Un cop enllestit el nostre projecte i amb la satisfacció de veure el grup d’alumnes contents i orgullosos de la seva tasca, és el moment de recapitular, reflexionar i anotar aquelles coses que són susceptibles de millora. L’alumnat ja ho ha fet i n’hem extret conclusions molt interessants que de ben segur aplicarem i tindrem en compte en un futur. Ara ens toca als professors/es!

Tal i com ja vam comentar en algun article anterior, durant la implementació del projecte han sorgit dubtes i hem modificat aspectes, sobretot aquells relacionats amb la carpeta d’aprenentatge i l’avaluació del projecte. Un dels dubtes més freqüents fou quin pes havia de tenir cada tasca o aspecte a avaluar. Cal dir que el fet de debatir-ho a l’aula amb els alumnes ens va ajudar molt a modificar-ho i a arribar a consensos, en aquest aspecte. Dins de la carpeta general compartida del projecte (drive) hi vam afegir una carpeta anomenada “Avaluació i seguiment” des d’on l’alumnat i el professorat podia consultar els acords i també fer el seguiment de la seva evolució durant el projecte (això va evitar haver-ho d’explicar 10.000 vegades).

Una de les dificultats que van anar sorgint amb més freqüència van ser les descompensacions dins de cada grup i el recel, per part d’alguns alumnes, de què era el que comptava més o si els professors estàvem al cas de la quantitat de feina feina per un membre del grup vers un altre membre del grup…Això ha diferit molt en funció del grup de treball en qüestió. Cada grup és un món i el mateix projecte amb diferents grups/alumnes pot resultar la nit i el dia!

En definitiva, la carpeta m’ha ajudat molt a poder portar un control diari i en temps real de les tasques que anava realitzant cada alumne. Personalment, a l’hora de treballar amb carpetes d’aprenentatge, l’opció que millor em funciona és la carpeta compartida “al núvol”, ja que des del meu ordinador puc visualitzar documents que estan preparant en aquell mateix moment i puc veure l’evolució de cada alumne durant tot el projecte.

Està clar que en variarem alguns aspectes, sobretot la temporització, ja que hi va haver certes variacions en les tasques planificades en un principi i, en algun cas en concret, es va haver de parar els peus a algun grup perquè no haguéssim acabat mai!

Pel que fa a la metodologia i l’avaluació, crec que hauríem de donar encara més responsabilitats a l’alumnat i deixar que formessin part més activament del disseny general del projecte i, sobretot, d’aquells aspectes relacionats amb l’avaluació. He de reconèixer que, en ocasions, tendim/tendeixo a pautar massa aquests aspectes, potser per por, potser per inexperiència…Ho intentarem la propera vegada!