Les presentacions estan fetes, les notes posades.
Sort en tenim del blog on hem anat deixant constància de la feina feta ja que si no seria fàcil caure al desànim. Estem satisfets de la feina feta: pel treball fet com a equip i per la satisfacció que ens mostren els nostres alumnes. Però tenim la sensació d’haver anat una mica a salto de mata i d’haver carregat en els tutors el pes del projecte. I aquesta sensació no hem pogut evitar-la fins al final.
Hem vist productes finals realment interessants i ha estat emotiu sentir algunes de les valoracions dels alumnes però segurament pel cansament o segurament per l’autoexigència que ens caracteritza als professors ens entestem en veure més els defectes que les virtuts del treball fet.
Hem aconseguit els objectius?
1:- Que els alumnes fessin un projecte. L’objectiu està en escreix superat. Partíem d’un full en blanc i ara està ple de color i de contingut. Han estat els alumnes els que s’han organitzat i amb un suport del professorat i algunes sessions de seguiment tots els alumnes han fet la presentació del seu projecte i del seu producte final. Aquest projecte l’han fet en grup solventant tots els entrabancs que això significa. No sempre han treballat a l’aula. En algunes de les sessions algun grup no ha estat capaç d’avançar gens o no ha pogut fer-ho per no haver portat el material que s’havien compromès així és que han hagut de quedar fora de l’institut i això porta dificultats: no puc, no em deixen,…
2:- Que els alumnes treballin de forma competencial i treballin al menys la meitat de les competències. Aquest objectiu creiem que no l’hem aconseguit en la seva totalitat. Que els alumnes han treballat de manera competencial no en tenim dubte. Si no fos així no haurien estat capaços de crear un producte final. Però no som capaços de mesurar el seu grau real d’aprenentatge. Creiem que tot i que els alumnes tenien pautes de què se’ls valoraria i de quins eren els criteris d’avaluació nosaltres no havíem parlat suficient sobre el tema. Com a professors estem acostumats a la valoració d’un examen on, ens sembla, que tenim molt controlat el que els alumnes saben i el que no saben. Amb aquesta manera de treballar i avaluar no ho tenim tan clar i ens costa molt posar una mesura. Per això es hem centrat molt en avaluar el procés i no tant el resultat final. Creiem que en aquest aspecte tenim molt camí a recórrer encara.
3:- Aplicar els criteris de l’avaluació formadora. Aquest objectiu va lligat amb l’anterior. Hem aplicat els criteris d’avaluació formadora que havíem treballat el curs anterior a la FiC sobre avaluar per aprendre. Hem vist com els alumnes verbalitzen i són, més conscients que nosaltres, què han après però nosaltres ens entestem en quedar insatisfets perquè en no pautar nosaltres els estàndards d’aprenentatge no acabem d’estar prou segurs de si han après o no i si ho han fet si el que han après és suficient o adequat.
En definitiva: estem satisfets perquè hem estat capaços de mantenir-nos fins al final i superar els entrebancs. Estem satisfets perquè hem experimentat la potència del treball en equip.
Però som conscients que ens queda molt camí per recórrer i que, malgrat la bona voluntat, hem d’incloure aquest treball en la rutina habitual de l’institut. Hem fet aquest treball de forma voluntària traient temps fora de l’esfera horària i això després d’un curs intens costa de portar a terme.
En resum ha valgut la pena però hem de millorar!!!