En aquest moment els alumnes són membres actius i mostren el seu interès implicant-se de forma personal en el projecte.
Comencen a portar retalls de paper amb informació que han trobat a casa de Gaudí buscant per internet, altres et porten petits esquemes fets per ells mateixos sobre la informació que estem treballant, altres et porten dibuixos amb explicacions sobre les obres de Gaudí,….
Fins i tot una nena es troba unes monedes antigues i les porta per saber si aquestes monedes les va poder utilitzar Gaudí.
Tota aquesta informació que van aportant l’anem afegint al nostre racó del projecte.
I gràcies a aquestes aportacions sorgeix la pregunta que vehicularà la utilitat del que estem aprenent i donarà peu al producte final.
A l’aula s’acaben els mocadors de paper i en el moment que anavem a llençar la caixa un nen pregunta: Me la puc endur a casa ? ; i li pregunto: perquè la vols?; i la seva resposta és: Per fer un timbal.
Llavors pregunto al grup : Què penseu que està fent en Sami amb aquesta caixa de mocadors?
I la resposta entre tots és: La reciclarà perquè la tornarà a fer servir. Igual que feia Gaudí amb les pedres. Com en el Park Güell.
Aquesta conversa dóna peu a dir-lis: I que us sembla si tot el què estem aprenent ens serveix per fer maquetes amb material reciclat com feia Gaudí?
Els nens es mostren entusiasmats i accepten la proposta.
Després de diverses sessions ja tenim quin serà el producte final del nostre projecte!!!!!
Al ser un projecte vehiculat per les mestres el moment de sortir la pregunta a investigar o el producte final no es produeix al principi i això crea angoixa i no saps quin serà el detonant o si l’hauràs de propiciar.