Així és com ens va quedar tot el treball sobre la barretina. Cada nen/a s’organitzava l’espai i posava el que ell volia:
LA CARPETA D’APRENENTAGE
Respon
AUTOAVALUACIÓ
Fa dies us vaig penjar el vídeo de cloenda, en el qual es veien els nens i les nenes dient què havien après sobre el projecte de la barretina. Abans d’aquest vídeo vam fer una autoavaluació. Juntament amb aquest registre i el vídeo és com vam acabar aquest projecte i la seva carpeta d’aprenentatge.
QUÈ HEM APRÈS?
Hem preguntat als alumnes què havien après sobre la barretina i això és el què han dit:
ANTIGA I ACTUAL
Dies enrere una alumna ens ha portat un barretina que era del seu besavi. Ens l’hem mirada i l’hem comparada amb una barretina que ha estat comprada.
He preguntat si les veien igual i m’han dit que no. Hem començat a dir les diferències que observaven: el color és diferent, la roba no era igual, un té una “ratlla” i l’altra no,…
Aquesta última afirmació ha obert una altra discussió. Perquè l’antiga no té “ratlla” i la nova sí?
Primer de tot, jo els he dit que aquesta “ratlla” se’n deia costura i es forma quan ajuntem i cosim dos trossos de roba.
Vaig demanar als nens que investiguessin el perquè un tenia costura i l’altre no.
El cap de dos dies aproximadament, un nen em va dir que ja sabia la solució i ens ho va dir. Va comentar que la que no tenia costura era més antiga i es teixia tota de cop i la que tenia costura era més actual. Aquí podeu veure les fotos:
COM ES MESURA?
Aquests dies a la classe de matemàtiques treballem les mesures i amb relació al projecte vam plantejar la pregunta: Com es mesura una barretina? Els alumnes que havien portat aquesta informació van respondre: En PAMS.
A partir d’aquí va anar bé introduir les diferents mides que poden tenir. Vam descobrir que hi havia de 2 pams, de 4 o 6 pams i de 10 pams.
LLavors vam començar a indegar i a mesurar coses amb pams. Al final vam fer una reflexió entre tots i vam concloure que no tots els pams són iguals i per tant no podia ser que una barretina fos més gran que l’altre si deiem que, per exemple, era de 2 pams.
Se’ns va obrir un altre front: Doncs com ho feien per què totes les barretines fossin de la mateixa mida?
Els alumnes, per taules, en van parlar. Uns deien que era una mateixa persona que feia totes les barretines; d’altres que tenien una mostra per a tothom, altres deien que les mesuraven en centímetres…
Entre tots i després de veure els pros i contres de les seves propostes van arribar a la conclusió que s’havien de mesurar en centímetres, ja que és una mesura que fem servir bastant.
Com relacionem els centímetres amb el pam? Una altra qüestió que vam plantejar.
Els alumnes van dir que ho busquéssim pel “Google” que segur que allà trobaríem la solució. Vam escriure pam. De seguida vam veure que tenia una equivalència de 20,873 centímetres. Nosaltres el vam arrodonir a 20 centímetres perquè els decimals encara no els treballem.
Molt bé, ara era fàcil saber i fer barretines iguals tant si vius a Folgueroles com a Tarragona.
Després vam realitzar una activat per tal que els hi quedés, si volien, a la seva carpeta d’aprenentatge en la qual consistia en retallar tires de 20 x 2 cm per tal de veure quina llargada tenien les barretines de 2 pams, 6 pams i 10 pams.
Dir que, vam quedar molt sorpresos en veure les llargada de les barretines.
TREBALLEM LA LECTURA COL·LECTIVA
Els alumnes de segon, tenen per costum llegir lectures progressives o repetides cada setmana, així millorem la seva velocitat, l’entonació i la seva fluïdesa lectora. Aquestes, consisteix a llegir cada dia un tros de conte i el poden llegir tantes vegades com vulguin. Tenen un full de registre on ho han d’apuntar si han llegit aquell dia o no i quantes vegades (autoavaluació). Són lectures que la major part es treballa a casa, tot i que a la classe, en fem una lectura col·lectiva.
Dir que, abans de llegir de manera col·lectiva, fan una llegida en veu baixa per anar trobant significat al text i llavors passem a treballar-lo en veu alta. A vegades corregeixo els alumnes al mateix moment que estan llegint el seu tros i d’altres vegades els gravo. Llavors els hi ensenyo per la pantalla per tal que observin quins són els errors que han comès, com fan l’entonació,… i verbalitzin els punts forts i febles de la seva lectura.
Per què us explico tot això? Doncs és perquè hem relacionat aquest treball de lectura amb el nostre projecte. Els alumnes han llegit el conte, en Patufet a Montserrat.
Ara podeu escoltar un petit fragment del conte.
[youtube]https://youtu.be/mNxtVYg3enE[/youtube]
STOP!
Hola companys i companyes,
Aquests dies entre informes, reunions, preparació de la festa de Sant Jordi i mil feines més, no us he pogut penjar res, tot i que amb els alumnes hem continuat treballant en el projecte.
Estem en construcció!
ENTREVISTA A EN MISAEL
Aquests dies hem treballat l’entrevista. En Joan (mestre en pràctiques) ha preparat aquesta unitat. Hem vist i treballat les parts que té; hem analitzat entrevistes del diari; ens n’hem inventat i finalment hem pensat una entrevista per a en Misael, un senyor que utilitza la barretina diàriament. També hem avaluat el treball a partir d’un rúbrica.
Us adjunto fotografies en relació al treball que hem fet i també les preguntes de l’entrevista d’en Misael, el link del vídeo i el codi QR per visualitzar-lo:
BUSCANT ELS PERSONATGES AMB BARRETINA
En una sessió d’Educació Física, els alumnes van treballar l’orientació pel poble amb la finalitat de buscar uns personatges amb barretina molt característics de la seva edat: el tió i el caganer.
Se’ls va donar un plànol de Folgueroles amb uns punts marcats amb forma de barretina. Aquests indicaven els punts exactes del lloc on trobarien una peça del trencaclosques per saber quin era el personatge amb barretina amagat. Quan van descobrir tots els llocs, van muntar el trencaclosques i ja els van descobrir.
Dir que aquesta activitat, a més a més de saber orientar-se pel poble, també es treballava el treball en equip i col·laboració entre ells.
Finalment, quan es va acabar tota l’activat de recerca, la mestra d’Educació Física va demanar que es fessin una autoavaluació i una coavaluació de l’activitat.
BUSCO I EXPLICO LA INFORMACIÓ
Quan els nostres alumnes han trobat informació, l’exposen a davant dels seus companys, de tal manera, ampliem els coneixements i fan un treball d’exposició oral.
A continuació fem una foto de l’alumne/a i la seva informació i l’enganxem en un full word on té el format que farem servir en tot el projecte. Després els alumnes fan un treball d’expressió escrita dient el què han trobat.
