XV Jornada Anual Xarxa de competències bàsiques

 

xarxa

Aquest projecte neix a partir del lema del curs, una proposta de treball transversal que fa aproximadament tres cursos que estem posant en pràctica a l’escola. En ocasions per donar valor o posar a primera línia algun element de la cultura que creiem que cal reforçar i aquesta vegada per donar una empenta a un tema que ens preocupava com escola: el temps d’esbarjo.

Tenint aquest tema com a eix transversal del curs, l’equip directiu i les mestres han anat organitzant i dinamitzant activitats al voltant del joc: festes tradicionals, activitats d’aula,…amb la tasca important d’enllaçar aquestes activitats amb el currículum i dotar-les de continguts adequats i adaptats a les diferents classes i edats dels nens i les nenes.

L’alumnat, però també les seves famílies han col·laborat en el desenvolupament de les activitats aportant idees, amb la seves creacions artístiques i posant-se mans a l’obra.

L’equip de mestres ha fet servir les estones de programació per relacionar el lema del curs amb les programacions de l’aula. Com a claustre s’han pres decisions per tirar endavant festes i celebracions i d’altres actes relacionats amb aquest tema. També s’han organitzat grups de treball en funció de les habilitats els gustos de les docents per elaborar activitats i materials.

Finalment, i tot i que falta una valoració més exhaustiva a final de curs, l’escola ha avançat i ha trobat moments de reflexió al voltant del tema de “l’esbarjo que volem” i ha fet passos per avançar en la direcció que ens proposem.

 

Avaluació

Durant les diferents entrades d’aquest blog hem mostrat el processos i activitats relacionades amb un projecte d’escola sota el lema: Juguem?

Cada aula ha anat realitzant activitats diverses per nodrir aquest projecte i en diferents ocasions s’han realitzat col·laboracions entre aules o treball amb grups barrejats de diferents edats. Així mateix també les famílies i altres agents de l’entorn han participat d’alguna de les activitats proposades.

Per mostrar la forma de dotar de contingut, d’avaluar i de relacionar amb aspectes curriculars aquest projecte, hem escollit tres experiències diferents que tenen la seva entrada corresponent en aquest blog:

  • exposició oral avaluada a partir d’una rúbrica d’autoavaluació i coavaluació (grup de sisè)
  • expressió escirta (el text instructiu) avaluada a partir d’una base d’orientació (grups de cinquè)
  • treball sobre el plànol (geometria) avaluat en format taller: grup reduït (grup de tercer)

Quan ens trobem davant de projectes a nivell d’escola hem de tenir molt clars els continguts i les programacions del centre per poder trobar connexions que facin que les activitats s’entomin amb naturalitat i que aquestes siguin l’agent motivador per assolir les competències proposades pel currículum.

Aspectes transversals

Aquest projecte sorgeix de la necessitat que tenim com a centre de replantejar l’estona de l’esbarjo des de diferents àmbits:

  • el paper que juguen les mestres en la tutel·la del pati
  • la diversificació del joc i els espais de l’esbarjo (creativitat)
  • la millora de la cohesió social
  • la participació del màxim d’actors en la concepció d’un temps d’esbarjo de qualitat i coherent amb el projecte d’escola.

La presència de les competències transversals es potent en aquest projecte i per les mestres de l’escola depèn d’un treball del dia a dia i d’atenció acurada i propera. Moltes de les activitats d’aquest treball han estat pensades per dur-se a terme en col·laboració entre cursos o mitjançant la cooperació de nens i nenes d’edats diferents. A més a més, el treball en grups cooperatius amb membres de la mateixa classe és una agrupació habitual en el dia a dia de les aules.

Per últim, a l’escola l’ús de les tecnologies és un recurs més a disposició de les mestres i de l’alumnat en la creació, la cerca o la composició de productes com: documentacions, instruments d’avaluació, …IMG_8022

plafó que mostra el treball cooperatiu (classe del cor reial, 3r)

El grup de tercer explica que quan treballa cooperativament aconsegueix:

  • aprendre entre nosaltres
  • ser solidaris amb els altres
  • millorar les relacions entre nosaltres
  • sentir-se bé amb un mateix
  • participar activament
  • aconseguir pensar més i millor
  • respectar punts de vista diferents

I aquests mateixos nens i nenes diuen que el valor més important que té aquest tipus d’agrupament és:

Quan un o una de nosaltres no sap com fer una activitat i té la confiança per preguntar a qualsevol company o companya del grup i aquest o aquesta té la generositat d’explicar-li.”

 

Treball en equip dels docents

Per dur a terme aquest projecte d’escola o totes les tasques que ens hem proposat a partir d’aquest lema o eix transversal que ens ha acompanyat durant aquest curs em treballat de formes molt diverses.

Fa aproximadament tres cursos que ens proposem desenvolupar activitats al voltant d’un tema que ens identifiqui com escola i que ens permeti treballar des de p3 a 6è i sobretot col·laborar i cooperar plegats. No només entre els alumnes de diferents cursos i edats, també tots i totes els adults de l’escola com a comunitat educativa.

Per les mestres de l’escola és molt important tenir clars i identificar els continguts que es treballaran en el seu curs i d’aquesta manera integrar les activitats que van sorgint a partir del lema del curs en el dia a dia de l’aula. Això ens permet dotar de significat aquests continguts, situar-los en un context real i amb una finalitat. Tenint clar aquest punt de partida, quan les mestres de l’escola es reuneixen per tirar endavant algun esdeveniment relacionat amb el lema es reparteixen les activitats en funció del treball que toca fer a cada curs.

D’altra banda, per preparar aquestes activitats acostumem a fer grups de diferents mestres ens funció de les habilitats de cadascuna, intentant col·laborar entre totes.

Pel que fa a la documentació de les activitats i del projecte d’escola, conforme els nens i les nenes es van fent més grans se’ls va traspassant aquesta responsabilitat.

Un cop acabat el curs es valoren les activitats i si s’ha produït en l’escola algun canvi o transformació, si cal seguir treballant algun aspecte durant el curs vinent, però en un segon pla o si cal millorar alguna actuació.

Gestió de l’aula i metodologia

Les tasques que es porten a terme en el projecte “Juguem?” són molt diverses, n´hi ha de resolució individual, en parelles, en petits grups (grups cooperatius), grups barrejats d’edat… En funció de la tasca, els grups i/o parelles es formen segons els criteris dels mestres o dels nens i nenes.

Les tasques es dissenyen en funció dels objectius que volem aconseguir, amb la intenció de que siguin diverses i que tinguin sentit pels nens i nenes. També pretenem que tinguin una finalitat concreta i que l’alumnat sàpiga per a què servirà.

La recerca és present en les activitats, sempre i quan és necessària. Sovint davant d’un dubte o d’opinions diferents s’anima als nens i nenes a cercar informació per tal de tenir arguments i defensar les idees de forma consistent. Els mestres intentem crear el conflicte cognitiu per tal de propiciar situacions de recerca.

En funció de l’edat dels nens i nenes i de les característiques de les activitats els mestres els guien intentant fomentar el treball autònom.

En ocasions tot i tenir la tasca clara i els objectius definits, la dinàmica del grup a partir de la conversa i de la formulació de preguntes, fa que allò que s’havia previst previament s’hagi de modificar, ampliar o escurçar.

Intentem que el moment d’exposició dels resultats del treball realitzat sigui significatiu, per tant sovint s’organitzem presentacions adreçades a d’altres grups, d’aquesta manera els nens i nenes tenen una motivació més alta i han d’adequar la seva exposició a l’edat dels companys als que presentaran el treball.

La posada en comú serveix per redreçar el treball, recollir les opinions dels diferents grups i prendre decisions sobre l’orientació del treball que s’està realitzant.gestio d'aula P1030284 P1030476 P1030516Img_2929

Juguem fora? (participació de l’alumnat)

Una de les actuacions que ens proposem com a centre és la de donar espai a l’alumnat per poder expressar les seves inquietuds i propostes. De moment, tot i que tenim un alumnat molt participatiu i un equip de mestres força atent no disposem d’un espai organitzat i estructurat per donar veu als nens i a les nenes de l’escola, sinó que aquests participen quan es presenta la situació, animats per la seva mestra o de motu propi.

P1030605

Fa un temps que les mestres de l’escola, per qüestions d’espia i convivència, van decidir prescindir de les pilotes a l’hora de l’esbarjo. Aquesta decisió es va prendre de forma provisional amb la voluntat de trobar una solució que garantís un espai de pati tranquil i on tothom pogués trobar el seu espaiP1030596.

Part de l’alumnat s’ha mostrat disconforme amb aquesta decisió i ha mostrat aquesta disconformitat a les aules en diverses ocasions.P1030598

Enguany l’escola amb la col·laboració de l’Ajuntament ha fet que el joc de pilota tornés a les estones de pati fent servir unes pistes externes al centre, però que estan molt a la vora d’aquest.P1030602

Carnaval 2017: les civilitzacions del món a través del joc

Enguany la festa del Carnaval també a girat al voltant del joc, més concretament de les aportacions que han fet diferents civilitzacions a la història del joc.

IMG_2372

Cada any per celebrar aquesta festa escollim un tema i el treballem en grups barrejant nens i nenes des de p3 a 6è. Aquests grups s’encarreguen de la confecció de les disfresses i de la creació d’un desplaçament coreogràfic.

IMG_2376

Primerament, quan el claustre va decidir el tema del Carnaval es va separar en grups per confeccionar les disfresses, l’organització de la festa, les músiques,… Un dels grups es va dedicar a preparar uns treballs perquè les tutores dels diferents cursos els poguessin aprofitar per treballar les civilitzacions de les que ens disfressàvem.

IMG_1473 IMG_1493

 

Diversifiquem els espais del pati

Enguany estem repensant el pati que volem per l’escola. A part de diversificar tipologies de jocs i de materials, creiem que també és important crear espais que convidin a fer-hi activitats diferents i ajudin als alumnes a desenvolupar la seva imaginació i a trobar aquell indret que s’adeqüi al joc que s’hagin proposat.

Els espais més ombrejats del pati (el porxo) hi tenim unes taules i unes grades on se situen els jocs de taula, o els tallers de creació de collarets i polseres. També tenim un racó dedicat a la lectura de revistes i còmics, en el que els nens i les nenes poden seure en tamborets. D’altra banda, l’espai de sorra i la pista estan més dedicats al jocs de moviment o d’equip. A més a més, el pati d’infantil disposa, també d’un espai ombrejat amb diferents propostes (materials per fer construccions, materials naturals,…) i el sorral.

IMG-20170309-WA0003 IMG-20170309-WA0001

Ens agrada fer partícips al nens i a les nenes de noves incorporacions i de la creació d’aquests espais i per aquest motiu l’alumnat de p3 amb l’ajuda del conserge, va participar en la construcció d’una cabana tipus “tipi”.

“Els nens i nenes de P3 hem ajudat al Joan Carles, el conserge, a clavar els pals de la cabana del pati. És un dels llocs que més ens agrada: hi podem jugar a casetes, ens hi podem amagar, podem estar-hi tranquils, hi fem concerts de percussió amb les galledes…”

nens i nenes de la classe del sol i la lluna ( p3)IMG_6779IMG_6782

P1030429

Els regals de reis

Img_2929Com cada curs, abans de marxar de vacances i d’acabar el primer trimestre els alumnes de 4t de primària tenen l’encàrrec de recollir tot el que els nens i les nenes del altres cursos volen demanar als Reis de l’Orient. Enguany, com que la cosa va de jugar, molts nens i nenes han demanat joguines pel pati.

La classe de 4t s’encarrega de preparar aquesta carta i d’entregar-la a l’alcalde de Vilassar de Mar, que cada any ve a l’escola l’últim dia del trimestre. Ell és l’encarregat d’entregar la carta a Ses Majestats, el dia 5 de gener, des del balcó de l’Ajuntament. Els nens i nenes de parvulari construeixen i decoren un sobre ben gran i vistós per ficar-hi la carta i així aquella nit màgica l’identificaran fàcilment.IMG_20170109_114711reisIMG_20170109_114107IMG_20170109_113540

Les instruccions del joc (text instructiu)

Les mestres de cinquè es van proposar treballar el text instructiu. Quan van iniciar aquest treball, els alumnes, fent conversa van relacionar el text instructiu amb la instruccions d’un joc entre d’altres.

Per desenvolupar tot aquest procés van començar per observar diferents textos instructius (manuals, receptes, normes de jocs,…) Per grups cooperatius en van extreure les característiques comunes d’aquests textos, per tal de fer-ne una base d’orientació elaborada per tota la classe.

Un cop fet aquest document cada grup cooperatiu va escriure un text instructiu fent servir com a instrument de consulta aquesta base d’orientació.

Els grups cooperatius es van intercanviar els textos i els varen avaluar tenint en compte cadascun dels elements que apareixia a la base d’orientació.

Després d’aquest treball en petits grups, cada alumne/a va haver de fer un text instructiu.

En definitiva, les mestres seguint la seva programació van aprofitar el context real del joc per treballar aquesta tipologia de text.

PAUTA TEXT INSTRUCTIUPAUTA TEXT INSTRUCTIU