I arriba el torn de la presentació del subprojecte vida sana.

Com ja hem anat explicant el nostre treball per projectes es va iniciar deixant triar als alumnes el tema sobre el que volien treballar. De tots els possibles tres van ser els escollits per aprofundir al llarg del curs. Per nosaltres, equip impulsor, el més interessant d’aquest procés és que vam trencar els grups classes per reconvertir-los en el grup que portava per nom el tema de treball: futbol, guerra i vida sana.

Un cop triat el tema els alumnes van rebre una pauta de treball que els ajudava a anar avançant. L’èmfasi es posava fonamentalment en el procés, en l’organització, en la realització d’un producte final. El treball en equip era un pilar fonamental a l’hora de realitzar el projecte.

Per vida sana es van sobreentendre diferents aspectes: des de com portar una dieta saludable a la conveniència de practicar esport i altres hàbits saludables.

A l’igual que a la resta de subprojectes els resultats han estat diversos i de diferent nivell de perfecció. Els alumnes van fer les seves presentacions amb un ambient de respecte i expectació molt considerable. La gran majoria de l’alumnat estava atent i al torn de preguntes s’hi esforçaven per fer alguna pregunta interessant als seus companys, preguntes algunes d’elles que anaven encaminades a sentir-se propi e projecte que a la satisfacció de la curiositat pròpiament.

Com a activitats finals vam aconseguir organitzar entre tots activitats ben lluïdes que van engrescar alumnes i professors: lliguetes esportives i l’activitat estrella: la realització d’un menú bo i saludable cuinat amb tècniques ben casolanes. I és clar, l’activitat es va acabar amb el tast del menú.

36

35

30

18

17

16

15

14

13

12

11

9

Una bona part del curs preparant el projecte de futbol i arriba el  moment d’exposar. Entre la majoria de l’alumnat cala el nerviosisme. És bonic veure alguns alumnes preocupats i pendents de tancar els darrers detalls, alumnes que no és habitual veure’ls preocupats. Els productes finals que es van veient són diversos: amb diferent grau de complexitat i amb diferent grau de creativitat.

La sortida que el professorat ha preparat ha estat la visita al camp de la Unió esportiva Figueres, l’equip de futbol de la ciutat que als seus temps de glòria va estar a segona divisió. La rebuda ha estat impressionant. Explicacions de les instal.lacions, de la filosofia de l’equip,…els alumnes ho han passat bé baixant al camp i trepitjant aquella gespa que convida a fer uns quants tocs.

Però segurament l’activitat de cloenda sobre futbol més apassionant ha estat la xerrada que el company de 4t Felipe Riascos, un futbolista que promet, els ha fet als alumnes de 1r. I és que ha estat bonic per les dues bandes: veure a en Felipe tan implicat, tan content, tan crescut ha emocionat als professors que encara avui gaudeixen veient-lo jugant a futbol però pateixen sent els seus professors i veure als alumnes de 1r engrescats escoltant en Felipe com si fos qualsevol jugador del Barça del primer equip.

Les presentacions es duen a terme amb més o menys brillantor. Davant d’alguna de les presentacions no deixem d’exclamar-nos per la seva volada, davant d’altres queda una ombra de dubte sobre si al llarg de tot el curs no podrien haver fet alguna cosa més lluïda, més treballada. No volem ni podem caure al desànim. Cal visualitzar el punt de partida. Res. Un full en blanc. Haver de decidir quin tema els hi agrada, cap a on dirigiran la seva atenció i el seu treball, quin producte final faran i amb quins materials, com ho faran,… i el més important: haver-se d’organitzar i responsabilitzar-se de tot ells sols.

Finalment ha arribat el el moment de fer les presentacions davant dels companys. La part més important. I ho és perquè després d’estar treballant una bona part del curs en aquest projecte tots els alumnes se’n senten orgullosos del treball fet; però la resposta dels companys ens indicarà si el que han après, treballat i presentat té interès per ells i si són capaços de transmetre la seva il.lusió. Ho aconseguiran segurament si els nois i noies són capaços de presentar el tema transmetent tots els detalls, tots els matisos.

Al llarg d’aquests mesos els nois i noies han enfocat el seu treball d’acord als seus interessos i possibilitats i d’acord a les pautes que van rebre a l’inici del procés: https://drive.google.com/drive/my-drive

Recordem una mica com va anar això de parlar de guerra. En començar a treballar per projectes vam optar pel model que donava llibertat als alumnes de treballar sobre el tema que ells volguessin. Per això es va fer una pluja d’idees i una posterior votació de tots els temes que havien sortit. Van sortir 3 temes (futbol, vida sana i la guerra). Els grups classe es van trencar i els grups A, B i C van canviar de nom per passar a portar per nom el tema que havien triat.

Cada grup de treball va enfocar el treball d’acord als seus interessos. La condició indispensable era la de presentar un producte final.

Al llarg dels darrers dies de curs els alumnes van presentar als companys què havien fet i el professorat va organitzar sortides relacionades amb el tema.

Els alumnes que treballaven la guerra van anar a visitar un refugi antiaeri de la guerra civil recentment obert al públic.

La guerra és un tema recurrent a les pel.lícules del cine o de la TV. I, malauradament, també de les notícies. Aquests joveníssims alumnes no tenen gaire clar què vol dir això de la guerra. Entre altres coses perquè situacions tan dures és impossible entendre-les sense viure-les. I també perquè de tant parlar-ne i veure imatges dramàtiques a la TV fa que la nostra pell s’endureixi. Visitar el refugi va ser acostar una mica més la realitat bèl.lica a les seves vides.

A les presentacions hem vist de manera substancial les diferències entre els treballs lliurats per un o altre grup. Es posa de manifest el de sempre: que uns alumnes obtenen millors resultats que altres. La diferència està en què aquí cada u ha tingut la llibertat de triar i treballar sobre un tema que a priori interessava. És just que a l’hora de passar comptes també s’endureixi l’exigència.

Aquí us deixem algunes imatges així com l’enllaç on el guia que va fer la visita al refugi explicar alguna de les característiques.

http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte120/2016/05/19/els-professors-es-deixen-anar/