Un cop acabada la maqueta els grups havien de localitzar les muntanyes o serres, altiplans, cingles, turons i la plana… tenien d’ajuda un mapa de la comarca, mentre anaven fent la maqueta i donant forma al relleu ja anaven descobrint quina muntanya era : això és el Matagalls!!  Van fer les etiquetes dels noms corresponents i per grups van haver d’avaluar-se.

Jo estava present amb ells, havien de fer la seqüencia següent: mirar nom de la muntanya, alçada, comprovar color amb la llegenda i localitzar a on havien de posar l’etiqueta. Això costava es saltaven passos i dubtaven, jo els reconduïa una mica i llavors se’n sortien. Un altre dia es van avaluar sols i jo només observava. És una manera d’avaluar molt més competencial que no pas, quan ho feia a cursos anteriors, d’ escriure-ho en un mapa i aprendre-s’ho de memòria.

Finalment cada grup havia de descriure quines formes de relleu tenia cada subcomarca, entre tots vam posar ho en comú i va ser el resultat que escriuríem a la guia d’Osona. Quan van haver acabat van fer una fitxa avaluativa on es valoraven els criteris que havíem acordat a la base d’orientació, des del punt de vista del grup i l’individual.

Des de l’àmbit d’educació física una altra activitat, que era d’orientació,  va servir per avaluar: vam  posar a la pràctica què volien dir les línies d’un plànol casolà de la font Trobada de Folgueroles, al principi no ho relacionaven i la mestra els va donar una pista sobre el que havien fet amb la maqueta d’Osona i els colors. Immediatament el xip es va disparar,vole dir les diferents alçades. Ben encertat nens!!!