Mercat de tecnologia romà: bones sensacions, París i comerç de proximitat

rajoles vidre
Hola companys i companyes,

Escric aquest post per compartir unes molt bones sensacions que estic tenint als inicis d’aquest projecte final del tercer trimestre (mercat tecnològic romà) i de pas aprofitaré per fer una aportació a l’anàlisi dels factors que contribueixen a que un projecte sigui engrescador i d’alt interès pedagògic.

A la primera sessió, a la nostra comissió vam estar parlant  sobre com podíem fer el  mosaic romà (tots i totes). Vam parlar de mosaics, vam tocar rajoles “reciclades”, vam parlar de reciclatge, vam explicar el que sabíem sobre les rajoles i sobre enrajolar, vam sortir fora de la classe per veure’n tipus i mides, vam trencar una rajola per millorar els nostres coneixements de les seves propietats i, per últim, vam fer recerques per internet per veure on ens podíem proveir de rajoles, de quins tipus i a quins preus.

La sessió d’una hora s’ens va passar volant i se’ns va fer curta.

Crec que part de l’èxit de la sessió va estar en una consigna que em va donar un company  (“el taller l’haurien d’organitzar els/les alumnes”) que em va permetre fer un canvi de xip sobre el rol que jo havia de tenir al taller: vaig passar de veurem com a responsable del taller, a facilitador del taller… o quelcom similar.

Preparant la sessió d’avui, després d’haver mirat la informació que unes alumnes van trobar a la xarxa on em proposaven comprar unes rajoles a un proveïdor de Paris, vaig veure clar l’interès d’acostar-nos al magatzem de materials de la construcció que hi ha a 200 metres de l’institut.

A la segona sessió hem aprés molt. Hem aprés sobre diferents tipus de rajoles,  sobre con tallar rajoles, sobre materials adhesius, sobre preus (hem entrat a dues botigues), hem pogut practicar el parlar en públic i explicar el nostre projecte i demanar el que necessitàvem , hem “discutit” sobre normes d’educació, drets del consumidor, avantatges i desavantatges del comerç de proximitat versus gran superfícies…  I l’hora ens ha tornat a passar volant!

Respecte aspectes a considerar perquè un projecte sigui engrescador i d’alt interès pedagògic destacaria:

– Ratio que permet treballar i atendre l’alumnat (grups de 10 alumnes).

– Tallers triats per l’alumnat. Productes a realitzar motivadors.

– Organització del taller que permet que els i les alumnes participin activament i prenguin decisions (el professorat condueix/facilita).

– Productes “reals”, rics en qüestions “reals” a resoldre i investigar, que propicien/permeten situacions d’aprenentatge diverses, en entorns diversos, si és possible diferents als habituals.

IMPACTE EN LA TASCA DOCENT DEL TREBALL PER PROJECTES

A aquestes alçades de curs (ja entrat el mes de maig) tinc una idea molt clara del que ha suposat treballar per projectes: APRENDRE. I no parlo del que han après els alumnes (que tothom dóna per suposat que és l’objectiu) sinó que parlo del claustre: del professorat i de l’equip directiu.

He fet l’exercici, el resultat del qual es veu en la imatge anterior, del que per mi han estat conceptes clau o idees força que hi ha darrera del treball per projectes (evidentment, quan més m’ho miro més me n’adono que en falten, però són suficients per la reflexió que vull fer). La lectura que se’n pot fer és doble. Podria remetre’m a ells per vincular-los als aprenentatges que han fet els alumnes però suposo que no cal explicar gaire, a qui ja hi està convençut, dels beneficis que comporta fer servir aquesta metodologia i quina és la significació de cadascun dels termes que he emprat. Del que ja no estic tan segura és si hem reflexionat prou, com a col·lectiu docent, sobre el que implica per a la millora de la professió el treballar per projectes: és l’altra lectura que podem fer de la imatge de dalt. El camí recorregut aquests mesos, en aquest sentit, és el que més m’ha sorprès a mi.

Sóc professora de llengua i directora de l’institut. Val a dir per començar, que tot i ser un institut de nova creació amb un claustre petit, les coses no han estat senzilles per nosaltres: iniciar un procés de transformació té una complexitat que a ningú se li passa per alt (tots sabem el desgast de forces que suposa sacsejar les zones de confort, de certa indolència i de cert desinterès; i tots sabem també el que suposa fer-ho enmig de vells coneguts). Aquests handicaps no els tenim els centres nous (com a mínim el primer any) però en tenim d’altres que poden malmetre les forces amb la mateixa intensitat i fer malbaratar (o cremar) la il·lusió, l’optimisme i cert grau d’excitació que ragen de les persones que, amb certa ingenuïtat, consideren que fer les coses “ben fetes” és inherent a posar-les en marxa. Les expectatives dels qui engeguen un projecte educatiu són molt altes i a vegades no mesuren bé les seves limitacions (són humans _no superherois ni divinitats infalibles).

Treballar per projectes amb els alumnes és estimulant per a professors amb curiositat i inquietud per aprendre i, en aquest sentit, els projectes que hem dut a terme en el nostre Institut han fet que tots ens haguéssim “d’arremangar”: conèixer la ciutat i els seus recursos, aprofitar l’oportunitat que porta el present, actualitzar els nostres coneixements científics, lingüístics i digitals,… no és això el mateix que demanem a l’alumnat?

Seria molt fàcil, i un tòpic, dir que treballar per projectes comporta molta feina per tot el que acabo d’enumerar: no és aquesta la feina “feixuga”. El que més feina  ens ha comportat (i encara estem “en ello”) ha estat la feina que suposa perdre pors:

→ Perdre la por a INVESTIGAR I EXPERIMENTAR (com carai es fa una cosa que no has fet mai, de la que no et sents “especialista” i -paradoxalment- vols que surti perfecta?)

→ Perdre la por a ASSUMIR RISCOS (quelcom pot fallar i sortir malament, tot i el disgust inicial, com pot ser que costi tant tenir coll avall que el risc no comporta èxit o fracàs sinó aprenentatge?)

→ Perdre la por a la FLEXIBILITAT I EL CANVI (què passa si no ho hem previst tot abans -per falta de temps o falta de mires- i a mig camí ens adonem que passen coses que no esperàvem? és molt greu revisar i rectificar en mig del procés?)

→ Perdre la por a CONFIAR EN ELS COMPANYS (confiar en els companys equival a reconèixer que un no dóna cap a tot, cosa lògica: per què pensem que aquest reconeixement -evidència de la teva humanitat- ens fa vulnerables i ens menys capacita?)

→ Perdre la por al sentiment de FRUSTRACIÓ (i què passa si no s’acompleixen les nostres expectatives? Hem de tancar “la parada” de l’experimentació?)

→ Perdre la por a RECONÈIXER QUE APRENEM AMB ELS ALUMNES (com convertir en magnífica la sensació terrorífica de reconèixer davant dels alumnes que d’allò “no tenim n’idea” però que ens hi posem amb ells a aprendre-ho? No és això posar-los en la situació real que mai s’acaba d’aprendre i que l’important és tenir eines per a fer-ho?)

→ Perdre la por a L’AUTONOMIA DELS ALUMNES (no fem a vegades amb els alumnes de “papes i mames” que, temorosos que no ho facin bé i prenguin mal, no deixen als nens gaudir de la piscina, els arbres, els gronxadors o les baranes? no volem “suplantar-los” per nosaltres a vegades?)

I tot això que aprenem els profes… no són habilitats i competències que esperem que els alumnes assoleixin?

 

Treballar a dos nivells. La mantega i els diners de la mantega.

El problema. (Perquè n’hi ha un, de problema).

Molt sovint en el treball per projectes apareixen dues qüestions que estan relacionades: el grau d’obertura i l’impacte en el currículum.

Per una banda, pel que fa al grau d’obertura, com més obert és un projecte, més poden participar els alumnes en la seva planificació, el que promou que desenvolupin habilitats de nivell cognitiu alt (planificar, preveure, dissenyar,…), que s’apropiin del projecte encarnant-se en rols reals o versemblants (speaker, responsable de relacions públiques, responsable de llum i so,…) on cadascú desenvolupa un tasca diferent i necessària (el que en si és una definició d’estar per casa de “cooperatiu“).

Per l’altra, pel que fa a l’impacte en el currículum, els projectes haurien de “cremar” currículum, en el sentint ample del terme. Perquè el currículum no són només continguts (com poden fer creure molts llibres de text que els hipertrofien), sinó també habilitats i competències. I aconseguir que això passi implica dificultats amb que cadascú faci una tasca diferent (llavors, no aprenen tots el mateix?) i amb la naturalesa imprevisible d’allò que planifiquen i decideixen els alumnes.

Algunes idees, contradiccions i referències

Diu un refrany francès “On ne peut pas avoir le beurre et l’argent du beurre” (No pots tenir la mantega i els diners de la mantega), el que voldria dir: O una cosa o l’altra.

Dóna la sensació que el grau d’obertura i l’impacte en el currículum es trobin en dos extrems oposats de l’espectre didàctic i que per a resoldre-ho cal usar la metàfora de l’equalitzador que he trobat recentment en el llibre de Ramon Grau @RamonGrauQC  “Altres formes de fer Ciència”, on un ajusta l’activitat “Apujant” o “Baixant” el nivell d’autonomia en funció d’on es vol impactar (En aquest cas, Grau d’obertura o Impacte en el currículum).

Així, podríem crear projectes amb baix nivell d’obertura i projectes amb alt nivell d’obertura, assumint en cada cas el diferent impacte en el currículum.

I en una recent xerrada de @SergidelMoral a Rosa Sensat es feia servir una metàfora interessant en relació a la possible tensió entre competències i continguts, en el sentit que en un projecte l’aprenentatge no es produeix de forma irreal i escolaritzada originant situacions poc naturals (un òs formiguer) enrigidides per les dinàmiques escolars, sinó de manera natural i fluida (un gos-llop) dirigides a un objectiu real o versemblant.

I el nostre projecte, què?

No sé si hem trobat una solució que es pugui aplicar de forma general. Però el projecte que hem fet presenta, de fet, dos nivells: la recerca per equips i la organització d’un congrés per comissions.

En la recerca per equips, els alumnes han seguit un itinerari pautat: desenvolupar una investigació sobre hidrosfera i atmosfera local. És cert que han dissenyat els seus propis experiments, però ho han fet a partir d’unes bastides determinades, amb un rang de tècniques experimentals tancat, per a publicar-les en un format específic de pòster científic i seguint uns passos (formulació de preguntes, disseny d’experiments, col·lecció de dades, anàlisi i escriptura del pòster) molt marcats. Aquesta part del projecte tenia uns objectius d’aprenentatge molt clars i definits, iguals per a tots i estretament vinculats al currículum (cicle de l’aigua, disseny d’experiments, treure conclusions de dades, representar dades numèriques en un histograma, treball amb microscopi, expressió escrita en gèneres científics).

En el treball per comissions, els alumnes han liderat l’organització del congrés. Els professors els hem acompanyat, però ells prenien decisions sobre problemes per als que els professors no podíem dissenyar seqüències estructurades, perquè apareixien i es resolien sobre la marxa, “al natural”, per dir-ho així. Cada alumne ha après una cosa diferent, perquè feia una tasca diferent, tot i d’alguna manera tots han tingut oportunitat de desenvolupar aspectes competencials com l’Autonomia i Iniciativa Personal i Aprendre a Aprendre. Quelcom necessari, perquè, encara que sembli una obvietat, cal dir-ho: els alumnes aprenen Autonomia i Iniciativa quan la situació requereix que s’espavilin, i Aprenen a aprendre quan han d’aprendre d’una manera diferent de com aprenien fins ara. I això també forma part del currículum.

Penso que el projecte ens ha permès compaginar dos nivells diferents, cadascun amb una relació diferent amb el currículum específic de les àrees i que es retroalimenten: els alumnes volen fer una bona recerca perquè estan implicats en l’organtizació del congrés on l’hauran de presentar, i volen organitzar bé el congrés, perquè hi presentaran les seves recerques. Sí que es poden tenir La mantega i el diners de la mantega.

D’alguna manera, el projecte fa servir dos equalitzadors ajustats a tons diferents i el resultat és un acord harmònic, típic d’un gos-llop.

(Si heu començat a llegir el post per aquí, comenceu del principi i agafarà una mica més -no gaire-  de sentit).

Des d’un punt de vista tècnic, el projecte ens ha servit per veure quelcom que no era evident per a nosaltres el primer projecte interdisciplinar que vam fer aquest curs: Si els alumnes han de participar a planificar, necessiten temps per a fer-ho. Això implica que el model “Aturem les classes durant una setmana” no ens serveix, i en canvi, incorporar un temps cada setmana per al treball per comissions per a la planificació al llarg del trimestre, acompanyat per un treball des de les àrees per al treball per equips ens serveix, fins i tot alliberant un o dos dies sencers al final per a concloure el projecte. Això també ofereix una manera de contextualitzar el treball des de les àrees.

La revisió és una part fonamental del projecte que encara no estem fent prou bé. Ens cal dedicar temps després del projecte per a revisar amb els alumnes com ho hem fet, què hauríem pogut fer millor, etc. Perquè això ens permetrà fer millor els projectes, i perquè hauria de ser una part fonamental de l’apropiació del projecte per part dels alumnes.

I una inquietud

Una preocupació/inquietud: en la necessitat de comunicar, els projectes acaben abocats molt sovint a formats culturals: exposicions, vídeos de divulgació, congressos, … Tots ells productes culturals, problemes creats des del món del coneixement per a resoldre’ls des del món del coneixement.

El treball per projectes hauria de permetre transmetre la idea que el coneixement serveix per a resoldre també altres problemes, més enllà dels propis del món del coneixement. Potser cal explorar més a fons la via de l’Aprenentatge Servei, en què el producte final no és necessàriament un producte cultural, sinó un problema resolt, moltes vegades en format intangible.

Potser en anar progressant a l’ESO es podria tendir dels primers (que solen implicar un menor grau d’obertura) als segons (menys previsibles).

 

 

 

 

Reflexions des de DiP a un mes vista…

Ja ha passat una mica més d’un mes des de que vam celebrar el nostre primer congrés científic a la sala l’Aplegador de la Roca Umbert. En aquest últim més vam tornar a les instal·lacions de la Roca Umbert per participar al Mercat de Tecnologia de Granollers (MTG) i hem realitzat d’altres sortides com la del Mercat de Tecnologia d’Osona (MdT).

Veient-ho amb una mica de perspectiva tinc la sensació que el nostre alumnat de primer d’ESO està agafant pràctica en assistir i participar de forma activa en la creació d’esdeveniments culturals creats per ells mateixos. Esdeveniments on es mostren i es comparteixen aprenentatges.

D’altra banda tots aquests projectes estan servint perquè l’alumnat sigui conscient de les feines que cal fer per fer possible aquest tipus d’esdeveniments. I em sembla que aquesta pressa de consciència i les diferents habilitats que han estat treballant ens seran de molta utilitat pel projecte final del tercer trimestre….

Carles Serra, Disseny i Programació.

Scientific Congress_Fourth Day

Post escrit per els alumnes de la Comissió de Comunicació de l’organització del congrés.

Avui dia 24 de febrer 2016 els alumnes de 1r de l’institut de Granollers hem deixat la fase de planificació, per començar la fase d’acció: convidar, contactar amb alguns científics de veritat, contactar amb escoles… tot i això encara pensem on es podrà posar el pica- pica i com podem convidar a l’alcalde. A fer aquestes tasques s’està dedicant la comissió de relacions públiques.

La comissió de logística ja té propostes sobre quin serà el logo del nostre congrés i està treballant sobre l’horari d’aquell dia. De moment. es pot concretar que a les 8,30 muntarem tot i entre les 13,30 i les 14,00 ho haurem de recollir.

Per últim, la comissió de comunicació està enllestint les invitacions, el tríptic (on posarà informació del congrés) i les targetes identificatives. També està preparant una petita “pel·lícula” sobre el camí que va fent tot el projecte.

Acompanyem aquest article d’algunes imatges d’aquesta setmana.IMG_20160218_101551.jpg-web IMG_20160219_114939web IMG_20160224_105613web IMG_20160224_110219web

Scientific Congress_Third day

Post elaborat per la Comissió de Comunicació de l’organització del Congrés.

Avui, dia 17 de febrer 2016, els alumnes de la comissió logística, i alguns de les comissions de comunicació i relacions públiques, han anat a Roca Umbert per així poder parlar amb un dels responsables de la instal·lació sobre l’espai, el calendari, les taules i cadires de les de què disposarem el proper 16 de març: data del Congrés.

Dins de Roca Umbert, el lloc on s’organitzarà tot serà el Centre de Cultura Popular. Aquest espai està constituït per tres pisos. Al pis de dalt, estem parlant de la possibilitat que es pugui fer alguna cosa, ja que consta de diferents sales, una de les opcions es fer allà el pica-pica. Al segon pis, es col·locaran tots els pòsters dels nostres experiments. A la part inferior (planta baixa), tindran lloc les conferències dels científics convidats.

Aquesta setmana també hem iniciat l’experimentació al laboratori de l’Institut. Algun dels experiments que hem fet estan relacionats amb el creixement dels raves i les cebes, també amb l’estudi de les aigües dels rius que ens envolten, com ara el Llobregat o el Besòs.

Acompanyant a aquest article podeu veure diferents fotografies de la visita al Centre de Cultura Popular, a Roca Umbert, i diverses imatges relacionades amb els experiments que hem començat.

En trobareu més a la web de l’institut.

DSCF3028 DSCF3099 DSCF3104 DSCF3128 IMG_20160217_111553

Scientific Congress _ Second Day

Post elaborat pels alumnes de la Comissió de Comunicació del congrés.

Avui dia 10 de febrer, l’institut de Granollers ja fa el seu segon dia de treball de preparació del congrés científic.

L’organització d’aquest projecte està duta a terme per tres grans comissions. La primera, a l’aula alfa, es dedica a les relacions publiques (s’està fent la preparació de l’acte del congrés, el llistat de convidats i cercant patrocinadors). La segona, a l’aula beta, ara mateix està dissenyant i preparant els logos, més endavant prepararà la logística que farem servir. La tercera, a l’aula gamma, es dedica a la comunicació i farà, per exemple, les targetes identificatives que es portaran a la inauguració d’aquesta activitat, o per una altra banda, les invitacions que es donaran a les persones, familiars i amics. També des de comunicació es fa seguiment setmanal del que s’està fent cada dia del projecte i es prepara un reportatge audiovisual del congrés.

IMG_20160210_104632 IMG_20160210_105836-2 IMG_20160210_110526 IMG_20160210_110725 IMG_20160210_111156

Scientific Congress First day

Post redactat pels alumnes de la Comissió de Comunicació del Congrés:

Avui, dia 3 de febrer de 2016, l’institut de Granollers ha començat a fer el nou projecte trimestral: farem un Congrés científic centrat en l’aigua i el nostre clima.

Aquest fantàstic esdeveniment, fet pels alumnes de 1r d’ESO, tindrà lloc el dia 17 de març. Encara estem determinant l’espai on es durà a terme.

Aquest primer dia hem començat a treballar en grups de 3 o 4 persones, principalment planificant les diferents tasques que necessitem fer, com per exemple, les targetes identificatives que es posaran tots els implicats en aquest projecte o les invitacions que es donaran a les persones convidades.

IMG_20160203_110907 IMG_20160203_111315 IMG_20160203_111647

Canvis en el calendari

Hem rebut una proposta de que els pòsters dels alumnes fossin impresos en format professional. La proposta comportaria avançar el projecte.

Arrel d’aquí hem iniciat una conversa al voltant dels temps del projecte, les diferents tasques que cal entomar i el paper que hi han de jugar els alumnes, i n’hem conclós que:

-Definim dues línies de treball en el projecte: la línia científica, on els alumnes dissenyen experiments, els realitzen i en treuen conclusions (que es farà en hores de Science Research), i una segona, l’organitzativa, on els alumnes organitzen el congrés (l’esdeveniment en si) (que es farà en hores de Fòrum, Llengua i DIP) .

-Decidim que anirem treballant en aquestes línies de manera continuada, una mica de temps cada setmana i que els alumnes s’agruparan en comissions a partir de necessitats que ells defineixin (relacions públiques, àrea gra`fica,…). El que teníem definit com a “setmana” del projecte perdrà pes en pro d’un treball més continu setmana a setmana, que permet la participació dels alumnes en la planificació i disseny.

Queda pendent el tema de la impressió dels pòsters, veient si es poden ampliar plaços i de la decisió que prenguin els alumnes sobre el tema.

 

 

Segona sessió de preparació del projecte

– El congrés tindrà lloc el 17 de març.
– Abans del 26 de febrer els alumnes de Science Research fan el disseny dels experiments. Cada parella d’alumnes dissenyarà els seus experiments i planificarà el lloc i el calendari de recollida de mostres. Totes les parelles aplicaran les tècniques que han d’aprendre (col·laborant, així, en tots els dissenys que s’experimentin). Per tal de poder fer factible aquesta dinàmica del 15 de febrer al 4 de març no hi haurà classe d’anglès els dimarts: aquestes hores el Jordi i la Neus faran Science Research. Faran el mateix els dilluns i els divendres a l’hora de speaking.
– El 26 de febrer comencen realitzar experiments.
– Cal que a matemàtiques treballin els gràfics (primer han d’aprendre a fer les representacions a mà i després amb excel.
– Des de Fórum es reforçarà la interpretació de gràfics i mapes. Treballaran també els temes de clima i paisatge i la contaminació de l’aigua (construiran una petita depuradora).
– Per atendre la diversitat es preveu «derivar» cap a «reptes» més assolibles a aquells alumnes que tinguin dificultat per desenvolupar experiments més complexos. El mateix, però incrementant-ne la complexitat, es farà amb aquells alumnes que tinguin més facilitat per desenvolupar-los.
– Es prepararà el congrés els dies 14/15/16 de març.
– Dedicarem el 7/8/9 de març a l’elaboració dels pòsters a totes les hores excepte les d’EFI i Expressió i ritme. Sobre la marxa decidirem si cal dedicar o no la tarda de «Ser i conviure».
– Des de Science Research es pactaran amb els alumnes quines tasques d’organització calen i quins comitès fan falta, i s’organitzaran per a dur a terme les tasques: difusió, logística, gràfica, programa, espais, horari…
– Cercarem si algú ens patrocina la impresió dels pòsters. Si no trobem patrocinadors farem pòsters formats per 2 peces A3 que plastificarem a l’Institut.
– Restem a l’espera que des de l’ajuntament ens diguin quin espai podem fer servir pel Congrés.