Una de les idees principals que tenien els alumnes era que per fer vi, no només es necessitava el seu suc, sinó que també s’afegia alcohol.

A la sortida a Can Ribas, els alumnes van poder tastar el suc (most) que sortia del raïm al moment d’aixafar-ho i també el van poder tastar amb l’experiment a l’aula.

Tots ells estaven d’acord, el most estava molt dolç i ningú havia afegit sucre. Ràpidament ho van relacionar amb que el raïm també és un fruit dolç i per això el seu suc ho era.

Quan vam visitar el celler, els alumnes van comprovar que era un lloc humit, fosc i havíem d’estar en silenci. La noia els hi va explicar que aquestes eren condicions bàsiques per tal que el most es pogués convertir en vi. Aquest procés de convertir-se s’anomenava FERMENTACIÓ i els hi va explicar amb paraules més senzilles i properes per tal que alumnes de 2n de primària poguessin entendre els processos de canvis.

“Com ja sabeu, el vi es fa amb raïm. Quan s’aixafa el raïm surt un suc que s’anomena most i és molt dolç. Si aquest most el deixem reposar en una bota de vi amb les condicions abans esmentades, els bitxets que té el most (llevat i altres) es mengen aquest sucre i fan com un pipi que és l’alcohol i es tiren com uns pets (diòxid de carboni)  que són les bombolles que veiem a la part de dalt”

A l’aula teníem l’ampolla de vidre amb el most que vam fer a la sortida. Ens van avisar que era molt important que aquesta ampolla estigués oberta ja que sinó podia explotar en el procés de fermentació degut als gasos que desprèn.

Tot i que, a l’inici de l’experiment els alumnes havien creat tres hipòtesis relacionades amb el color del vi, al moment de realitzar l’experiment, va sorgir una altra hipòtesis que negava una de les anteriors:

Creiem que per fer vi morat es necessitava raïm morat i també la seva brisa (pell).

Vam anotar al calendari el dia que havíem fet l’experiment i cada dia anàvem observant si canviava de color.

Set dies després, el most ja tenia color morat.

Els alumnes van poder comprovar que la seva hipòtesis era certa i que, per tant, l’anterior relacionada amb el raïm morat era falsa.

Per fer el vi morat no només calia raïm morat sinó que era molt important afegir-ne la brisa.

Els alumnes de segon realitzen un experiment a l’aula per comprovar si són certes algunes de les hipòtesis realitzades:

5. Experiment by escolasalvatpapasseit on Scribd

Els alumnes se segon, cada any, realitzen una sortida a Can Ribas de Montbui.
Aquest curs, tot i que l’objectiu era el mateix, que coneguin com es realitza els vi, els nens i nenes tenien idees prèvies a la sortida però no sabíem si eren certes o no. Poc a poc anaven realitzant hipòtesis.
També volíem que, un cop finalitzada la sortida, poguessin treure’n preguntes noves que encara no s’havien plantejat.
Vam parlar amb els monitors de la sortida per tal que no donessin resposta a tot.
En aquesta sortida volíem saber:

• Conèixer i veure la planta del raïm.
• Com s’aixafava el raïm.
• Com es convertia el suc del raïm en vi.

Els alumnes van visitar una vinya i la planta del raïm (el cep) que, fins aquell moment, no sabien com es deia. A diferència d’altres anys, que els alumnes ja anaven a la sortida amb tot el vocabulari aprés a través d’imatges, aquest cop ho anaven aprenent de manera més directa.

Els hi van explicar com aixafaven el raïm antigament o, a l’actualitat, als pobles o festes més tradicionals. A més, vam poder fer-ho com ells:

Els alumnes van poder veure la màquina que s’utilitza per aixafar raïm i es diu PREMSA.

Per últim, vam visitar un celler i els hi van explicar que el suc que surt del raïm s’anomena MOST i que aquest es converteix en vi sempre i quan es compleixin una sèrie de condicions:
– Estar en un lloc a les fosques.
– Ha d’haver-hi silenci.
– El lloc ha de tenir humitat.
– S’emmagatzema en una bota de fusta.

Un cop realitzada la primera xerrada amb els alumnes, volíem saber com es feia el vi.
Ells tenien molt clar que era necessari el suc del raïm però no coneixien la maquinària o la manera de treure’n suc del fruit.
Els hi vaig demanar que imaginessin la màquina per treure el líquid, com ells deien, i si algú pensava que no era necessària una màquina doncs que dibuixés com ho feien.
Aquests són alguns dels dibuixos que van fer:

El dibuix em va servir per obtenir informació inicial, ja que alguns alumnes poden tenir moltes idees però, per manca de lèxic, no podien explicar-ho de manera oral ni escrita, ja que a l’aula hi ha alumat d’altres països.
També em va servir per veure que hi ha alumnes amb pensament més concret i que els hi costa imaginar o atrevir-se a imaginar coses, com per exemple, els alumnes que em van dibuixar estris de la cuina de casa (espremedora i batedora).

Tot i que a la pluja d’idees inicial va sortir informació força interessant, vaig voler destacar que els alumnes havien creat HIPÒTESIS, una situació que dia a dia es produeix a l’aula però que estem acostumats a donar respostes immediates i que, per tant, l’alumnat no és autònom ni competent per saber com i on pot cercar informació per arribar a la resposta.
Vaig trobar interessant centrar-nos en les seves idees.

COM ES FA EL VI

• Aixafen el raïm i després li afegeixen alcohol.

COM AIXAFEN EL RAÏM

• Amb una màquina.
• Amb els peus no ho sabem però després farà pudor.

PER QUÈ HI HA VI DE DIFERENTS COLORS

• Vi negre o morat = Raïm morat
• Vi clar = Raïm verd o groc / Raïm verd i morat (“vaig posar molt poc morat”)

PER QUÈ ELS NENS NO POEN BEURE VI

• Si bevem vi ens podem “emborrachar”. Això significa que: dius tonteries, parles malament, camines malament, perds l’equilibri, vomites, veus borrós…

El tema de la Verema ha estat una proposta que l’escola sempre ha plantejat a segon de primària. És un dels primers temes del curs, degut a que coincideix amb l’època que es realitza la recollida del raïm i en la que els alumnes faran una sortida per poder-ho viure en primera persona.

No obstant, degut a la incorporació en la xarxa de competències, és vol fer un gir i treballar el mateix tema amb una nova proposta. L’objectiu principal es mantindrà, però, es modificarà la manera en la que els alumnes arriben als aprenentatges.

Les activitats proposades intentaran que els nens i nenes donin la seva opinió, és per això, que el tema no queda tancat i, possiblement, ens plantegem altres objectius no previstos.

La manera com es va plantejar va ser demanant informació als alumnes sobre què sabien del raïm. És cert que, passat el temps, l’haguès plantejat d’una altra manera com per exemple amb una notícia relacionada o a través d’una imatge. Tot i això, cal dir que les seves idees em servirien per iniciar un tema amb moltes hipòtesis.

També, el fet de tenir-ho plasmat en un gran mural, donava opció a modificar-ho sobre les idees que ells tenien a l’inici i que fos molt visual penjat a l’aula.