La carpeta d’aprenentatge

Aquest ha estat el primer curs que el nostre centre participava a la Xarxa de CB.

La portada del nostre blog s’il.lustra amb una imatge d’una de les parets del pati i que diu: seré un temerari, el meu projecte una il.lusió. Narcís Monturiol. No sé si som així perquè ens hem cregut el contingut de la frase o que vam posar la frase perquè ens definia molt bé. I és que nosaltres som així. Temeraris il.lusionats.

Un alumne em deia sempre: “profe, això és bo?” I nosaltres seguim preguntant-nos-ho avui. És bo ser així? Crec que la resposta seria una o altra en funció del moment que la volguéssim respondre. Si no fóssim temeraris segur que no ens hauríem embarcat en aquesta ambiciosa aventura. I no haguéssim patit ni gaudit de cap de les experiències viscudes al llarg d’aquest curs i fonamentalment no hauríem vist el que hem vist aquest final de curs.

I una cosa semblant ens ha passat amb la carpeta d’aprenentatge. Vam començar el curs explicant el funcionament de la xarxa. Tasca 1, tasca 2. La tasca 1 ha seguit l’empenta del grup, som temeraris disciplinats i hem anat reunint-nos i avançant. El tema de la carpeta d’aprenentatge planava en l’ambient. Vam dedicar una sessió a refrescar la memòria sobre què era i com havíem de plantejar-la. Cada u de nosaltres vam prendre el compromís de plantejar-la a un grup d’alumnes. Els que formàvem part de l’equip docent de 1r, a 1r. La resta a un dels grups que el professorat triés. Fins aquí cap problema.

Ara bé, com que el plantejament es va fer un cop el curs estava avançat i les programacions fetes el primer problema que se’ns va plantejar va ser el numèric: i quin pes he de donar a la carpeta ara que ja he presentat als alumnes i a les famílies els criteris de qualificació?. Pot substituir la carpeta d’aprenentatge un examen? Com sé que allò que valoro s’ajusta al que realment jo, com a professor, he de valorar?…

Vam acordar que la proposaríem als nostres alumnes i que la nota es tindria en compte com un examen del trimestre.

En plantejar-la als alumnes les reaccions van ser diverses. Igual que nosaltres, els alumnes, no estan acostumats a prendre segons quines decisions sobre el seu aprenentatge. Els alumnes estan acostumats a tenir uns referents molt clars sobre què han de fer. La carpeta d’aprenentatge presentava dubtes: des de no saber on trobar els treballs del primer trimestre per poder triar els treballs més reeixits fins a on i com ho havien de presentar.

Cada u de nosaltres ho hem resolt com bonament hem sabut. Creiem que la carpeta com a eina avaluadora ha de plantejar-se a l’inici del curs i que sovint hem d’anar recordant als  alumnes perquè és important i que tots els treballs han de sotmetre’s a la valoració de si es mereix o no formar part dels millors treballs. Insistim en què igual que per a nosaltres ens és difícil introduir canvis que ens allunyen de la nostra zona de confort els alumnes també senten neguits quan se’ls presenten noves maneres de fer les coses, sobretot aquells alumnes preocupats per obtenir bones notes. La resta d’alumnes s’engresquen més fàcilment ja que representa una oportunitat nova per remuntar davant d’una altra amb la que ja han fracassat.

En general entre l’equip impulsor aquest curs la relació que hem establert amb la carpeta d’aprenentatge ha estat d’autoconeixement ja que l’hem introduït massa tard i no hem tingut temps de solucionar totes les dificultats. Per altra banda hem estat tan capficats amb el projecte que no hem vist la potencialitat de la carpeta per avaluar la nostra materia fins entrat el 3r trimestre. Els alumnes han presentat les seves carpetes però ha faltat disposar de temps per fer el retorn. Com a professors ens ha servit per conèixer aspectes de l’alumnat que mai haguéssim intuït: activitats que han deixat petjada en els alumnes que nosaltres les vam plantejar sense cap emoció, maneres diferents d’organitzar la carpeta per part dels alumnes,…

Tots coincidim que de cares al curs vinent estarà bé fer els primers dies de curs un “monogràfic” de la carpeta d’aprenentatge per poder incloure-la com a instrument des de l’inici de curs a les programacions i documentació d’inici de curs. I també creiem que la carpeta d’aprenentatge ha de formar part de tots els equips docents i no només com a eina exclusiva de l’equip impulsor.

 

Valoració final

Les presentacions estan fetes, les notes posades.

Sort en tenim del blog on hem anat deixant constància de la feina feta ja que si no seria fàcil caure al desànim. Estem satisfets de la feina feta: pel treball fet com a equip i per la satisfacció que ens mostren els nostres alumnes. Però tenim la sensació d’haver anat una mica a salto de mata i d’haver carregat en els tutors el pes del projecte. I aquesta sensació no hem pogut evitar-la fins al final.

Hem vist productes finals realment interessants i ha estat emotiu sentir algunes de les  valoracions dels alumnes però segurament pel cansament o segurament per l’autoexigència que ens caracteritza als professors ens entestem en veure més els defectes que les virtuts del treball fet.

Hem aconseguit els objectius?

1:- Que els alumnes fessin un projecte. L’objectiu està en escreix superat. Partíem d’un full en blanc i ara està ple de color i de contingut. Han estat els alumnes els que s’han organitzat i amb un suport del professorat i algunes sessions de seguiment tots els alumnes han fet la presentació del seu projecte i del seu producte final. Aquest projecte l’han fet en grup solventant tots els entrabancs que això significa. No sempre han treballat a l’aula. En algunes de les sessions algun grup no ha estat capaç d’avançar gens o no ha pogut fer-ho per no haver portat el material que s’havien compromès així és que han hagut de quedar fora de l’institut i això porta dificultats: no puc, no em deixen,…

2:- Que els alumnes treballin de forma competencial i treballin al menys la meitat de les competències. Aquest objectiu creiem que no l’hem aconseguit en la seva totalitat. Que els alumnes han treballat de manera competencial no en tenim dubte. Si no fos així no haurien estat capaços de crear un producte final. Però no som capaços de mesurar el seu grau real d’aprenentatge. Creiem que tot i que els alumnes tenien pautes de què se’ls valoraria i de quins eren els criteris d’avaluació nosaltres no havíem parlat suficient sobre el tema. Com a professors estem acostumats a la valoració d’un examen on, ens sembla, que tenim molt controlat el que els alumnes saben i el que no saben. Amb aquesta manera de treballar i avaluar no ho tenim tan clar i ens costa molt posar una mesura. Per això es hem centrat molt en avaluar el procés i no tant el resultat final. Creiem que en aquest aspecte tenim molt camí a recórrer encara.

3:- Aplicar els criteris de l’avaluació formadora. Aquest objectiu va lligat amb l’anterior. Hem aplicat els criteris d’avaluació formadora que havíem treballat el curs anterior a la FiC sobre avaluar per aprendre. Hem vist com els alumnes verbalitzen i són, més conscients que nosaltres, què han après però nosaltres ens entestem en quedar insatisfets perquè en no pautar nosaltres els estàndards d’aprenentatge no acabem d’estar prou segurs de si han après o no i si ho han fet si el que han après és suficient o adequat.

En definitiva: estem satisfets perquè hem estat capaços de mantenir-nos fins al final i superar els entrebancs. Estem satisfets perquè hem experimentat la potència del treball en equip.

Però som conscients que ens queda molt camí per recórrer i que, malgrat la bona voluntat, hem d’incloure aquest treball en la rutina habitual de l’institut. Hem fet aquest treball de forma voluntària traient temps fora de l’esfera horària i això després d’un curs intens costa de portar a terme.

En resum ha valgut la pena però hem de millorar!!!

 

 

Reflotem

 

Anem alternant els estats d’ànim entre nosaltres. Mentre uns estem a baix els altres amunt. I al revés. Sort que no coincidim tots a baix.

Ara que els els alumnes han triat el tema, s’han organitzat, han decidit el producte final… i malgrat les nostres explicacions defectuoses ens han entès, cal que nosaltres ho tinguem molt clar. Intercanviem opinions, dubtes i neguits. Els tutors prenen la iniciativa i no defalleixen. Quina sort tenim de tenir uns tutor@s tan trempats!!!.

L’Elisabet, professora de tecnologia, ens explica com planteja ella els projectes als seus alumnes. Ens ensenya la documentació i a partir d’aquesta idea consensuem que a la propera sessió de treball donarem als alumnes les següents indicacions Pauta crèdit de síntesi per tal que ells reuneixin tot el treball fet en un sol document i puguin també planificar-se.

Seré un temerari i el meu projecte una il.lusió. Ens ho recordem!!!

IMG-20160306-WA0029

IMG-20160307-WA0009

 

 

El projecte comença a agafar forma

Ja estem al desembre.

Ja hem resolt la primera part del projecte: quins temes treballarem. Sembla que ho hàgim fet quadrar, però no, ha quadrat sol. Han sortit tres grans temes i bastant equilibrats. Aquests són els resultats:

Les pomes: 14, la guerra: 22, la pòlvora: 11, el futur: 10, futbol: 29, vida sana: 25, els animals: 17, el ball: 6

Per tant els temes més votats i que, per tant, constituiran l’objecte d’estudi, són:

El futbol, la guerra i esport i vida sana.

Increïble: Futbol: 29; La guerra: 22; Esports i vida sana: 25

El tema que ens preocupava més s’ha resolt sol. Teníem clar que volíem trencar el grup classe però els nous grups podrien haver quedat molt desequilibrats quan a nombre d’alumnes i això ens hagués dificultat el treball.

Certament que no teníem resposta a la possibilitat que hagués sortit desequilibrat. Una vegada més els alumnes ens sorprenen positivament.

Hem fet un gran pas. I estem convençuts que els alumnes han començat a posar en pràctica habilitats interessants. Plens de dubtes i interrogants sabem que anem pel bon camí.

Se’ns acut que seria interessant programar una visita a la Biblioteca pública de Figueres. Seria útil per conèixer la biblioteca i també per començar a crear interès pel tema. La consulta de llibres relacionats amb el tema podria ser útil per plantejar-se bones preguntes.

Proposem la visita per la primera setmana tornant de vacances de Nadal.

Coincidim que podem dir: Eureka!!!

Amb la satisfacció d’haver avançat pleguem veles per avui.

 

IMG-20160320-WA0000

 

Sense títol

Els alumnes han fet les primeres propostes

En aquest mes de novembre l’equip impulsor es reunieix per segona vegada. Havíem fet un calendari inicial però veiem que els dies passen depressa i cal avançar.

Després de la sessió de tutoria ja han sortit els primers temes pels quals els alumnes han mostrat interès. Els tutors ens els comuniquen:

1r A: Els animals, esport i vida sana, el cinema, el ball

1r B: La tecnologia, el món del futur, els video-jocs, la contaminació, els volcans

1r C: La poma, l’Ictinew 3, els primers animals de la terra.

Són molts temes. No ens atrevim a fer prediccions sobre per on tiraran.

Avui també prenem decisions:

La nostra idea és que quedin 3 temes d’acord als interessos dels propis alumnes. Som conscients que la tria potser no sortirà d’acord als interessos dels alumnes que voten si no que creiem que l’alumne o grup d’alumnes que faci millor defensa del seu tema guanyarà més seguidors. No ens importa massa, forma part del procés. Un cop hagin sortit els 3 grans temes, cada alumne, trencant el grup classe, s’apuntarà al tema que vulgui. Un cop reorganitzats els alumnes s’agruparan de quatre en quatre. Ells triaran una parella i els tutors ajuntaran dues parelles. Cada subgrup aprofundirà sobre un aspecte del gran tema.

Confirmem la idea de que han de presentar un producte final.

Reservarem la sala d’actes. El 14 de desembre tots els alumnes de 1r baixaran: alguns presentaran la seva defensa sobre el tema a aprofundir, tots l’escoltaran i hauran de votar el que més els hi hagi interessat.

Encara no hem començat  a fer el projecte en sí però els nostres alumnes han de començar a fer treballar les seves estratègies personals per tal de poder aprofundir en un tema que ells han triat i que no sigui un altre qui decideixi per ells.