Aquells cucs que es movien i els altres enganxats a les parets del pot eren mosques!!

Com ho sabíem?

Gràcies a la gasa que havíem col·locat, les mosques que anaven creixent es quedaven dins el pot. Per tant, cadascun d’aquests bitxets eren les fases de creixement de la mosca.

Una nena de la classe va comentar:

Això crec que m’ho ha explicat el meu germà, que ho va estudiar i un dia m’ho va dir, però ja no me’n recordava.

Aprofitant aquest comentari, vam anar a la classe de 4t, on estava el germà d’aquesta nena i vam preguntar si ells sabien com es deia això que la mosca anés canviant i si sabien el nom d’aquells bitxets.

Els alumnes de 4t ens van parlar de METAMORFOSI i de larves. Els hi van explicar que les mosques neixen d’ous (que nosaltres no havíem aconseguit veure) i que després es convertia en larva (hi havia diferents fases de larves) i aquestes es convertien en pupa fins que finalment, es convertia en mosca. Aquesta posava ous i es repetia el procés.

Vam pujar a l’aula i vam observar a través d’un microscopi com si fóssim uns científics.

Amb les imatges obtingudes, van ordenar-les segons la metamorfosi que fa la mosca. Malauradament no vam aconseguir visualitzar els ous que estarien barrejats amb la brisa. Aquestes són les imatges que vam obtenir:

Després de les respostes de l’expert, sabíem que aquells cucs que hi havia al pot de la brisa no tenien res a veure amb les bactèries que es menjaven el sucre del most, sinó que una mosca, la mosca de la fruita, havia arribat fins allà, havia deixat els seus ous dins el pot i aquests s’havien convertit en cucs.

Tot i que així explicat sembli una cosa d’allò més repugnant, els alumnes estaven molt motivats.

Cada dia i, podríem dir, moltes vegades al dia, els alumnes s’aixecaven per observar i mirar els cucs moure’s.  Fins que vam observar que no només hi havia cucs blancs.

QUÈ ERA ALLÒ?

Podíem comparar allò que ara veiem amb els cucs que hi havia dins la brisa i, tot i que s’assemblaven, no era el mateix:

-No es mouen perquè estan morts.

-Potser són ous dels cucs.

-Veiem unes banyes. Però els cucs no tenen banyes.

-Els cucs de la paret estan dormint.

-El cuc de la paret és més allargat perquè s’està secant.

Un parell de dies després, allò que estava a la paret encara havia canviat una mica més:

– A la punta hi ha una cosa negra.

– Als costats té com dues coses negres. Semblen ales.

– Jo crec que és la mosca que està creixent.

Era difícil comprovar si allò era una mosca ja que, en el cas de ser-ho, sortiria volant i podríem veure mosques volar però no sabríem si allò tenia relació. Per aquest motiu, vam col·locar una gasa al pot per evitar que sortís volant i al mateix temps deixar passar l’aire.

Tot i que semblava que el projecte anava finalitzant i que els alumnes havien entès com es feia el vi i el seu procés de fermentació, sabíem que passaria una cosa que faria que el projecte continués, possiblement, els continguts serien uns altres però volíem que hi hagués un enllaç  entre un i l’altre.

Un matí, vam dedicar una estona per observar els pots on havíem guardat el nostre most que no s’havia convertir en vi. Començava a fer pudor i volíem decidir entre tots si ja era moment de llençar-lo. Alguns deien:

– Egs! Quina pudor!

– Sembla que està podrit.

– Hi ha coses que es mouen!!

– Deuen ser cucs!

– No! Jo crec que són els bacteris que han menjat molt de sucre i s’han fet grans!

Van sorgir diferents hipòtesis:

Hem vist uns bitxets (cucs) dins del vi.

FEM  HIPÒTESIS

• El cuc ve del raïm.
• El cuc ve del sucre.
• Són els bitxets que es mengen el sucre i han crescut.
• Surten de les llavors del raïm.
• Hem vist una mosca, però no té relació amb el cuc. La mosca és un insecte i el cuc no.

Davant d’aquesta situació havíem d’investigar què era allò que hi havia dins els pots de most i d’on havia sortit.

Una de les idees principals que tenien els alumnes era que per fer vi, no només es necessitava el seu suc, sinó que també s’afegia alcohol.

A la sortida a Can Ribas, els alumnes van poder tastar el suc (most) que sortia del raïm al moment d’aixafar-ho i també el van poder tastar amb l’experiment a l’aula.

Tots ells estaven d’acord, el most estava molt dolç i ningú havia afegit sucre. Ràpidament ho van relacionar amb que el raïm també és un fruit dolç i per això el seu suc ho era.

Quan vam visitar el celler, els alumnes van comprovar que era un lloc humit, fosc i havíem d’estar en silenci. La noia els hi va explicar que aquestes eren condicions bàsiques per tal que el most es pogués convertir en vi. Aquest procés de convertir-se s’anomenava FERMENTACIÓ i els hi va explicar amb paraules més senzilles i properes per tal que alumnes de 2n de primària poguessin entendre els processos de canvis.

“Com ja sabeu, el vi es fa amb raïm. Quan s’aixafa el raïm surt un suc que s’anomena most i és molt dolç. Si aquest most el deixem reposar en una bota de vi amb les condicions abans esmentades, els bitxets que té el most (llevat i altres) es mengen aquest sucre i fan com un pipi que és l’alcohol i es tiren com uns pets (diòxid de carboni)  que són les bombolles que veiem a la part de dalt”

A l’aula teníem l’ampolla de vidre amb el most que vam fer a la sortida. Ens van avisar que era molt important que aquesta ampolla estigués oberta ja que sinó podia explotar en el procés de fermentació degut als gasos que desprèn.

Tot i que, a l’inici de l’experiment els alumnes havien creat tres hipòtesis relacionades amb el color del vi, al moment de realitzar l’experiment, va sorgir una altra hipòtesis que negava una de les anteriors:

Creiem que per fer vi morat es necessitava raïm morat i també la seva brisa (pell).

Vam anotar al calendari el dia que havíem fet l’experiment i cada dia anàvem observant si canviava de color.

Set dies després, el most ja tenia color morat.

Els alumnes van poder comprovar que la seva hipòtesis era certa i que, per tant, l’anterior relacionada amb el raïm morat era falsa.

Per fer el vi morat no només calia raïm morat sinó que era molt important afegir-ne la brisa.

Els alumnes se segon, cada any, realitzen una sortida a Can Ribas de Montbui.
Aquest curs, tot i que l’objectiu era el mateix, que coneguin com es realitza els vi, els nens i nenes tenien idees prèvies a la sortida però no sabíem si eren certes o no. Poc a poc anaven realitzant hipòtesis.
També volíem que, un cop finalitzada la sortida, poguessin treure’n preguntes noves que encara no s’havien plantejat.
Vam parlar amb els monitors de la sortida per tal que no donessin resposta a tot.
En aquesta sortida volíem saber:

• Conèixer i veure la planta del raïm.
• Com s’aixafava el raïm.
• Com es convertia el suc del raïm en vi.

Els alumnes van visitar una vinya i la planta del raïm (el cep) que, fins aquell moment, no sabien com es deia. A diferència d’altres anys, que els alumnes ja anaven a la sortida amb tot el vocabulari aprés a través d’imatges, aquest cop ho anaven aprenent de manera més directa.

Els hi van explicar com aixafaven el raïm antigament o, a l’actualitat, als pobles o festes més tradicionals. A més, vam poder fer-ho com ells:

Els alumnes van poder veure la màquina que s’utilitza per aixafar raïm i es diu PREMSA.

Per últim, vam visitar un celler i els hi van explicar que el suc que surt del raïm s’anomena MOST i que aquest es converteix en vi sempre i quan es compleixin una sèrie de condicions:
– Estar en un lloc a les fosques.
– Ha d’haver-hi silenci.
– El lloc ha de tenir humitat.
– S’emmagatzema en una bota de fusta.

Un cop realitzada la primera xerrada amb els alumnes, volíem saber com es feia el vi.
Ells tenien molt clar que era necessari el suc del raïm però no coneixien la maquinària o la manera de treure’n suc del fruit.
Els hi vaig demanar que imaginessin la màquina per treure el líquid, com ells deien, i si algú pensava que no era necessària una màquina doncs que dibuixés com ho feien.
Aquests són alguns dels dibuixos que van fer:

El dibuix em va servir per obtenir informació inicial, ja que alguns alumnes poden tenir moltes idees però, per manca de lèxic, no podien explicar-ho de manera oral ni escrita, ja que a l’aula hi ha alumat d’altres països.
També em va servir per veure que hi ha alumnes amb pensament més concret i que els hi costa imaginar o atrevir-se a imaginar coses, com per exemple, els alumnes que em van dibuixar estris de la cuina de casa (espremedora i batedora).

Tot i que a la pluja d’idees inicial va sortir informació força interessant, vaig voler destacar que els alumnes havien creat HIPÒTESIS, una situació que dia a dia es produeix a l’aula però que estem acostumats a donar respostes immediates i que, per tant, l’alumnat no és autònom ni competent per saber com i on pot cercar informació per arribar a la resposta.
Vaig trobar interessant centrar-nos en les seves idees.

COM ES FA EL VI

• Aixafen el raïm i després li afegeixen alcohol.

COM AIXAFEN EL RAÏM

• Amb una màquina.
• Amb els peus no ho sabem però després farà pudor.

PER QUÈ HI HA VI DE DIFERENTS COLORS

• Vi negre o morat = Raïm morat
• Vi clar = Raïm verd o groc / Raïm verd i morat (“vaig posar molt poc morat”)

PER QUÈ ELS NENS NO POEN BEURE VI

• Si bevem vi ens podem “emborrachar”. Això significa que: dius tonteries, parles malament, camines malament, perds l’equilibri, vomites, veus borrós…