Les sortides que fem al monestir ens serveixen per obtenir més informació i relacionar-la amb els aprenentatges ja adquirits i així anar construint coneixement. Els alumnes documenten el procés utilitzant les tecnologies i creant les evidències a la seva carpeta d’aprenentatge o reflexionant en el seu diari d’experiències.
Aquí teniu el recull de les activitats que fèiem en el treball de camp in situ.
Totes les evidències queden recollides en dos dossiers de treball a final de curs en els quals es dóna una importància rellevant a la presentació.
Els alumnes, en grups de quatre, escullen un tema de dins el projecte que s’ha treballat i elaboren un Petxa Kutxa (Power point de 20 diapositives explicades en vint minuts) que explicaran, fent una síntesi, als alumnes del curs inferior.
Però la projecció del projecte a la comunitat educativa en general (famílies, mestres, alumnes, gent del poble,…) és un matí de diumenge de finals de curs quan, in situ, al monestir, expliquen a tots els assistents allò que han après i com ho han après. En diem La Matinal i és un gust veure com els alumnes comparteixen i donen a conèixer tot el treball que han fet durant el curs de forma educada i responsable, exercint de grans amfitrions davant tota la comunitat educativa.
El treball en equip i arribar al consens és clau per l’èxit del projecte. L’equip directiu ha potenciat una trobada d’una hora setmanal per a tot el grup impulsor, format per mestres de cicles diferents, on compartim projectes, dubtes, experiències i coneixements, dins l’horari d’hores lectives.
Dins el nostre horari d’exclusiva, tenim una hora i mitja setmanal marcada per tal de coordinar-nos tots els mestres implicats en el projecte.
Els alumnes treballen en grups cooperatius. Són canviats dos cops al trimestre aproximadament. Cada grup ha estat pensat pel mestre tutor i s’intenta que sigui el màxim d’heterogeni possible. Tenen uns rols, que han de ser rotatius:
¬
L’avaluació és un gran debat intern que tenim a l’equip impulsor. Quina serà la manera més eficaç? Finalment hem considerat la necessitat de barrejar tres maneres diferents de fer-ho al llarg de tot el projecte. Volem que l’alumne sigui conscient del seu aprenentatge i sàpiga què li cal per millorar per això tendim a una avaluació més formativa però a l’hora tenim clar que a la secundària se li passaran proves memorístiques i també caldrà que s’hagi preparat.
De qualsevol activitat sempre es fa un reflexió individual, en petit grup i una posada en comú amb tota la classe. Una reflexió que hem fet i que ens hem marcat com a repte de cara el proper curs és donar a conèixer més als alumnes els indicadors d’avaluació. Sempre els hi comentem oralment però poques vegades concretem, abans de començar una activitat, què se’ls avaluarà.
Aquí teniu uns exemples dels instruments d’avaluació que utilitzem:
El projecte és interdisciplinari i dura tot el curs. L’horari dels alumnes és el mínim parcel·lat possible per facilitar el treball i evitar el màxim les interrupcions, tot i així l’horari de les especialitats s’ha de seguir i és el que trenca, mínimament, el treball. Volem destacar que l’anglès hi té un paper important ja que el medi natural es fa en aquesta llengua.
Els alumnes durant el projecte són els que formulen hipòtesis i preguntes en tot moment, ja sigui en grup o individualment. Però les mestres som les que fem el guiatge i les que tenim clars els objectius del treball, per tant moltes activitats no surten de la espontaneïtat del moment si no que ja estan preparades. Cada curs el resultat del projecte és diferent, malgrat porti el mateix nom, ja que depèn del grup i les mestres que l’han portat a terme.
Com començar el projecte i escollir un nom per anomenar-lo és el que ens plantegem sempre en primer lloc.
El nostre projecte té un camí marcat des de l’inici i fins a final de curs. La majoria de les activitats sorgeixen de les preguntes dels alumnes i estan marcades pels continguts a treballar però el tema del projecte ha estat prèviament decidit per les mestres. A cada classe, malgrat fer el mateix projecte, les activitats que sorgeixen poden ser diferents i el resultat final també.
Aquest plantejament sovint ens porta a discussions molt enriquidores amb el grup impulsor ja que hi ha mestres que són del parer que seria millor fer un projecte que sortís de l’interès dels alumnes. Les mestres de cicle superior ens sentim més còmodes així ja que estem molt pressionades per tots els continguts que s’han de treballar abans de passar a l’ESO. Arribem a la conclusió que perquè l’aprenentatge sigui significatiu encara que proposem nosaltres el tema del projecte, les activitats i preguntes que es van fent els alumnes són el fil conductor dels seus nous coneixements i motivacions.
