La carpeta d’aprenentatge

Publicat el per
Respon

Aquest ha estat el primer curs que el nostre centre participava a la Xarxa de CB.

La portada del nostre blog s’il.lustra amb una imatge d’una de les parets del pati i que diu: seré un temerari, el meu projecte una il.lusió. Narcís Monturiol. No sé si som així perquè ens hem cregut el contingut de la frase o que vam posar la frase perquè ens definia molt bé. I és que nosaltres som així. Temeraris il.lusionats.

Un alumne em deia sempre: “profe, això és bo?” I nosaltres seguim preguntant-nos-ho avui. És bo ser així? Crec que la resposta seria una o altra en funció del moment que la volguéssim respondre. Si no fóssim temeraris segur que no ens hauríem embarcat en aquesta ambiciosa aventura. I no haguéssim patit ni gaudit de cap de les experiències viscudes al llarg d’aquest curs i fonamentalment no hauríem vist el que hem vist aquest final de curs.

I una cosa semblant ens ha passat amb la carpeta d’aprenentatge. Vam començar el curs explicant el funcionament de la xarxa. Tasca 1, tasca 2. La tasca 1 ha seguit l’empenta del grup, som temeraris disciplinats i hem anat reunint-nos i avançant. El tema de la carpeta d’aprenentatge planava en l’ambient. Vam dedicar una sessió a refrescar la memòria sobre què era i com havíem de plantejar-la. Cada u de nosaltres vam prendre el compromís de plantejar-la a un grup d’alumnes. Els que formàvem part de l’equip docent de 1r, a 1r. La resta a un dels grups que el professorat triés. Fins aquí cap problema.

Ara bé, com que el plantejament es va fer un cop el curs estava avançat i les programacions fetes el primer problema que se’ns va plantejar va ser el numèric: i quin pes he de donar a la carpeta ara que ja he presentat als alumnes i a les famílies els criteris de qualificació?. Pot substituir la carpeta d’aprenentatge un examen? Com sé que allò que valoro s’ajusta al que realment jo, com a professor, he de valorar?…

Vam acordar que la proposaríem als nostres alumnes i que la nota es tindria en compte com un examen del trimestre.

En plantejar-la als alumnes les reaccions van ser diverses. Igual que nosaltres, els alumnes, no estan acostumats a prendre segons quines decisions sobre el seu aprenentatge. Els alumnes estan acostumats a tenir uns referents molt clars sobre què han de fer. La carpeta d’aprenentatge presentava dubtes: des de no saber on trobar els treballs del primer trimestre per poder triar els treballs més reeixits fins a on i com ho havien de presentar.

Cada u de nosaltres ho hem resolt com bonament hem sabut. Creiem que la carpeta com a eina avaluadora ha de plantejar-se a l’inici del curs i que sovint hem d’anar recordant als  alumnes perquè és important i que tots els treballs han de sotmetre’s a la valoració de si es mereix o no formar part dels millors treballs. Insistim en què igual que per a nosaltres ens és difícil introduir canvis que ens allunyen de la nostra zona de confort els alumnes també senten neguits quan se’ls presenten noves maneres de fer les coses, sobretot aquells alumnes preocupats per obtenir bones notes. La resta d’alumnes s’engresquen més fàcilment ja que representa una oportunitat nova per remuntar davant d’una altra amb la que ja han fracassat.

En general entre l’equip impulsor aquest curs la relació que hem establert amb la carpeta d’aprenentatge ha estat d’autoconeixement ja que l’hem introduït massa tard i no hem tingut temps de solucionar totes les dificultats. Per altra banda hem estat tan capficats amb el projecte que no hem vist la potencialitat de la carpeta per avaluar la nostra materia fins entrat el 3r trimestre. Els alumnes han presentat les seves carpetes però ha faltat disposar de temps per fer el retorn. Com a professors ens ha servit per conèixer aspectes de l’alumnat que mai haguéssim intuït: activitats que han deixat petjada en els alumnes que nosaltres les vam plantejar sense cap emoció, maneres diferents d’organitzar la carpeta per part dels alumnes,…

Tots coincidim que de cares al curs vinent estarà bé fer els primers dies de curs un “monogràfic” de la carpeta d’aprenentatge per poder incloure-la com a instrument des de l’inici de curs a les programacions i documentació d’inici de curs. I també creiem que la carpeta d’aprenentatge ha de formar part de tots els equips docents i no només com a eina exclusiva de l’equip impulsor.

 

Valoració final

Publicat el per
Respon

Les presentacions estan fetes, les notes posades.

Sort en tenim del blog on hem anat deixant constància de la feina feta ja que si no seria fàcil caure al desànim. Estem satisfets de la feina feta: pel treball fet com a equip i per la satisfacció que ens mostren els nostres alumnes. Però tenim la sensació d’haver anat una mica a salto de mata i d’haver carregat en els tutors el pes del projecte. I aquesta sensació no hem pogut evitar-la fins al final.

Hem vist productes finals realment interessants i ha estat emotiu sentir algunes de les  valoracions dels alumnes però segurament pel cansament o segurament per l’autoexigència que ens caracteritza als professors ens entestem en veure més els defectes que les virtuts del treball fet.

Hem aconseguit els objectius?

1:- Que els alumnes fessin un projecte. L’objectiu està en escreix superat. Partíem d’un full en blanc i ara està ple de color i de contingut. Han estat els alumnes els que s’han organitzat i amb un suport del professorat i algunes sessions de seguiment tots els alumnes han fet la presentació del seu projecte i del seu producte final. Aquest projecte l’han fet en grup solventant tots els entrabancs que això significa. No sempre han treballat a l’aula. En algunes de les sessions algun grup no ha estat capaç d’avançar gens o no ha pogut fer-ho per no haver portat el material que s’havien compromès així és que han hagut de quedar fora de l’institut i això porta dificultats: no puc, no em deixen,…

2:- Que els alumnes treballin de forma competencial i treballin al menys la meitat de les competències. Aquest objectiu creiem que no l’hem aconseguit en la seva totalitat. Que els alumnes han treballat de manera competencial no en tenim dubte. Si no fos així no haurien estat capaços de crear un producte final. Però no som capaços de mesurar el seu grau real d’aprenentatge. Creiem que tot i que els alumnes tenien pautes de què se’ls valoraria i de quins eren els criteris d’avaluació nosaltres no havíem parlat suficient sobre el tema. Com a professors estem acostumats a la valoració d’un examen on, ens sembla, que tenim molt controlat el que els alumnes saben i el que no saben. Amb aquesta manera de treballar i avaluar no ho tenim tan clar i ens costa molt posar una mesura. Per això es hem centrat molt en avaluar el procés i no tant el resultat final. Creiem que en aquest aspecte tenim molt camí a recórrer encara.

3:- Aplicar els criteris de l’avaluació formadora. Aquest objectiu va lligat amb l’anterior. Hem aplicat els criteris d’avaluació formadora que havíem treballat el curs anterior a la FiC sobre avaluar per aprendre. Hem vist com els alumnes verbalitzen i són, més conscients que nosaltres, què han après però nosaltres ens entestem en quedar insatisfets perquè en no pautar nosaltres els estàndards d’aprenentatge no acabem d’estar prou segurs de si han après o no i si ho han fet si el que han après és suficient o adequat.

En definitiva: estem satisfets perquè hem estat capaços de mantenir-nos fins al final i superar els entrebancs. Estem satisfets perquè hem experimentat la potència del treball en equip.

Però som conscients que ens queda molt camí per recórrer i que, malgrat la bona voluntat, hem d’incloure aquest treball en la rutina habitual de l’institut. Hem fet aquest treball de forma voluntària traient temps fora de l’esfera horària i això després d’un curs intens costa de portar a terme.

En resum ha valgut la pena però hem de millorar!!!

 

 

Aquí es parla de vida sana

Publicat el per
Respon

I arriba el torn de la presentació del subprojecte vida sana.

Com ja hem anat explicant el nostre treball per projectes es va iniciar deixant triar als alumnes el tema sobre el que volien treballar. De tots els possibles tres van ser els escollits per aprofundir al llarg del curs. Per nosaltres, equip impulsor, el més interessant d’aquest procés és que vam trencar els grups classes per reconvertir-los en el grup que portava per nom el tema de treball: futbol, guerra i vida sana.

Un cop triat el tema els alumnes van rebre una pauta de treball que els ajudava a anar avançant. L’èmfasi es posava fonamentalment en el procés, en l’organització, en la realització d’un producte final. El treball en equip era un pilar fonamental a l’hora de realitzar el projecte.

Per vida sana es van sobreentendre diferents aspectes: des de com portar una dieta saludable a la conveniència de practicar esport i altres hàbits saludables.

A l’igual que a la resta de subprojectes els resultats han estat diversos i de diferent nivell de perfecció. Els alumnes van fer les seves presentacions amb un ambient de respecte i expectació molt considerable. La gran majoria de l’alumnat estava atent i al torn de preguntes s’hi esforçaven per fer alguna pregunta interessant als seus companys, preguntes algunes d’elles que anaven encaminades a sentir-se propi e projecte que a la satisfacció de la curiositat pròpiament.

Com a activitats finals vam aconseguir organitzar entre tots activitats ben lluïdes que van engrescar alumnes i professors: lliguetes esportives i l’activitat estrella: la realització d’un menú bo i saludable cuinat amb tècniques ben casolanes. I és clar, l’activitat es va acabar amb el tast del menú.

Aquí es parla de futbol

Publicat el per
Respon

Una bona part del curs preparant el projecte de futbol i arriba el  moment d’exposar. Entre la majoria de l’alumnat cala el nerviosisme. És bonic veure alguns alumnes preocupats i pendents de tancar els darrers detalls, alumnes que no és habitual veure’ls preocupats. Els productes finals que es van veient són diversos: amb diferent grau de complexitat i amb diferent grau de creativitat.

La sortida que el professorat ha preparat ha estat la visita al camp de la Unió esportiva Figueres, l’equip de futbol de la ciutat que als seus temps de glòria va estar a segona divisió. La rebuda ha estat impressionant. Explicacions de les instal.lacions, de la filosofia de l’equip,…els alumnes ho han passat bé baixant al camp i trepitjant aquella gespa que convida a fer uns quants tocs.

Però segurament l’activitat de cloenda sobre futbol més apassionant ha estat la xerrada que el company de 4t Felipe Riascos, un futbolista que promet, els ha fet als alumnes de 1r. I és que ha estat bonic per les dues bandes: veure a en Felipe tan implicat, tan content, tan crescut ha emocionat als professors que encara avui gaudeixen veient-lo jugant a futbol però pateixen sent els seus professors i veure als alumnes de 1r engrescats escoltant en Felipe com si fos qualsevol jugador del Barça del primer equip.

Les presentacions es duen a terme amb més o menys brillantor. Davant d’alguna de les presentacions no deixem d’exclamar-nos per la seva volada, davant d’altres queda una ombra de dubte sobre si al llarg de tot el curs no podrien haver fet alguna cosa més lluïda, més treballada. No volem ni podem caure al desànim. Cal visualitzar el punt de partida. Res. Un full en blanc. Haver de decidir quin tema els hi agrada, cap a on dirigiran la seva atenció i el seu treball, quin producte final faran i amb quins materials, com ho faran,… i el més important: haver-se d’organitzar i responsabilitzar-se de tot ells sols.

Aquí es parla de guerra

Publicat el per
Respon

Finalment ha arribat el el moment de fer les presentacions davant dels companys. La part més important. I ho és perquè després d’estar treballant una bona part del curs en aquest projecte tots els alumnes se’n senten orgullosos del treball fet; però la resposta dels companys ens indicarà si el que han après, treballat i presentat té interès per ells i si són capaços de transmetre la seva il.lusió. Ho aconseguiran segurament si els nois i noies són capaços de presentar el tema transmetent tots els detalls, tots els matisos.

Al llarg d’aquests mesos els nois i noies han enfocat el seu treball d’acord als seus interessos i possibilitats i d’acord a les pautes que van rebre a l’inici del procés: https://drive.google.com/drive/my-drive

Recordem una mica com va anar això de parlar de guerra. En començar a treballar per projectes vam optar pel model que donava llibertat als alumnes de treballar sobre el tema que ells volguessin. Per això es va fer una pluja d’idees i una posterior votació de tots els temes que havien sortit. Van sortir 3 temes (futbol, vida sana i la guerra). Els grups classe es van trencar i els grups A, B i C van canviar de nom per passar a portar per nom el tema que havien triat.

Cada grup de treball va enfocar el treball d’acord als seus interessos. La condició indispensable era la de presentar un producte final.

Al llarg dels darrers dies de curs els alumnes van presentar als companys què havien fet i el professorat va organitzar sortides relacionades amb el tema.

Els alumnes que treballaven la guerra van anar a visitar un refugi antiaeri de la guerra civil recentment obert al públic.

La guerra és un tema recurrent a les pel.lícules del cine o de la TV. I, malauradament, també de les notícies. Aquests joveníssims alumnes no tenen gaire clar què vol dir això de la guerra. Entre altres coses perquè situacions tan dures és impossible entendre-les sense viure-les. I també perquè de tant parlar-ne i veure imatges dramàtiques a la TV fa que la nostra pell s’endureixi. Visitar el refugi va ser acostar una mica més la realitat bèl.lica a les seves vides.

A les presentacions hem vist de manera substancial les diferències entre els treballs lliurats per un o altre grup. Es posa de manifest el de sempre: que uns alumnes obtenen millors resultats que altres. La diferència està en què aquí cada u ha tingut la llibertat de triar i treballar sobre un tema que a priori interessava. És just que a l’hora de passar comptes també s’endureixi l’exigència.

Aquí us deixem algunes imatges així com l’enllaç on el guia que va fer la visita al refugi explicar alguna de les característiques.

http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte120/2016/05/19/els-professors-es-deixen-anar/

 

Els professors es deixen anar

Publicat el per
1

Per començar hi ha una visió diferent entre els professors que participen de l’equip docent de 1r respecte els que no en formen part.

El projecte l’hem forjat entre tots però és natural que estar a peu de canó et doni una visió més realista i positiva perquè hem vist als alumnes gaudir, dubtar o fins i tot patir de manera molt pròxima.

Una de les dificultats a l’inici va ser posar-nos d’acord sobre què significa treballar per projectes. Vam solucionar el tema per aquest projecte en concret però no vol dir que el tinguem resolt. N’hi ha qui se sent confós amb tantes maneres d’entendre què significa això de treballar per projectes. N’hi ha que encara es qüestiona si cal una transversalitat total o podem prescindir d’alguna matèria perquè no encaixa. N’hi ha que posa en dubte el fet que els alumnes puguin triar el tema i, en canvi, n’hi ha que creuen que aquest és l’aspecte que valoren més positivament…

Tots coincidim en que el treball ha estat positiu perquè ens ha permès fer unes trobades periòdiques on hem compartit neguits, il.lusions, dubtes,… que hem hagut de solucionar posant-nos d’acord i sentit a la pròpia pell la fortalesa que aporta la idea de: “tots sumem”.

També coincidim en què el treball ha estat positiu perquè els alumnes s’hi han  trobat amb les dificultats que aporta treballar en grup, perquè el treball en grup (tant pels alumnes com per als professors) té això: primer et trobes amb les espines i després en gaudeixes del color i l’aroma. Hem vist que fem treballar als alumnes d’una manera que, generalment, no estan acostumats i ningú no els ha ensenyat a fer-ho. Hem vist com els alumnes a l’hora de posar-s’hi d’acord no sempre han sabut respectar les opinions dels companys;  a vegades els més líders són els qui “dominen el cotarro” perquè saben defensar les idees, tenen poder respecte els companys i, precisament ells, volen i senten que han de tenir la raó.

El treball està sent positiu perquè hem vist que hi ha una manera diferent de treballar. No hem acabat encara. Tot sembla que no tindrem sorpreses que els alumnes que amb la metodologia tradicional treballaven, ara també ho han fet i qui no ho feia, ara tampoc ho ha fet. Ens queda la certes que malgrat això  han treballat d’una altra manera més adequada als temps que vivim i que si llimem  alguna de les dificultats també millorarem en aquest aspecte i podrem reconduir algun alumne cap a l’èxit.

Tot i estar contents amb la feina feta som molt conscients que tenim molta feina per fer. La idea és que de cares al curs vinent ampliem aquest treball a 1r i 2n. Però caldrà plantejar el projecte tenint les idees molt clares perquè aquest any en algunes fases del projecte hem anat a “salto de mata” i això ha fet que els alumnes no tinguessin les coses clares  i no hagin pogut treballar tan autònomament com prevèiem perquè sense el nostre ajut no sabien per on tirar. Caldrà també que nosaltres tinguem molt clar l’objectiu d’aprenentatge que perseguim.

Ens caldrà també buscar un espai més continuat en el temps per treballar. Aquest curs hem emprat bàsicament les hores de tutoria i, en ocasions, ha semblat que el treball era “allò”. Ens caldrà també assegurar-nos que tenim la infraestructura suficient per treballar: ordinadors, tallers,… no es pot avançar si en un moment donat necessites una eina i no la tens a l’abast.

Ara, al moment de fer la valoració del procés ja han sorgit algunes idees que poden ser-nos útils, com per exemple plantejar-los un repte i que ells hagin de fer els passos per resoldre’l.

Bé, ara es parla molt d’innovar. Segons el DIEC innovar vol dir introduir quelcom de nou. Bé, doncs nosaltres estem innovant. Ara caldrà que ens assegurem que ho estem fent per millorar.

 

Seguiment

Publicat el per
Respon

Som conscients d’haver avançat com també som conscients que no ho tenim tot controlat. El procés de treball dels grups és divers. N’hi ha que ho tenen molt clar, n’hi ha que no tant. N’hi ha que de seguida s’han organitzat, n’hi ha que, hores d’ara, encara no ho han fet.

Creiem que és normal. Però també hem d’assegurar-nos que les pautes que tenen són clares i que  els alumnes saben què els hi demanem i què esperem d’ells. Per això vam decidir  crear un document Seguiment del crèdit de síntesi amb la intenció que  una espècie de “tribunal”  els ajudi a situar-se, a ser conscients del treball que han de fer, i a donar un cop de mà si és necessari.

Vam crear el document d’acord als criteris pautats i vam anar cridant als alumnes grup a grup. Per aquesta tasca es van oferir fonamentalment els professors que no estan a l’equip docent de primer.

IMG-20160317-WA0001

IMG-20160307-WA0010

Reflotem

Publicat el per
Respon

 

Anem alternant els estats d’ànim entre nosaltres. Mentre uns estem a baix els altres amunt. I al revés. Sort que no coincidim tots a baix.

Ara que els els alumnes han triat el tema, s’han organitzat, han decidit el producte final… i malgrat les nostres explicacions defectuoses ens han entès, cal que nosaltres ho tinguem molt clar. Intercanviem opinions, dubtes i neguits. Els tutors prenen la iniciativa i no defalleixen. Quina sort tenim de tenir uns tutor@s tan trempats!!!.

L’Elisabet, professora de tecnologia, ens explica com planteja ella els projectes als seus alumnes. Ens ensenya la documentació i a partir d’aquesta idea consensuem que a la propera sessió de treball donarem als alumnes les següents indicacions Pauta crèdit de síntesi per tal que ells reuneixin tot el treball fet en un sol document i puguin també planificar-se.

Seré un temerari i el meu projecte una il.lusió. Ens ho recordem!!!

IMG-20160306-WA0029

IMG-20160307-WA0009

 

 

A la biblioteca

Publicat el per
Respon

Tal i com vam quedar a la darrera reunió hem organitzat la visita a la Biblioteca.

Han anat tots els alumnes de 1r d’ESO acompanyats per diferents professors.

Ens hi esperàvem. En arribar, val a dir que tots estaven molt esverats i s’ha generat un important aldarull. Hi ha hagut un moment de pànic, l’Albert, el bibliotecari, ens ha explicat el funcionament de la biblioteca, què podem trobar, com hem de buscar… Alguns alumnes tenen el carnet de soci, altres no però havien visitat amb anterioritat la biblioteca. Quan han tancat la biblioteca al públic hem pogut pujar i buscar els llibres relacionats amb el  tema del projecte triat.

Els alumnes han valorat positivament la visita. Nosaltres, tot i el moment de pànic, també.