Escric aquest post per compartir unes molt bones sensacions que estic tenint als inicis d’aquest projecte final del tercer trimestre (mercat tecnològic romà) i de pas aprofitaré per fer una aportació a l’anàlisi dels factors que contribueixen a que un projecte sigui engrescador i d’alt interès pedagògic.
A la primera sessió, a la nostra comissió vam estar parlant sobre com podíem fer el mosaic romà (tots i totes). Vam parlar de mosaics, vam tocar rajoles “reciclades”, vam parlar de reciclatge, vam explicar el que sabíem sobre les rajoles i sobre enrajolar, vam sortir fora de la classe per veure’n tipus i mides, vam trencar una rajola per millorar els nostres coneixements de les seves propietats i, per últim, vam fer recerques per internet per veure on ens podíem proveir de rajoles, de quins tipus i a quins preus.
La sessió d’una hora s’ens va passar volant i se’ns va fer curta.
Crec que part de l’èxit de la sessió va estar en una consigna que em va donar un company (“el taller l’haurien d’organitzar els/les alumnes”) que em va permetre fer un canvi de xip sobre el rol que jo havia de tenir al taller: vaig passar de veurem com a responsable del taller, a facilitador del taller… o quelcom similar.
Preparant la sessió d’avui, després d’haver mirat la informació que unes alumnes van trobar a la xarxa on em proposaven comprar unes rajoles a un proveïdor de Paris, vaig veure clar l’interès d’acostar-nos al magatzem de materials de la construcció que hi ha a 200 metres de l’institut.
A la segona sessió hem aprés molt. Hem aprés sobre diferents tipus de rajoles, sobre con tallar rajoles, sobre materials adhesius, sobre preus (hem entrat a dues botigues), hem pogut practicar el parlar en públic i explicar el nostre projecte i demanar el que necessitàvem , hem “discutit” sobre normes d’educació, drets del consumidor, avantatges i desavantatges del comerç de proximitat versus gran superfícies… I l’hora ens ha tornat a passar volant!
Respecte aspectes a considerar perquè un projecte sigui engrescador i d’alt interès pedagògic destacaria:
– Ratio que permet treballar i atendre l’alumnat (grups de 10 alumnes).
– Tallers triats per l’alumnat. Productes a realitzar motivadors.
– Organització del taller que permet que els i les alumnes participin activament i prenguin decisions (el professorat condueix/facilita).
– Productes “reals”, rics en qüestions “reals” a resoldre i investigar, que propicien/permeten situacions d’aprenentatge diverses, en entorns diversos, si és possible diferents als habituals.