CONTEXT
L’institut on treballem està ubicat a la localitat de Santa Coloma de Gramenet. És un centre de quatre línies a tots els nivells de l’ ESO i dues a Batxillerat.
També disposa d’aules específiques per atendre la diversitat dels alumnes: un grup amb diversificació curricular, format per alumnes de segon cicle de l’ESO; l’aula d’acollida i la unitat de suport d’educació especial (USEE), en la qual treballem nosaltres.
És en aquest context (USEE) que s’ha d’entendre aquest projecte amb les circumstàncies específiques que el determinen.
La nostra unitat està formada per catorze alumnes de tots els cursos (des de 1r fins a 4t de l’ESO). Els catorze alumnes venen amb un dictamen d’escolarització i tenen un grau de discapacitat, entre un 33% i un 53%. Presenten moltes dificultats d’aprenentatges i requereixen suports educatius personalitzats en els següents àmbits:
- cognitiu
- autonomia personal i social
- relacions afectives
Per tot això, a tots se’ls ha elaborat un Pla Individualitzat (PI) on s’especifiquen les característiques sobre els seus aspectes emocionals, familiars i una valoració inicial sobre la competència matemàtica i lingüística. A partir d’aquí, es concreten els objectius que es pretenen treballar durant cada curs escolar.
JUSTIFICACIÓ
Els nivells generals de competències dels nostres alumnes poden variar entre el cicle inicial fins a primer curs de cicle superior d’educació primària i, a més, no de manera homogènia en les diferents àrees.
Per aquest motiu es va valorar en el seu moment la necessitat de començar a treballar per projectes, deixant de banda un treball més tradicional. Aquesta valoració es va fer sobretot pensant en el seu benefici:
- Facilitar el desenvolupament de les competències clau
- Treballar de manera interdisciplinar
- Propiciar un aprenentatge significatiu
- Afavorir el treball cooperatiu
- Augmentar la seva motivació per l’aprenentatge
EL PROJECTE
El projecte que presentem aquí s’ha dut a terme durant aquest curs i es titula: Fem cinema: com es fa un curtmetratge?.
Es va iniciar al mes d’octubre i l’hem finalitzat al mes d’abril, amb una dedicació aproximada de 7 hores setmanals, és a dir, en la franja horària en la qual coincidien tots els alumnes de la USEE.
Al llarg de tots aquests mesos s’han realitzat una sèrie de diverses activitats, programades en unitats didàctiques. Aquí podem veure la programació.
METODOLOGIA: PAPER DEL PROFESSORAT
Com que totes dues som professores de la USEE i hi ha hores que treballem plegades, ens ha estat fàcil poder coordinar-nos.
El nostre paper, el de les professores, és fer de guia en el procés d’aprenentatge i ajudar ela alumnes en l’adquisició de les competències. L’alumne és el centre de l’educació i nosaltres les orientadores en aquest procés.
La metodologia utilitzada ha estat:
- a nivell individual s’ha potenciat que l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge, partint dels seus interessos i
- a nivell grupal sempre s’ha afavorit el treball cooperatiu
PROJECCIÓ DEL PROJECTE
Fem cinema: Com es fa un curtmetratge? ha estat un projecte que ha tingut projecció en la nostra comunitat educativa.
Com el producte final ha estat un petit curtmetratge, es va acordar realitzar dues projeccions:
- Una amb el grup de diversificació curricular del nostre centre i la seva tutora.
- Un altre, amb les famílies dels alumnes, una antiga professora, els professionals externs que els atenen (psicòlegs, pedagogs, logopedes…), conjuntament amb el director del centre.
Per convidar-los es van utilitzar diversos formats: el primer grup, es va convidar mitjançant un mail enviat a la tutora del grup, pensat i escrit pels alumnes de la USEE. I el segon grup, a través de cartes formals entregades a mà per ells mateixos.
AVALUACIÓ
El projecte ha estat avaluat a través de diferents rúbriques: unes autoavaluatives i d’altres completades per les professores. Aquestes podien ser d’observació a l’aula (actitud, participació, interès) o de les evidències d’aprenentatge (tasques específiques, ja siguin individuals o en grup). A part d’aquestes rúbriques, s’ha tingut en compte el seguiment diari i l’evolució de l’alumne.
Per exemple, algunes de les observacions i seguiment de les tasques específiques d’aprenentatge que hem fet, són:
- Per la unitat didàctica de la filmoteca, vam utilitzar una rúbrica d’observació per valorar, l’actitud, la participació i la implicació en el taller realitzat.
- I per la unitat didàctica de la presentació del curtmetratge vam utilitzar dues rúbriques: una d’autoavalució i una altra, per fer una valoració grupal. Amb aquestes volíem aconseguir fer reflexionar als alumnes sobre el seu aprenentatge des dels diferents àmbits curriculars i les seves capacitats competencials. També ha servit per veure les evidències i la significativitat dels seus aprenentatges.
Per altra banda, també vam passar una fitxa valorativa a les famílies el dia de la presentació que ens ha servit per completar la nostra valoració global. Aquesta avaluació externa ens ha servit per dues coses:
- Donar sentir a l’activitat amb la participació activa de famílies i altres membres de la comunitat educativa. Aquest és l’element motivador necessari que va donar l’empenta inicial al projecte.
- També ens ha servit per obtenir un feedback extern del projecte amb el qual hem valorat no només el resultat, sinó també el procés i l’evolució dels alumnes.
Per finalitzar, les professores hem elaborat i completat un instrument d’avaluació individual per valorar el seguiment diari i l’evolució de cada alumne al llarg de tot el projecte.
Per últim, els docents ens hem avaluat també. Aquesta avaluació la hem fet amb una rúbrica que analitza tot el procés (metodologia, gestió de l’aula, producte final, comunicació del projecte, implicació de l’alumnat, el treball en equip de les docents,…). D’aquesta avaluació es desprenen les propostes de millora i la reflexió final que us presentem a continuació.
PROPOSTES DE MILLORA
Després d’haver finalitzat el projecte, ens vam reunir per valorar la nova metodologia i es va arribar a la conclusió que per a la propera vegada, realitzaríem alguns canvis. Aquests són:
- Millorar el format de les rúbriques.
- Fer més autònoms els alumnes en l’elaboració de les rúbriques.
- Concretar les activitats amb la pregunta plantejada i
- Treballar sempre segons els interessos i desitjos d’ells.
- Acotar el temps dedicat al projecte (en el nostre cas es va allargar més del que ens havíem plantejat).
REFLEXIÓ FINAL
Valorem que la dedicació horària ha estat l’adient, ja que hem pogut desenvolupar el projecte correctament sense carregar a l’alumnat en un mateix tema. També hem alternat treballar altres aspectes del currículum utilitzant altres metodologies.
Poder treballar per projectes ha permès que els alumnes:
- Siguin els protagonistes del seu aprenentatge,
- Han pogut prendre les seves pròpies decisions i han tingut un paper destacat en l’organització de les tasques.
- Han millorat la seva autonomia,
- Han treballat de manera cooperativa
- Han realitzat i completat rúbriques, amb una guia d’orientació.
Gràcies a aquests fets, considerem molt positiu treballar de manera competencial i transversal, mitjançant un projecte . Fer partícips als alumnes de tot el procés, fa que aquest sigui molt més motivador i atractiu i els aprenentatges siguin molt més significatius.
Per concloure, considerem que aquesta és la línia en la qual hem de continuar treballant i apostant.