Una bona part del curs preparant el projecte de futbol i arriba el  moment d’exposar. Entre la majoria de l’alumnat cala el nerviosisme. És bonic veure alguns alumnes preocupats i pendents de tancar els darrers detalls, alumnes que no és habitual veure’ls preocupats. Els productes finals que es van veient són diversos: amb diferent grau de complexitat i amb diferent grau de creativitat.

La sortida que el professorat ha preparat ha estat la visita al camp de la Unió esportiva Figueres, l’equip de futbol de la ciutat que als seus temps de glòria va estar a segona divisió. La rebuda ha estat impressionant. Explicacions de les instal.lacions, de la filosofia de l’equip,…els alumnes ho han passat bé baixant al camp i trepitjant aquella gespa que convida a fer uns quants tocs.

Però segurament l’activitat de cloenda sobre futbol més apassionant ha estat la xerrada que el company de 4t Felipe Riascos, un futbolista que promet, els ha fet als alumnes de 1r. I és que ha estat bonic per les dues bandes: veure a en Felipe tan implicat, tan content, tan crescut ha emocionat als professors que encara avui gaudeixen veient-lo jugant a futbol però pateixen sent els seus professors i veure als alumnes de 1r engrescats escoltant en Felipe com si fos qualsevol jugador del Barça del primer equip.

Les presentacions es duen a terme amb més o menys brillantor. Davant d’alguna de les presentacions no deixem d’exclamar-nos per la seva volada, davant d’altres queda una ombra de dubte sobre si al llarg de tot el curs no podrien haver fet alguna cosa més lluïda, més treballada. No volem ni podem caure al desànim. Cal visualitzar el punt de partida. Res. Un full en blanc. Haver de decidir quin tema els hi agrada, cap a on dirigiran la seva atenció i el seu treball, quin producte final faran i amb quins materials, com ho faran,… i el més important: haver-se d’organitzar i responsabilitzar-se de tot ells sols.