques.
  • Han millorat la seva autonomia,
  • Han treballat de manera cooperativa
  • Han realitzat i completat rúbriques, amb una guia d’orientació.

 

Gràcies a aquests fets, considerem molt positiu treballar de manera competencial i transversal, mitjançant un projecte . Fer partícips als alumnes de tot el procés, fa que aquest sigui molt més motivador i atractiu i els aprenentatges siguin molt més significatius.

Per concloure, considerem que aquesta és la línia en la qual hem de continuar treballant i apostant.

foto pares2

Aspectes transversals a tenir en compte

Publicat el per
Respon

Treballarem diferents aspectes transversals amb aquest projecte. Serà important l’ús de les TIC per a tenir el producte final. Donades les característiques del grup, això podria ser un problema, però també hem pensat que pot ser una oportunitat per a fer participar a altres alumnes del centre. És per això que l’ajuda dels alumnes del grup Horitzó, creiem que serà important, no només per l’ajuda rebuda, sinó també perquè és una oportunitat de interrelacionar alumnes de diferents grups que, normalment, no tenen massa relació.

El treball cooperatiu serà un altre aspecte transversal que es potencia amb aquest projecte. La valoració d’aquest aspecte la farem a partir de l’observació a l’aula i en les sessions en les que revisarem i planificarem en grup.

Volem potenciar també la creativitat. El tipus de projecte ja implica treballar la creativitat i serà un dels aspectes més importants que haurem de gestionar.

Avaluació del projecte

Publicat el per
Respon

Per a la valoració final, s’han pensat recollir evidències que procedeixin del mateixos alumnes (autoavaluació), una valoració de les famílies (a partir de la visualització de la pel·lícula i de la informació que ha rebut dels seus fills durant el procés) i, per últim, la valoració final feta per les professores i que tindrà en compte el seguiment diari i l’evolució de cada alumne.

L’autovaluació tindrà com a objectiu no només valorar el producte i la participació, tant a nivell individual com en grup, sinó també ha de servir per a què els alumnes puguin ser conscients del que han après amb el projecte.

L’avaluació és important perquè és l’acte en què realment tancarem l’activitat i podrem valorar fins a quin punt l’aprenentatge és o no significatiu i a quin nivell. De la mateixa manera, també podrem valorar fins a quin punt aquest projecte ens ha servit en la nostra tasca docent amb el grup USEE. Per a fer aquesta autoavaluació docent del projecte, hem afegit més endavant una rúbrica que ens hauria d’ajudar a avaluar-nos i en la definició i seguiment del projecte.

Comunicació del producte final

Publicat el per
Respon

Hi haurà un dia d’estrena del curtmetratge. Aquest dia, els alumnes seran els protagonistes davant d’un públic extern al grup USEE. Proposarem fer la presentació en un lloc adequat del centre. Potser la biblioteca amb la pantalla gran pot ser el millor lloc.

L’estrena de la pel·lícula es comunicarà per email i redactant les invitacions que es remetran a diferents persones. Les famílies seran els principals convidats. Però també hem pensat convidar a altres alumnes d’altres USEE de la ciutat, així com a la junta directiva i professors dels centre.

Procés d’implementació

Publicat el per
Respon

Com hem dit, l’objectiu és poder oferir un producte únic: un curtmetratge. Per a fer-ho, és important la fase prèvia de recerca d’informació. Aquesta informació l’haurem de buscar conjuntament, però és important que les professores sapiguem exactament què buscar i on buscar-la. Els alumnes necessiten una guia per a no perdre’s en un bosc d’informació que pot ser contraproduent.

L’organització, a partir de la informació trobada, serà fer les tasques que serveixin per aconseguir rodar el curtmetratge, amb distribució de rols acordats en el grup i utilitzant l’ajuda de persones externes al grup, com són els alumnes del grup Horitzó. Això, per tant, implica coordinar-nos amb els professors responsables del grup Horitzó.

Els alumnes estaran utilitzant coneixements que procedeixen a diferents àrees del currículum: llengües, matemàtiques, plàstica, socials,…

Com s’organitza el professorat

Publicat el per
Respon

L’equip docent de la USEE té al seu favor el fet de treballar ja conjuntament amb el grup d’alumnes, per tant la coordinació del projecte es farà utilitzant les hores de coordinació que ja tenim assignades.

Aquesta programació del projecte ha de tenir en compte l’evolució del mateix projecte. Volem dir amb això que tant el continguts com els objectius concrets o la planificació de tasques només es poden fer en funció de la pròpia evolució del projecte. És per això que anirem documentant el projecte i revisant constantment els objectius i les accions a fer.

Sobre el rol que ha d’assumir el professorat, hem de dir que les professores USEE ja tenim un rol molt concret en aquest grup. Com ja hem dit, hem de tenir en compte les dificultats intel·lectuals d’aquests alumnes. Tots ells tenen, en general, un nivell entre primer cicle o cicle mig de primària. Això condiciona els continguts que podem treballar, com el nivell competencial que poden assolir els alumnes i, per suposat, el rol dels docents. El rol, per tant, serà el d’acompanyar els alumnes, però també intervenint molt directament per a conduir l’esforç dels alumnes cap el producte final i prenent decisions que en un altre context correspondria als alumnes.

Per tant, el projecte el documentarem en aquest document que farà alhora de programació del projecte i de memòria de l’experiència.

Com ens organitzem a l’aula?

Publicat el per
Respon

Les tasques es realitzaran segons la naturalesa de la feina, és a dir, o individualment o en petit grup o tot el grup sencer, sempre partint del treball i organització cooperativa. Per tant, l’organització passarà per fer posades en comú en les que haurem d’abordar problemes d’organització, de distribució de tasques, per a fer el seguiment, avaluar el progrés i la participació de cadascú en el procés, així com la planificació dels següents passos.

Els grups es formaran de dues maneres: o bé seguint el criteri de les professores o de manera espontània. Tot això dependrà de la naturalesa de la tasca que hagi de fer el grup. És bo que els alumnes participin de les decisions i, per tant, intentarem que hi participin en l’organització de tasques concretes.

També, en el moment de definir els grups, farem una repartició dels rols. Aquests rols poden anar canviant en funció de la dinàmica dels grup i per a què tots puguin assumir responsabilitats en diferents moments del projecte. En tot cas, sempre procurarem que les decisions i la feina tingui un alt grau cooperatiu.

El disseny de les tasques sempre la farem en funció dels dubtes i inquietuds que sorgeixin i amb l’objectiu de mantenir el fil conductor: el cinema. Però això ens porta a fer avaluacions en grup continuament. En aquestes avaluacions, els alumnes poden participar per a valorar les accions individuals, però també el progrés del treball en general.

Per poder fer el projecte, disposarem d’unes hores assignades dins de l’horari del grup per treballar el projecte. Per tant, serà un projecte que es desenvoluparà a l’hora que continuarem fent algunes de els activitats relacionades amb altres parts del currículum.

Com hem dit abans, la publicitat del projecte i sobretot en quant a l‘estrena de la pel·lícula és molt important. De fet, aquesta fita és un dels punts forts del projecte i un element motivador. Per suposat, totes les tasques relacionades amb l’estrena, les assumirà el grup i la convocatòria es farà a través d’email i amb cartes d’invitació.

Definició del producte

Publicat el per
Respon

Vam decidir el producte final: un curtmetratge de 4 o 5 minuts. Fer un curtmetratge implica molta feina, sobretot de preparació i de recerca d’informació. També vam decidir que el compartiríem amb les famílies, amb altres alumnes d’altres USEE de la ciutat i amb els professors del centre que convidaríem a l’estrena. Per tant, el repte ja estava definit amb un objectiu, amb un producte final concret i únic, i amb la motivació de fer participar a altres persones externes al grup.

Donades les dificultats intel·lectuals en general dels alumnes USEE, en aquest projecte demanarem la col·laboració dels alumnes del grup Horitzó per tal que ens ajudin amb l’edició de la pel·lícula i amb altres aspectes més tècnics.

Una de les qüestions importants és l’organització del grup. Que treballem cooperativament no significa que tothom hagi de fer totes les tasques, sinó que hi ha d’haver un repartiment i una organització per a què tots els alumnes se sentin importants desenvolupant el seu rol i fent les tasques que els hi pertoquin. Tots han d’aportar el seu esforç per a poder tenir un producte final satisfactori, tenint en compte les capacitats de cadascun d’ells i les ajudes que poden rebre tant de les professores, com de les educadores i les famílies.

Punt de partida

Publicat el per
Respon

Aquest és un treball cooperatiu que va sorgir de l’interès dels alumnes pel cinema i, per tant, de les seves inquietuds. La qüestió inicial era saber com es feia una pel·lícula. Va sorgir dels interessos que van mostrar en una sessió dedicada a fer una pluja d’idees. Aquesta inquietut al final es va traduir en una pregunta concreta: Com es fa una pel·lícula?
A partir de la concreció de la pregunta, la primera activitat, doncs, va consistir en saber què en sabien els alumnes. Vam fer un llistat amb tot el que sabíem i, al mateix temps, vam fer també una llista de tot allò que volien aprendre sobre el cinema. A partir d’aquest anàlisi vam decidir que la millor manera de conèixer com es fa una pel·lícula era fent una pel·lícula i buscant tota la informació que ens ajudés a fer la pel·lícula.

Evidències d’aprenentatge

Publicat el per
Respon

Com evidències de l’aprenenatge i tenint compte les característiques del grup, tindrem en compte el seguiment diari del procés. Aquest seguiment diari serà la principal font d’informació i ens indicarà els assoliments i progressos. Considerarem també uns ítems per avaluar especificats en la base d’orientació que hem dissenyat com a document d’avaluació. Per suposat, hem de tenir presents els PI de cadascun dels alumnes. Per últim, el producte final i el poder presentar-lo davant de les famílies, serà l’objectiu a valorar finalment i ens servirà per a fer una sèrie d’accions avaluatives amb els alumnes i les famílies.