IMPACTE EN LA TASCA DOCENT DEL TREBALL PER PROJECTES

A aquestes alçades de curs (ja entrat el mes de maig) tinc una idea molt clara del que ha suposat treballar per projectes: APRENDRE. I no parlo del que han après els alumnes (que tothom dóna per suposat que és l’objectiu) sinó que parlo del claustre: del professorat i de l’equip directiu.

He fet l’exercici, el resultat del qual es veu en la imatge anterior, del que per mi han estat conceptes clau o idees força que hi ha darrera del treball per projectes (evidentment, quan més m’ho miro més me n’adono que en falten, però són suficients per la reflexió que vull fer). La lectura que se’n pot fer és doble. Podria remetre’m a ells per vincular-los als aprenentatges que han fet els alumnes però suposo que no cal explicar gaire, a qui ja hi està convençut, dels beneficis que comporta fer servir aquesta metodologia i quina és la significació de cadascun dels termes que he emprat. Del que ja no estic tan segura és si hem reflexionat prou, com a col·lectiu docent, sobre el que implica per a la millora de la professió el treballar per projectes: és l’altra lectura que podem fer de la imatge de dalt. El camí recorregut aquests mesos, en aquest sentit, és el que més m’ha sorprès a mi.

Sóc professora de llengua i directora de l’institut. Val a dir per començar, que tot i ser un institut de nova creació amb un claustre petit, les coses no han estat senzilles per nosaltres: iniciar un procés de transformació té una complexitat que a ningú se li passa per alt (tots sabem el desgast de forces que suposa sacsejar les zones de confort, de certa indolència i de cert desinterès; i tots sabem també el que suposa fer-ho enmig de vells coneguts). Aquests handicaps no els tenim els centres nous (com a mínim el primer any) però en tenim d’altres que poden malmetre les forces amb la mateixa intensitat i fer malbaratar (o cremar) la il·lusió, l’optimisme i cert grau d’excitació que ragen de les persones que, amb certa ingenuïtat, consideren que fer les coses “ben fetes” és inherent a posar-les en marxa. Les expectatives dels qui engeguen un projecte educatiu són molt altes i a vegades no mesuren bé les seves limitacions (són humans _no superherois ni divinitats infalibles).

Treballar per projectes amb els alumnes és estimulant per a professors amb curiositat i inquietud per aprendre i, en aquest sentit, els projectes que hem dut a terme en el nostre Institut han fet que tots ens haguéssim “d’arremangar”: conèixer la ciutat i els seus recursos, aprofitar l’oportunitat que porta el present, actualitzar els nostres coneixements científics, lingüístics i digitals,… no és això el mateix que demanem a l’alumnat?

Seria molt fàcil, i un tòpic, dir que treballar per projectes comporta molta feina per tot el que acabo d’enumerar: no és aquesta la feina “feixuga”. El que més feina  ens ha comportat (i encara estem “en ello”) ha estat la feina que suposa perdre pors:

→ Perdre la por a INVESTIGAR I EXPERIMENTAR (com carai es fa una cosa que no has fet mai, de la que no et sents “especialista” i -paradoxalment- vols que surti perfecta?)

→ Perdre la por a ASSUMIR RISCOS (quelcom pot fallar i sortir malament, tot i el disgust inicial, com pot ser que costi tant tenir coll avall que el risc no comporta èxit o fracàs sinó aprenentatge?)

→ Perdre la por a la FLEXIBILITAT I EL CANVI (què passa si no ho hem previst tot abans -per falta de temps o falta de mires- i a mig camí ens adonem que passen coses que no esperàvem? és molt greu revisar i rectificar en mig del procés?)

→ Perdre la por a CONFIAR EN ELS COMPANYS (confiar en els companys equival a reconèixer que un no dóna cap a tot, cosa lògica: per què pensem que aquest reconeixement -evidència de la teva humanitat- ens fa vulnerables i ens menys capacita?)

→ Perdre la por al sentiment de FRUSTRACIÓ (i què passa si no s’acompleixen les nostres expectatives? Hem de tancar “la parada” de l’experimentació?)

→ Perdre la por a RECONÈIXER QUE APRENEM AMB ELS ALUMNES (com convertir en magnífica la sensació terrorífica de reconèixer davant dels alumnes que d’allò “no tenim n’idea” però que ens hi posem amb ells a aprendre-ho? No és això posar-los en la situació real que mai s’acaba d’aprendre i que l’important és tenir eines per a fer-ho?)

→ Perdre la por a L’AUTONOMIA DELS ALUMNES (no fem a vegades amb els alumnes de “papes i mames” que, temorosos que no ho facin bé i prenguin mal, no deixen als nens gaudir de la piscina, els arbres, els gronxadors o les baranes? no volem “suplantar-los” per nosaltres a vegades?)

I tot això que aprenem els profes… no són habilitats i competències que esperem que els alumnes assoleixin?

 

Canvis en el calendari

Hem rebut una proposta de que els pòsters dels alumnes fossin impresos en format professional. La proposta comportaria avançar el projecte.

Arrel d’aquí hem iniciat una conversa al voltant dels temps del projecte, les diferents tasques que cal entomar i el paper que hi han de jugar els alumnes, i n’hem conclós que:

-Definim dues línies de treball en el projecte: la línia científica, on els alumnes dissenyen experiments, els realitzen i en treuen conclusions (que es farà en hores de Science Research), i una segona, l’organitzativa, on els alumnes organitzen el congrés (l’esdeveniment en si) (que es farà en hores de Fòrum, Llengua i DIP) .

-Decidim que anirem treballant en aquestes línies de manera continuada, una mica de temps cada setmana i que els alumnes s’agruparan en comissions a partir de necessitats que ells defineixin (relacions públiques, àrea gra`fica,…). El que teníem definit com a “setmana” del projecte perdrà pes en pro d’un treball més continu setmana a setmana, que permet la participació dels alumnes en la planificació i disseny.

Queda pendent el tema de la impressió dels pòsters, veient si es poden ampliar plaços i de la decisió que prenguin els alumnes sobre el tema.

 

 

Segona sessió de preparació del projecte

– El congrés tindrà lloc el 17 de març.
– Abans del 26 de febrer els alumnes de Science Research fan el disseny dels experiments. Cada parella d’alumnes dissenyarà els seus experiments i planificarà el lloc i el calendari de recollida de mostres. Totes les parelles aplicaran les tècniques que han d’aprendre (col·laborant, així, en tots els dissenys que s’experimentin). Per tal de poder fer factible aquesta dinàmica del 15 de febrer al 4 de març no hi haurà classe d’anglès els dimarts: aquestes hores el Jordi i la Neus faran Science Research. Faran el mateix els dilluns i els divendres a l’hora de speaking.
– El 26 de febrer comencen realitzar experiments.
– Cal que a matemàtiques treballin els gràfics (primer han d’aprendre a fer les representacions a mà i després amb excel.
– Des de Fórum es reforçarà la interpretació de gràfics i mapes. Treballaran també els temes de clima i paisatge i la contaminació de l’aigua (construiran una petita depuradora).
– Per atendre la diversitat es preveu «derivar» cap a «reptes» més assolibles a aquells alumnes que tinguin dificultat per desenvolupar experiments més complexos. El mateix, però incrementant-ne la complexitat, es farà amb aquells alumnes que tinguin més facilitat per desenvolupar-los.
– Es prepararà el congrés els dies 14/15/16 de març.
– Dedicarem el 7/8/9 de març a l’elaboració dels pòsters a totes les hores excepte les d’EFI i Expressió i ritme. Sobre la marxa decidirem si cal dedicar o no la tarda de «Ser i conviure».
– Des de Science Research es pactaran amb els alumnes quines tasques d’organització calen i quins comitès fan falta, i s’organitzaran per a dur a terme les tasques: difusió, logística, gràfica, programa, espais, horari…
– Cercarem si algú ens patrocina la impresió dels pòsters. Si no trobem patrocinadors farem pòsters formats per 2 peces A3 que plastificarem a l’Institut.
– Restem a l’espera que des de l’ajuntament ens diguin quin espai podem fer servir pel Congrés.

Planifiquem el 1st Earth’s Fluids Scientific Congress

Hem començat a planificar el projecte del segon trimestre tenint present les coses que hem après en dur a terme el primer.

Objectiu: Organitzar un Congrés científic. Els alumnes presentaran uns experiments dissenyats per ells relatius a fluids de la terra (hidrosfera i atmosfera) mitjançant diverses tècniques, i presentaran els seus resultats i conclusions en format pòster i presentació (10′) en llengua catalana i, quan hi hagi grup que ho plantegi, en anglès.Assistents al congrés: alumnes, famílies i d’altres convidats (professorat d’altres centres 2ària i 6è i alumnes 6è)

Implica:

Coneixements

  • Fer gràfics amb full de càlcul (matemàtiques)
  • Fer pòster amb (català i science)
  • Fer, quan s’escaigui, presentació en llengua estrangera (anglès)
  • Conèxer tècniques per dissenyar un experiment (Science): microscopi, anàlisi d’aigua i, anàlisi d’aire.
  • Fer fotografies del procés (DiP)

 

DUBTES PENDENTS DE RESOLDRE

– Espai?

– Col·laboracions de científics?

– Com seran els pòsters? (copisteria, alumnat…. estructures, suports?)

– Pressupost i finançament?

 

IDEES

– Preparar a les classes de Science Research el contingut dels pòsters (previ al «temps» intensiu de projecte). Revisar la correcció lingüística a llengua.

– Dedicar durant la setmana de projecte un dia a fer pòster (i d’altres qüestions que puguin requerir antelació) per tenir-los preparats (potser 3-4 de març?) i del 14 al 16 organitzar, per comissions de treball l’esdeveniment.

– Partir de la creació d’una comissió econòmica (coordinada des de Consell de delegats) per cercar recursos i finançament.

– Pensar en la possibilitat que les millors investigacions dels alumnes puguin fer ponències (al final de l’esdeveniment)

– Fer un tríptic?

– Fer un grup de premsa?

– Fer amb alumnes més avançats un sensors (en horari extraescolar) per usar els sensors com a instruments necessaris en un experiment?