Dimecres 8 de març

(Carme i Laura)

Tinc la sensació d’anar amb la classe ben preparada, amb molts recursos. A més, tindré a la Carme de “compinxa”. Portem una presentació xula i materials que cridaran l’atenció. M’agrada la idea de treballar amb una còmplice a l’aula. No hauré d’estar pendent de tots els barrets (acompanyant, dinamitzadora, “policia”, avaluadora…) perquè sé que hi ha algú altre que pot compartir-los amb mi. I a més a més, podrem fer-nos un feedback quan acabem, cosa que sempre trobo a faltar en les meves classes ordinàries.

Comencem seguint la presentació que ens hem preparat. Imatge de les esquerdes, generem misteri. L’alumnat hi entra ràpid, ens hi posem de peus. Repartim els pòsits perquè comencin, individualment, a escriure les seves hipòtesis sobre l’origen de les esquerdes. Després les comparteixen i escullen, dins del grup, les més representatives. Un cop fet això, surten d’un en un davant d’un paper d’estrassa penjat a la paret, llegeixen la seva hipòtesi i l’enganxen. Si ja n’hi ha que plantegen una temàtica semblant, s’enganxen juntes. Finalment, es posen en comú les conclusions/grups temàtics d’hipòtesis que han anat sorgint i que esdevindran les linies de treball del projecte.

Reflexió:El que sembla caòtic potser funciona millor. Sortir a llegir cadascú la seva pregunta va resultar una mica avorrit per la resta. Al principi estaven atents però quan ja veien de què anava van anar desconnectant. Proposta millora: Enganxar tots els pòsits desordenats i després sortir tots davant del mural i “per torns” anar fent propostes d’agrupació. Quan els de davant ja s’ho han mirat una estona, llavors passen davant dels de darrere i així successivament. D’aquesta manera impliquem més a tot l’alumnat en tot el procés, no només en el moment de llegir i enganxar la “seva hipòtesi”. Alhora, es visibilitza més el fet que és un treball de tot el grup que fem a partir de l