A l’aula sorgueix la importància d’alimentar-nos bé per a tenir energía per moure’ns. Com que no ho tenim clar comencem a buscar informació i pensem amb alguna persona especialista que ens pugui ajudar.
La mare d’un nen de la classe és la infermera del poble i li demanem ajuda. Des de l’àrea de llengua treballem l’entrevista i en preparem una amb totes les preguntes que tenim per a fer-li a la infermera.

A la classe hi ha nens/es cel·líacs i que no poden menjar alguns aliments. Perquè?

Què necessiten menjar els esportistes d’èlit?

Quina dieta hauríem de seguir?

Per acabar en grups cooperatius planifiquem un dinar i un sopar equilibrat i saludable. Valorem els dels altres companys.

Una vegada a l’aula vam proposar als nens/es fer la reflexió sobre el que havien après i que també formarà part de la seva carpeta d’aprenentatge en la que s’hi estan recollint totes les evidències d’aprenentatge.

Després d’alguns dies reflexionant sobre la importancia de fer activitat física adeqüada, som concients de que és molt important estirar abans i després de fer-ne perque els nostres músculs s’activin, s’elongin amb control i que després es puguin tornar a relaxar.
L’activitat d’avaluació que hem plantejat ha estat la següent, distribuïts en grups cooperatius se’ls ha repartit 3 músculs a cada grup i se’ls ha demanat que:
1-Identifiquin el múscul correctament.
2-Pensin 1 o 2 moviments qüotidians en els que es vegi clarament implicat aquest múscul.
3-Executin 1 o 2 estiraments per estirar aquest múscul de forma correcta.

A continuació, entre tots hem valorat la rúbrica a través de la qual s’hauran de coavaluar entre grups perquè tinguin clar què se’ls hi demana. Aquest instrument ha sigut molt clar, fàcil d’utilitzar pels nens/es i útil perque hem recollit molta informació.

Això ens ha servit per a valorar:
-En primer lloc si els alumnes identifiquen els diferents músculs del cos i si són concients de quan estan en tensió i en repòs, i els moviments que els impliquen.
-En segon lloc si són capaços de realizar estiraments bàsics de forma correcta i autònoma identificant la part que estiren.

Com ja hem anat valorant aquests dies els músculs són una altra part molt important del sistema locomotor, però: On són i perquè serveixen? Quins són els més importants?
Avui plantegem un altre repte per adonar-nos de tot això. Hem preparat 8 estacions al gimnàs en les que han de realizar diferents moviments: xutar un globus, llençar una pilota, enfilar-se a les espatlleres, arrossegar-se…
Amb parelles i amb l’ajuda d’una tablet per a poder buscar informació van haver d’identificar els principals músculs que movien i valorar-ne la importància.

En aquesta activitat van haver de pintar els músculs que utilitzaven en cada moviment en un cos mut. Aquest document va permetre als alumnes valorar quins són els músculs que més utilitzem i que per tant són més necessaris. A més va permetre poder-se coavaluar-se entre parelles.

Després d’entendre com funciona el sistema nerviós volia que els alumnes valoréssin la seva importància. Per aquest motiu vaig plantejar una sessió amb en Roger, pare de l’escola que per culpa d’un accident té una minusvalía.
Vam començar amb una pregunta: Tots coneixeu en Roger, porta les seves filles a l’escola…Us heu plantejat què li passa?
Hipótesis, preguntes, reflexions, exemples, comparacions, diferències… Aquesta sessió va ser una de les més enriquidores, vivencials i educatives del projecte.

Fins fa 2 anys en Roger era esportista professional i durant tota l’activitat va donar molta importància als beneficis que ens aporta a TOTS fer activitat física. L’ADFO ens va deixar 4 cadires de rodes per què els alumnes puguéssin experimentar les diferències i adaptacions entre moure’s amb cadira de rodes i sense.

Finalment, una vegada a l’aula els alumnes van fer una activitat de reflexió que formarà part de la seva carpeta d’aprenentatge i que per tant ens será útil per a poder-los avaluar.

En el moment de plantejar aquest repte als alumnes ( Repte: representem què li passa al nostre cos per dins quan fem aquest joc) no hi vaig pensar, però després de portar-lo a terme crec que hauria estat una activitat perfecte per avaluar si els alumnes havien entès el funcionament del sistema nerviós. Ho tindré en compte per una altra ocasió.
Va ser molt interessant plantejar aquest repte sense cap més indicació que el que havien d’aconseguir i el gran dibuix del cos humà dibuixat a terra. Em va al·lucinar observar com s’organitzaven, creaven, transmetien coneixements apresos.

Una vegada preses totes les mesures ( temperatura, tensió, pulsacions i respiracions) les comparem uns amb els altres. Primer amb parelles, després en grups de quatre valorem quines semblances i diferències observem. Fem hipótesis sobre: Perquè a tothom li batega el cor diferent? Perquè tots tenim tensions tant diferents? Perquè el ritme respiratòri de cada un es diferent?
Se’ns planteja una altra pregunta que ens interessa molt: Els nenes/es de P4 el cor els hi batega més ràpid? A quina temperatura està el seu cos? I els nens/es de 6è?
Majoritàriament, els alumnes opinen que als nens/es petits el cor els hi deu bategar més a poc a poc que a nosaltres, encanvi els grans deuen tenir un cor que batega més ràpid. Perquè?
Ens posem a comprovar-ho. Amb els mateixos grups de quatre vam prendre les mesures a dos nens/es de P4 i a dos nens/es de 6è.
En aquest cas, ho vam plantejar com una activitat en la que ells eren els metges esportius d’aquests companys/es. A més de prendre les mesures correctament van haver de crear alguna activitat física ( ho van fer en forma de circuit) en la que puguéssin activar el cos. Vam estar parlant i buscant información sobre les recomenacions d’activitat física en nens/es més petits i més grans.

Després de prendre les mesures vam fer l’activitat de reflexió, primer de forma individual i després la vam compartir i completar amb el grup de quatre amb el que havíem anat treballant. Aquesta reflexió formarà part de la carpeta d’aprenentatge que possibilitarà l’avaluació de l’alumne en aquest projecte.