Partim de la pregunta: Què ens permet moure? I plantegem un joc en el que els alumnes podrán vivencial quines parts i sistemes del nostre cos ens permeten moure.
Al final de l’activitat surgueixen moltes preguntes i els alumnes comencen a fer moltes hipótesis interessants. Continuem treballant en grups de quatre perque ens permet discutir i compartir millor. Observem que treballant així tothom hi te cabuda.
Posem en comú les idees que han sortit, en parlem, prenem decisions i fem un esquema per poder-ho explicar.
Arxiu de la categoria: Calaix de sastre
ANALITZEM ELS CANVIS i REFLEXIONEM
Una vegada preses totes les mesures ( temperatura, tensió, pulsacions i respiracions) les comparem uns amb els altres. Primer amb parelles, després en grups de quatre valorem quines semblances i diferències observem. Fem hipótesis sobre: Perquè a tothom li batega el cor diferent? Perquè tots tenim tensions tant diferents? Perquè el ritme respiratòri de cada un es diferent?
Se’ns planteja una altra pregunta que ens interessa molt: Els nenes/es de P4 el cor els hi batega més ràpid? A quina temperatura està el seu cos? I els nens/es de 6è?
Majoritàriament, els alumnes opinen que als nens/es petits el cor els hi deu bategar més a poc a poc que a nosaltres, encanvi els grans deuen tenir un cor que batega més ràpid. Perquè?
Ens posem a comprovar-ho. Amb els mateixos grups de quatre vam prendre les mesures a dos nens/es de P4 i a dos nens/es de 6è.
En aquest cas, ho vam plantejar com una activitat en la que ells eren els metges esportius d’aquests companys/es. A més de prendre les mesures correctament van haver de crear alguna activitat física ( ho van fer en forma de circuit) en la que puguéssin activar el cos. Vam estar parlant i buscant información sobre les recomenacions d’activitat física en nens/es més petits i més grans.
Després de prendre les mesures vam fer l’activitat de reflexió, primer de forma individual i després la vam compartir i completar amb el grup de quatre amb el que havíem anat treballant. Aquesta reflexió formarà part de la carpeta d’aprenentatge que possibilitarà l’avaluació de l’alumne en aquest projecte.
ESQUEMA
Després d’haver començat el projecte i d’alguns dies de valorar entre tots què es el que ens interessa més del nostre cos, què ens motiva, què necessitem saber… Ens hem vist capaços de fer un esquema base que guiarà el nostre projecte ( tot iq eu hi poden haver canvis).
Aquest esquema ens ha de servir per no perdre’ns enmig de tots els aprenentatges que podem fer sobre el cos, també per a centrar-nos cada vegada que ens posem a fer projecte ( si fem dues o tres sessions a la semana) i també com a facilitador de la coordinació entre mestres que en formem part.
MESUREM ELS CANVIS QUE ES PRODUEIXEN
Vam començar la sessió amb una pregunta: Ens sentim igual quan estem en repòs, que quan estem en moviment? Es produeixen canvis en el nostre cos?
Els alumnes de seguida van dir que si!!!
Els vaig fer posar en grups de 4 perquè discutíssin la idea i recollíssin els possibles canvis que observaven en el cos quan es movien.
Seguidament, ho vam posar en comú: suem, el cor ens va més ràpid, respirem més ràpid i ens cansem.
Aquí va arribar la segona pregunta: Podem mesurar tots aquests canvis? Amb quins instruments?
Es van tornar a posar en grups de 4 i van tornar a contrastar idees. Ho vam posar en comú i vam veure que alguns d’aquests canvis no es podien mesurar ( la sensació de cansament) però d’altres si ( amb termòmetre, pulsòmetre i cronòmetre).
Entre tots, vam descubrir com funcionen aquests aparells i els vam començar a utilizar.
Vaig pretendre que tots els alumnes, a la vegada, es mesuréssin la temperatura, les pulsacions i la respiració en repòs i en moviment per a comprobar les hipótesis que havien fet.
Va ser un caos!!! Hi havia poc material, alguns pulsòmetres i termòmetres no funcionaven bé i molts alumnes necessitaven la meva ajuda per fer-los funcionar correctament…
Vaig veure clarament, que hauríem d’haver seguit treballant en grups de 4 i mesurar tant sols a una persona del grup, això hagués facilitat que tothom pogués tenir instruments de mesura suficients i que jo pogués atende les necessitats de tots els alumnes.







