Planificació

Per tal d’organitzar i crear un pla de treball ens vam reunir totes les participants. Vam acordar treball a  partir d’un marc teòric i metodològic emmarcat en l’aprenentatge servei. En aquesta primera fase, per tant, vam fixar dos grans objectius:

  • Construir i compatir  un marc teòric i metodològic de referència (des de l’àmbit de l’ensenyament per competències bàsiques).
  • Establir les necessitats educatives, tant en l’àmbit dels professionals, com dels alumnes.
  • Anàlisi del currículum per competències bàsiques.

En una segona fase, ens vam fonamentar en la concreció de propostes per incorporar al currículum mitjançant tallers participatius i interaccions amb agents educatius externs i interns, és a dir, propostes d’aprenentatge servei relacionades amb l’entorn proper (jardí de l’escola, biblioteca, escola de primària, casal de gent gran, etc.).

  • Identificar i seleccionar propostes i serveis propers al centre amb qui desenvolupar una activitat conjunta d’aprenentatge.
  • Perfilar les propostes més adients a aquest curs, partint de la reflexió anterior.

Finalment, la darrera fase es va centrar en l’aplicació i valoració de la pràctica educativa, així com propostes de millora de cara al futur.

 

De la importància de treballar les emocions.

Tot seguit trobareu un article publicat per FAROS Sant Joan de Déu, plataforma digital de promoció de la salut i el benestar infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona, on es parla sobre la importància de treballar les emocions tant des de l’àmbit familiar com de l’àmbit educatiu. Relacionen l’educació emocional amb la felicitat, fet que hem trobat molt interessant i per això el volem compartir. Com bé sabeu, des de la USEE treballem amb els alumnes per projectes i en aquests hi incloem l’educació emocional.
04/11/2015

Una pregunta constant entre els que ens dediquem a educar, ja siguem pares o educadors, està relacionada amb l’objectiu últim de l’educació. Els teòrics i experts de l’àmbit de la pedagogia estem posicionats de forma unànime en l’afirmació que una educació que prepari el nen o el jove per viure en societat, ha de potenciar les habilitats i capacitats, més enllà del concepte tradicional d’educar basat en l’adquisició de coneixements.

Està demostrat que les habilitats i les actituds són la base per consolidar una personalitat forta, flexible, amb capacitat de resiliència, així com d’adaptació als canvis. L’aprenentatge és un procés d’adequació al medi, a un entorn que cada vegada és més competitiu i en el qual una correcta educació de les emocions és essencial.

La felicitat forma part de l’anomenada educació emocional, més enllà de ser un sentiment, un concepte abstracte i possiblement difícil de definir… és un paràmetre de la nostra salut emocional, del correcte equilibri entre les emocions positives i negatives, entre aquells aspectes de la nostra vida que podem controlar directament i aquells que no.

Segons el Germà David Steindl-Rast, monjo i erudit interreligiós, l’única cosa que tots els éssers humans tenim en comú és que cada un de nosaltres vol ser feliç. I la felicitat, suggereix, neix de la gratitud. Ser agraït, valorar allò que podem aportar als altres i que els altres ens poden aportar a nosaltres, ens hauria de donar la gratitud necessària per sentir-nos feliços.

Avançant una mica més en el concepte de felicitat, seria oportú plantejar-nos com hauríem de conceptualitzar la felicitat en el cas de nens o adults que pateixen algun tipus de malaltia. Es pot estar malalt i ser feliç? Segons ens explica el Dr. Alex Jadad, director del Centre for Global eHealth Innovation de la Universitat de Toronto, sí. Tradicionalment el concepte de felicitat ha anat vinculat a l’absència de malaltia, sense tenir en compte la nostra capacitat d’adaptar-nos al medi i a les circumstàncies que ens envolten. Sota aquesta premissa, el Dr. Jadad considera que l’educació de la felicitat o la pedagogia de la felicitat és un repte assolible, que hauria de guiar qualsevol iniciativa durant la nostra vida. Per tant, és recomanable educar per a la felicitat en la infància i en l’adolescència, etapes clau en el desenvolupament de la personalitat.

La preocupació per la pedagogia per a la felicitat s’està convertint en l’actualitat, no només una preocupació de pares i educadors, sinó fins i tot dels directius empresarials que valoren la importància de la felicitat dels empleats en el seu rendiment professional. Per tant, estem davant d’una preocupació global i un moment social disruptiu que ens hauria de fer veure que és essencial educar per a l’equilibri de les emocions, com a aspecte imprescindible en el dia a dia de nens i d’adults.

Diversos han estat els teòrics preocupats per estudiar el concepte de felicitat. El doctor Israel Tal ben-Shahar, professor de la Universitat de Harvard, parla de la “Ciència de la felicitat”, com una disciplina que ha de guiar la tasca educativa.

Però quins consells podem donar als menors o quines estratègies podem ensenyar per a que la felicitat pugui arribar a formar part de la seva quotidianitat?

Presentem a continuació una breu llista de consells, amb l’ànim que puguin ser útils a tots els pares i educadors que preocupats per una educació de les emocions vulguin treballar amb els nens la capacitat de resiliència, en concepte de gratitud i en general les estratègies personals que ajuden a la construcció de l’autoconcepte sobre la base de la felicitat.

1. Aprendre dels errors o dels fracassos, perdonar i si és adequat fins i tot celebrar-los. No podem eximir-nos de sentir emocions negatives, formen part de la vida i són tan naturals i fins i tot espontànies com podria ser la felicitat. Saber acceptar i afrontar les emocions negatives vinculades als errors, suposa una excepcional activitat d’aprenentatge, ja que ens aportarà el valor de conèixer què és allò que haurem de millorar o corregir per evitar repetir aquestes situacions en un futur.

Aprendre de l’error va vinculat a la pràctica del perdó. Tots i cada un de nosaltres i més els nens que encara no tenen l’experiència vital que ens atorguen les experiències viscudes, cometem errors. Reconèixer-los, demanar perdó i aprendre dels mateixos hauria de ser un procés consecutiu a fi a aconseguir una personalitat forta i a treballar versus el reconeixement social d’aquestes capacitats tan apreciades i de vegades tan difícils de portar a la pràctica sense la correcta instrucció.

Els espais de diàleg són un recurs imprescindible per a treballar aquesta habilitat. Es converteixen en moments de coaching col·lectiu, en els quals es poden valorar els aspectes que han induït a l’error, la possible solució, la via per gestionar el perdó i sobretot per aconseguir l’aprenentatge basat en l’experiència d’aquelles accions que no hauríem de repetir en un futur. És recomanable experimentar aquests espais fins i tot de manera anticipatòria al fet que es puguin produir problemes, errors o fracassos. Arguments de llibres o pel·lícules, poden ser una excel·lent oportunitat per aprendre lliçons de socialització davant situacions que els nens i adolescents encara no han experimentat.

2. Valorar les coses bones, l’èxit o la sort… encara que tinguin petit format. Treballar aquestes circumstàncies ens farà veure en el dia a dia de la fortuna que tenim, dels progressos assolits i compartir-los amb tots els éssers que volem. Agrair i reconèixer els petits èxits reforça l’autoestima de la persona, i a més permet donar importància als elements quotidians fent evident que els grans èxits o reptes assolits no són els habituals que desitjaríem. Reprenem aquí el concepte del germà David Steindl-Rast, que al seu torn també ha estat reflectit en el nostre refranyer popular amb frases tan habituals en el nostre llenguatge carregades de saviesa popular com “és de ben nascut, ser agraït”, o “el que no agraeix, no mereix “.

3. Fer esport. Està demostrat i estudiat que la pràctica de l’esport permet l’alliberament d’endorfines, que produeixen sensació plaent… per tant de felicitat, d’alliberament, de connexió amb l’entorn. Si a més aquesta pràctica de l’esport és en grup o en família, segur que encara repercutirà molt més en la percepció positiva per part de l’infant o de l’adolescent.

L’esport al seu torn és una vàlvula d’escapament, que ens permet alliberar-nos de l’estrès emocional que ens poden suposar determinades situacions personals, i ajudar-nos a valorar-les amb posterioritat de forma més objectiva.

4. Aprendre a relativitzar. Aquest principi vital l’hauríem d’aprendre a aplicar en diferents àmbits: en la vida personal, escolar, d’oci i també en el cas dels adults en l’àmbit laboral. Moltes vegades ens ofuscquem davant de situacions que no són importants, no gaudint o valorant les coses que ho són. Ensenyar a “posar a la balança” l’important del que no ho és, en el cas dels nens és tasca de les famílies i dels educadors. Si no treballem aquesta habilitat, estarem ensenyant als nens a no tenir esperit crític i a exposar-se de forma contínua davant de situacions que poden generar important frustració o estrès.

5. Dur a terme alguna tècnica de relaxació. Tots sabem que els problemes es veuen i es valoren de forma diferent en el moment en què en podem prendre distància. Les tècniques de relaxació i meditació, igual que també posàvem com a exemple la pràctica d’algun esport, a més de ser un excel·lent recurs per gestionar com a rutina un temps personal per la nostra cura emocional, també ens ajudaran a poder veure amb perspectiva els problemes… i per tant, a valorar-los com nous reptes, no com a problemes que puguin minvar el nostre “termòmetre de la felicitat personal”.

6. Dur a terme alguna activitat de voluntariat. Poder ajudar a altres persones, sempre que ens sigui possible, tant en relació amb el temps de dedicació com amb la nostra responsabilitat, és beneficiós per a la salut emocional. És de cultura popular, la realitat que aquell que ajuda a altres s’ajuda a si mateix. Que els nens o adolescents coneguin realitats diferents a la seva, els ajudarà a valorar tot allò positiu que tenen… a aplicar el principi de la generositat per ajudar els altres, i enel fons a poder ser una miqueta més feliços.

7. Aprendre, aprendre i aprendre. Adquirir coneixements ens permet millorar no només la nostra base de cultura general, sinó també habilitats i actituds davant la vida. No deixis mai d’ensenyar als teus fills o alumnes, enriquiràs les seves capacitats intel·lectuals i l’ajudaràs a poder ser més feliç mitjançant el coneixement.

Pares i educadors, no oblideu que el que ajuda a altres a ser més feliços, també s’ajuda a si mateix.

CREANT EL NOSTRE RACÓ DE LA CALMA

Imatges i frases...

Imatges i frases…

Des de l’aula d’impuls ens plantegem què fer quan les emocions com la por, la ràbia, la tristesa ens superen, com fer per calmar-nos, per donar-nos espai i poder reflexionar. Fem una pluja d’idees sobre objectes que podem crear per aquest espai, ja que no és un espai només per l’alumnat de l’aula d’impuls, sinó enfocat a l’alumnat de tot l’institut. Sorgeixen un munt d’idees: capses de les emocions, l’emocionari, l’ampolla de la calma, pals de pluja, posar una tauleta amb una tela d’un color suau i relaxant, un peluix, unes pilotes antiestress, imatges que ens ajudin a calmar-nos, unes pedres grans i arrodonides per tocar, unes frases fetes per ajudar-nos a recuperar l’aire, uns coixins per estirar-nos si fa falta…

Observant les imatges relaxants arribem a una conclusió: la majoria són d’espais exteriors.

20170509_163157-iloveimg-compressed (1)

Tenim nosaltres un espai exterior agradable que ens permeti respirar, relaxar-nos i calmar-nos. La resposta és unànime, l’hort i el jardí!!! Una bona idea és cuidar el jardí perquè esdevingui un espai de calma i relaxat.

20170509_163126-iloveimg-compressed

Tenim la idea de convertir una barrera de bressol en una base per subjectar testos de flors, i crear així una imatge agradable. Decidim quins són els colors que donen calma: surten colors com el groc, el préssec, però finalment trenquem una mica i ens decidim per un color que també transmet alegria: el verd clar! De fet, en el Monstre de Colors, el verd és el color de la calma. Ha estat una feina feixuga però estem molt satisfets amb el resultat. Us el deixem aquí per compartir-lo amb vosaltres!

 

SESSIÓ D’ART-TERÀPIA AL CASAL DE LA CURACIÓ

Al segon trimestre a l’Aula d’Impuls (USEE), el projecte principal d’aprenentatge-servei ha estat el projecte “Casal de Curació”, on tots els aprenentatges han anat al voltant de la tercera edat i del funcionament del centre de dia de gent gran.

A la primera visita al casal vam participar d’una sessió de fisioteràpia i d’una sessió d’art-teràpia. Un cop a l’institut vam fer una recerca d’aquest concepte , van posar en comú tot el que havíem viscut i vam treure conclusions tots plegats.

A continuació us deixem l’enllaç del document que vam fer conjuntament a l’institut i algunes fotografies de la sessió d’art-teràpia.

https://docs.google.com/document/d/1av7bl1iwj64nXJWvPTQNbc6xa8if-BnOJunG01RqlsI/edit?usp=sharing

IMG_20170120_113443735_HDR

IMG_20170120_114931543

IMG_20170120_115943694

IMG_20170120_115611081

 

 

 

Treballem les emocions a partir de cançons

Durant el segon trimestre a la USEE hem fet un projecte d’aprenentatge-servei amb el Centre de Dia d’avis del poble: el Casal de Curació.  Hem fet sessions tant a l’aula com al Casal. Les cançons i la comprensió de les lletres ens han investigar les emocions que poden ser present en la tercera edat i posar-nos en la pell dels avis.

La cançó “Resistiré” del Dúo Dinámico ens la va posar l’arterapeuta en acabar una sessió conjunta que vam fer amb els avis i àvies. Vam aprofitar per fer un treball globalitzat de llengua castellana i entendre el motiu pel qual l’Eva, l’arterapeuta havia decidit posar-la i per quin motiu els avis i àvies l’havien gaudit tant.

A continuació us deixem l’enllaç de l’activitat i una imatge gaudint amb els avis i àvies de la cançó:

IMG_20170120_121537601

https://docs.google.com/document/d/1s4A83QwsOWiSBPd0xRYnPqrWj9f0cY4DoANOMap2N_Y/edit

Per altra banda vam estar treballant, comprenent de forma oral i assajant la cançó “Valset per a innocents” de Lluís Llach, per poder oferir-la als avis i àvies en la nostra darrera sessió al Casal, com a mostra d’agraïment. Vam descobrir que ambdues cançons transmeten molta energia per superar les dificultats, penes i tristeses que a vegades acompanyen la vida, i sobretot la tercera edat.

Us deixem la lletra de la cançó i unes imatges de la nostra actuació.

https://docs.google.com/document/d/1t2k494sS-_0W9UqXZbNltq1ZQ49KEjn4BtN0x_EHF_A/edit#heading=h.s5b8isq8q57

IMG_20170322_114501967_HDR

 

LA COMPASSIÓ

emocionario_12_compasion (4) (1)Enllaçant amb la tristesa, la sessió següent vam treballar la compassió, amb la mateixa metodologia, una imatge de l’emocionari, una petita guia de la professora i les seves, sempre sorprenents, conclusions:

Quin temps fa en aquesta imatge?

-Està plovent

-Sembla que plou, però també fa una mica de sol

 Què veiem a la imatge?

-Surten peixos, una guineu, roques, plantes, etc

-La guineu sembla que està dormint i els peixos semblen tristos

 Qui es mulla?

-La guineu no, perquè està tapada

-Les plantes estan col·locades així perquè la guineu no es mulli

 Què faríeu si trobeu un animal que s’està mullant?

-Agafaria un paraigües i el posaria al seu costat perquè no es mullés

-L’ajudaria perquè imagina’t que és molt petit i s’ha perdut

 Quin sentiment un desperta si us trobeu un animaló?

-Tendresa, tristesa, pena…

 L’emoció és compassió (sentir pena o llàstima per alguna cosa o per algú), però no és el mateix que tendresa.

 Què podem fer quan sentim compassió?

-Oferir la nostra ajuda, dir d’anar a fer una activitat divertida, estar amb aquella persona, etc.

LA TRISTESA

emocionario_11_tristeza (1)Els dilluns a les 8, a la USEE, mostrem una imatge de l’emocionari, sense dir prèviament, quina emoció treballarem. Les dues professionals que som en aquell moment amb ells, els anem guiant en quant a exploració de la imatge, i poc a poc van arribant a conclusions, sovint molt interessants. Aquí teniu la transcripció de quan vam treballar l’emoció de la tristesa:

Quins colors predominen a la imatge?

-gris, verd apagat, rosa pàl·lid… tots colors apagats

 Què ens transmeten aquests colors?

-tristesa, amor, tristesa i dolçor

 On estan els personatges?

-a l’aigua, al mar, a un riu o a un llac

 Què hi ha surant a l’aigua?

-una casa d’ocells, una gàbia

-una casa

 Què té d’especial aquesta casa?

-una casa amb reixes a les finestres que pot ser com una presó

 Què els hi pot haver passat?

-penso que ha explotat i tot s’ha destrossat i han caigut al mar

-l’aneguet s’ha fet mal i està trist

-un tsunami o un terratrèmol o una rierada

-potser han perdut la casa, la família o alguns objectes

 -Tenen els ulls tancats

Com tenim la cara quan estem tristos?

-tenim la cara fatal, amb els ulls plorosos

 Quan ens hem sentit tristos?

-amb els conflictes amb la Maria i a part també sentia allò (assenyala la imatge de l’emoció irritació). També sento ira, ràbia, nervis per dins…

 Com podem treure aquestes emocions?

-escoltar música, fer un esport i descarregar nervis

 -m’he sentit trista quan han explicat secrets meus a altres persones

 A qui li explicaríem un secret?

-a persones que tinguem molta amistat i confiança

 Com ens guanyem la confiança d’algú?

-ajudant a la persona i estant al seu costat

 -jo tenia confiança en aquella persona per explicar-li el secret, però no sé si ella tenia confiança en mi perquè ho va dir als altres.

 Quina emoció transmet la imatge?

-tristesa

-molt trist

 Quan estem molt tristos què podem fer després?

-buscar recolzament en els altres

-jo buscaria una amiga

-jo aniria amb la meva família

-a veces, cuando estoy de bajón, mi mascota viene y me mira, es l’única persona que em pot consolar, és com de la família.

 

CONCLUSIÓ: quan estem tristos és bo buscar recolzament en algú de confiança.

L’odi

A la USEE, a l’hora de català, treballem la comprensió escrita, l’expressió escrita i lèxic  a l’hora que anem aprofundint en el coneixement de les emocions. Seguim el llibre “Emocionari” i el seu material.  L’objectiu és que l’alumnat vagi adquirint eines per poder gestionar les pròpies emocions  a l’hora que proporcionem el coneixement necessari i posant les bases per poder realitzar el projecte del “Racó de la calma”.

http://www.palabrasaladas.com/cat.html

emocionari_digues_el_que_sents

Es parteix de l’exploració d’una imatge a nivell oral que es fa el dilluns a les 8 del matí. És una sessió on les vivències del cap de setmana o d’altres moments ajuden a poder relacionar l’emoció treballada amb la  pròpia experiència vital. Al llarg de la setmana, s’aprofiten dues sessions de llengua catalana per aprofundir en l’emoció del dilluns.

A continuació mostrem la imatge a partir de la qual treballem l’odi i alguns exemples d’activitats de llengua que hem fet:

emocionario_03_odio

EXPRESSIÓ ESCRITA

captura-de-2017-03-14-144525

Producció de la Carla:

  • La truja vol agafar l’autobús, però triga molt. De cop i volta apareix un elefant que va amb la seva bicicleta  veloçment i esquitxa la truja amb fang.  La truja sent ràbia i  s’enfada molt perquè li fa una taca.

LÈXIC

captura-de-2017-03-14-144630 captura-de-2017-03-14-144707

COMPRENSIÓ ESCRITA

captura-de-2017-03-14-144801

 

EL RACÓ DE LA CALMA

Ens hem reunit les 4 orientadores que treballem a l’institut fent diferents tasques i funcions, amb diferents grups. L’alumnat amb el que treballem cadascuna presenta diferents necessitats.

A l’institut hi ha manca d’un espai agradable on poder acollir i parlar amb aquells nois i noies que en un moment determinat necessitin un moment d’acompanyament i intimitat.

Aprofitant la metodologia d’aprenentatge-servei que articula els projectes que es duen a terme a l’Aula d’Impuls (USEE) hem pogut transformar aquesta necessitat en una oportunitat per vehicular una sèrie d’aprenentatges relacionats amb la competència d’iniciativa i autonomia personal, tant amb l’alumnat de l’Aula d’Impuls com el del grup de reforç de 3r d’ESO (grup flexible).

El nostre objectiu és dotar el centre d’aquest espai o racó a través de diferents tasques, eines, recursos i materials lúdics que elaboraran els nostres alumnes.

 

tumblr_o6imdyplt11ud7phlo1_500