Com que l’objectiu principal del projecte era que els alumnes fossin els principals implicats, la cerca d’informació és un punt clau del treball. Perquè cada un d’ells escull el tema que vol explorar i per tant serà en funció d’aquest que haurà de treballar amb una o altra informació. Segons els seus coneixements inicals, segons les seves inquietuds i també segons les seves possibilitats. Tot i que alguns alumnes van concidir amb el tema no tots tenien les mateixes inquietuds i per ant algunes van decidir agrupar-se per treballar conjuntament i d’altres van optar per fer el treball individual.

D’aquí que la cerca d’informació a vegades era un treball personal a a vegades un treball repartit entre els membres del grup. Però sempre tenien el mateix objectiu cercar allò que els permetés resoldre el seu dubte o curiositat inicial. El com ho feien podia variar, com ja hem dit abans depenent dels coneixements previs, possibilitats…I aquí és on interveníem més com a guia les tutores.

A aquells alumnes capaços de cercar sols tant en llibres, com per internet,com en qualsevol font simplement se’ls supervisava per tal que no s’allunyessin de la idea principal. Ja que a vegades durant la cerca d’informació els sorgien noves qüestions i els feien despistar i aquí és on els guiàvem per posar un ordre, primer resoldre l’original i després si calia, si es disposava de temps… a les secundàries.

A els alumnes amb capacitat per a saber què buscar però amb dificultat de seleccionar una vegada iniciada la cerca se’ls ajudava a pautar la informació, a escollir d’entre les diferents fonts la més adequada o d’entre els textos i pàgines web la més òptima per a la seva comprensió i extracció d’informació. Unes dades, les que volien extreure, que prèviament havíem pautat de manera conjunta alumne i tutora, en forma de preguntes o de parts d’un guió de treball, que els facilitaven l’extracció de les idees principal i que els permetrien resoldre el seu punt de partida  i elaborar finalment el treball.

I a aquells alumnes que els era difícil la cerca autònoma i la comprensió de segons quines fonts (internet,llibres de text o consulta…) a més de pautar-los i acotar-los més el tema a descobrir i treballar, el vam gairebé donar la informació a mida. Molt més destriada, més ja passada pel primer filtre i en ocasions presentada més visual, esquemàtica, per a una comprensió més efectiva i pensant amb la satisfacció de l’alumne de realitzar el descobriment més autònom, tot i ser encobert, i poder-lo transmetre, igual que la resta, als companys.

Havíem treballat en altres ocasions l’esquema, el subratllat per a la comprensió de textos. Però potser no a tanta escala i en ocasions amb textos fins hi tot massa plens de contingut que els costava destriar allò realment essencial per a incloure en el seu treball i allò no tant necessari. Hi va haver comprensions molt diferents d’un mateix tema quan no havien buscat en llocs tant diferents la informació. Això ens porta a valorar que no tots extreuen encara allò realment essencial, n’hi ha que encara es queden amb l’anècdota o allò més superficial. I ells mateixos se’n adonaven durant les exposicions.Tant dels seus treballs, potser els costava més, com dels companys, més senzill ja que estan més disposats a valorar o “criticar” els dels altres que la seva pròpia tasca. S’adonaven que en exposicions d’un mateix tema , per exemple els Moais, un deien no haver trobat informació i d’altres havien fet exposicions molt detallades amb gran varietat de dades. També en aquest apartat de cerca d’informació i influïa la predisposició, la motivació i les ganes de treballar de l’alumne i es notava en la qualitat i quantitat de dades aportades. En la vivència durant l’exposicó de com havia fet el descobriment, la reacció establiment de vincles entre una mateixa informació contrastada en vàries fonts…

Pel que podem dir que la cerca d’informació va ser el centre, la clau, del projecte personal de cada alumnes i on realment va aprendre i adquirir els coneixements del tema escollit. Sense oblidar que també van aprendre dels companys al llarg de les seves exposicions.