Mercat de tecnologia romà: bones sensacions, París i comerç de proximitat

rajoles vidre
Hola companys i companyes,

Escric aquest post per compartir unes molt bones sensacions que estic tenint als inicis d’aquest projecte final del tercer trimestre (mercat tecnològic romà) i de pas aprofitaré per fer una aportació a l’anàlisi dels factors que contribueixen a que un projecte sigui engrescador i d’alt interès pedagògic.

A la primera sessió, a la nostra comissió vam estar parlant  sobre com podíem fer el  mosaic romà (tots i totes). Vam parlar de mosaics, vam tocar rajoles “reciclades”, vam parlar de reciclatge, vam explicar el que sabíem sobre les rajoles i sobre enrajolar, vam sortir fora de la classe per veure’n tipus i mides, vam trencar una rajola per millorar els nostres coneixements de les seves propietats i, per últim, vam fer recerques per internet per veure on ens podíem proveir de rajoles, de quins tipus i a quins preus.

La sessió d’una hora s’ens va passar volant i se’ns va fer curta.

Crec que part de l’èxit de la sessió va estar en una consigna que em va donar un company  (“el taller l’haurien d’organitzar els/les alumnes”) que em va permetre fer un canvi de xip sobre el rol que jo havia de tenir al taller: vaig passar de veurem com a responsable del taller, a facilitador del taller… o quelcom similar.

Preparant la sessió d’avui, després d’haver mirat la informació que unes alumnes van trobar a la xarxa on em proposaven comprar unes rajoles a un proveïdor de Paris, vaig veure clar l’interès d’acostar-nos al magatzem de materials de la construcció que hi ha a 200 metres de l’institut.

A la segona sessió hem aprés molt. Hem aprés sobre diferents tipus de rajoles,  sobre con tallar rajoles, sobre materials adhesius, sobre preus (hem entrat a dues botigues), hem pogut practicar el parlar en públic i explicar el nostre projecte i demanar el que necessitàvem , hem “discutit” sobre normes d’educació, drets del consumidor, avantatges i desavantatges del comerç de proximitat versus gran superfícies…  I l’hora ens ha tornat a passar volant!

Respecte aspectes a considerar perquè un projecte sigui engrescador i d’alt interès pedagògic destacaria:

– Ratio que permet treballar i atendre l’alumnat (grups de 10 alumnes).

– Tallers triats per l’alumnat. Productes a realitzar motivadors.

– Organització del taller que permet que els i les alumnes participin activament i prenguin decisions (el professorat condueix/facilita).

– Productes “reals”, rics en qüestions “reals” a resoldre i investigar, que propicien/permeten situacions d’aprenentatge diverses, en entorns diversos, si és possible diferents als habituals.

Reflexions des de DiP a un mes vista…

Ja ha passat una mica més d’un mes des de que vam celebrar el nostre primer congrés científic a la sala l’Aplegador de la Roca Umbert. En aquest últim més vam tornar a les instal·lacions de la Roca Umbert per participar al Mercat de Tecnologia de Granollers (MTG) i hem realitzat d’altres sortides com la del Mercat de Tecnologia d’Osona (MdT).

Veient-ho amb una mica de perspectiva tinc la sensació que el nostre alumnat de primer d’ESO està agafant pràctica en assistir i participar de forma activa en la creació d’esdeveniments culturals creats per ells mateixos. Esdeveniments on es mostren i es comparteixen aprenentatges.

D’altra banda tots aquests projectes estan servint perquè l’alumnat sigui conscient de les feines que cal fer per fer possible aquest tipus d’esdeveniments. I em sembla que aquesta pressa de consciència i les diferents habilitats que han estat treballant ens seran de molta utilitat pel projecte final del tercer trimestre….

Carles Serra, Disseny i Programació.

Revisió del projecte anterior

Avui hem fet revisió del primer projecte que hem fet al primer trimestre (de fet eren dos projectes, SolarSystemPathway i XYZStars) i n’hem tret diverses idees de millora que volem aplicar en el disseny del projecte del segon trimestre:

Els alumnes han de participar en la planificació i presa de decisions des de l’inici, incloent-hi la presa de contacte amb institucions externes. També fent que en el moment d’iniciar el projecte aquest sigui plantejat a la classe no només pels profes sinó també pels alumnes.

Cal trobar-se (l’equip docent) amb regularitat cada 15 dies per treballar en la construcció del projecte de centre (que inclou el treball per projectes). S’han de formar alumnes «experts», practicar-ho a les aules abans de començar el projecte, i rols de «responsables» de manera que dins dels grups hi hagi alumnes que ajuden a d’altres per no enlentir i facilitar que el ritme de treball de tothom s’ajusti a un marc previst. Els profes especialistes en les temàtiques del projecte han de passar per tots els grups.

No hem de fer 2 projectes simultàniament, cal ser «generosos» en el temps previst: són alumnes més lents del que pressuposàvem. Cal cercar estratègies al llarg del trimestre per trencar dinàmiques de grups/alumnes que no funcionen bé i que en el moment de fer projecte dificulten molt el desenvolupament.

Cal incorporar al projecte la valoració de l’alumnat (que inclogui el grau de satisfacció). Cal tancar calendari i necessitats amb institucions/entitats implicades amb un parell de mesos d’antelació. És indispensable fer pressupost per valorar la viabilitat/sostenibilitat econòmica. Hem de procurar trobar fonts de finançament (implicar a alumnes) i gastar el que sigui necessari cercant l’equilibri entre qualitat i sostenibilitat.