Des de fa un temps ens adonem que a partir del treball coreogràfic podem crear contextos interdisciplinaris: el haikus, l’arquitectura i l’espai, els elements de la natura, …són temes que s’han iniciat des de les sessions de dansa i posteriorment o simultàniament, a les aules, els hem abordat des dels diferents àmbits curriculars.
Els mestres de l’equip impulsor vàrem pensar que durant aquest curs podríem analitzar la importància de la dansa a l’escola com a motor generador de contextos d’aprenentatge.
La tasca que es presenta als alumnes de tercer és la creació d’un full del calendari solidari que elabora l’escola cada curs, per col·laborar amb la marató de tv3. Cada grup de l’escola s’encarrega de fer-ne un al voltant d’un mateix tema. Com que aquest any gira sobre el desè aniversari de l’escola, mostrem diferents projectes significatius: la dansa, la lectura, la ciència, l’art…
Abans de presentar la tasca ens plantegem:
El fet que la mestra marqui el camí per desenvolupar la tasca, fa que aquesta sigui menys motivadora i significativa?
A vegades els mestres tenim la idea de que perquè els nens i nenes siguin els protagonistes de l’aprenentatge han de proposar, decidir i idear tot el producte, en aquest cas la mestra tenia clara la seqüència d’activitats, però a cada pas donava l’espai d’intervenció personal als nens i les nenes.