Una de les idees principals que tenien els alumnes era que per fer vi, no només es necessitava el seu suc, sinó que també s’afegia alcohol.

A la sortida a Can Ribas, els alumnes van poder tastar el suc (most) que sortia del raïm al moment d’aixafar-ho i també el van poder tastar amb l’experiment a l’aula.

Tots ells estaven d’acord, el most estava molt dolç i ningú havia afegit sucre. Ràpidament ho van relacionar amb que el raïm també és un fruit dolç i per això el seu suc ho era.

Quan vam visitar el celler, els alumnes van comprovar que era un lloc humit, fosc i havíem d’estar en silenci. La noia els hi va explicar que aquestes eren condicions bàsiques per tal que el most es pogués convertir en vi. Aquest procés de convertir-se s’anomenava FERMENTACIÓ i els hi va explicar amb paraules més senzilles i properes per tal que alumnes de 2n de primària poguessin entendre els processos de canvis.

“Com ja sabeu, el vi es fa amb raïm. Quan s’aixafa el raïm surt un suc que s’anomena most i és molt dolç. Si aquest most el deixem reposar en una bota de vi amb les condicions abans esmentades, els bitxets que té el most (llevat i altres) es mengen aquest sucre i fan com un pipi que és l’alcohol i es tiren com uns pets (diòxid de carboni)  que són les bombolles que veiem a la part de dalt”

A l’aula teníem l’ampolla de vidre amb el most que vam fer a la sortida. Ens van avisar que era molt important que aquesta ampolla estigués oberta ja que sinó podia explotar en el procés de fermentació degut als gasos que desprèn.