Article elaborat per Imma Selga

La preparació i realització del Congrés va implicar diversos treballs en paral·lel. D’una banda, fer els experiments i elaborar el treball científic. D’una altra, organitzar el congrés. Per a l’organització, vam crear tres comissions: Disseny i Logística, Comunicació i Relacions Públiques.

Cada Comissió es dividia en diverses subcomissions de treball i cada alumne participava activament en una d’elles.
El primer repte va ser la mateixa previsió de tasques a fer. Si mai s’ha viscut un congrés, és difícil imaginar tot el que implica.
Però, a mi m’agradaria posar el focus en una d’aquestes accions.

Va haver-hi un grup d’alumnes encarregats de trobar científics que aportessin ponències i un altre, de cercar entitats col·laboradores per poder oferir un petit refrigeri a tots els congressistes.

Uns i altres van cercar informació i enviar mails. Tot i això, fou necessari passar a una acció més directe: trucar per telèfon. I aquí la primera sorpresa; no sols volien fer les trucades, les volien fer bé. Es preparaven les converses, es posaven nerviosos, anticipaven situacions, parlaven educadament…i, alhora, descobrien la complexitat d’una entitat o empresa fins arribar a parlar amb la persona adient.

Quan vam realitzar el Congrés, un dels ponents ens va comentar el gratament sorprès que havia quedat el dia que el va trucar una alumna per demanar-li la seva participació. Aquesta mateixa alumna, a més, s’havia presentat i l’havia rebut a la seva arribada.

Per a mi, tot aquest eixam de petites accions reals i d’interacció humana, són potser les que donen més sentit educatiu i fan gran el projecte. Els alumnes s’emporten aprenentatges vitals, que els posicionen i els empoderen com a persones. Se senten capaces i importants, amb participació en el món dels adults.

Alhora l’adult també es troba en una nova posició i la relació que s’estableix és molt més simètrica i rica. S’obre una altra mirada. I amb ella tots hi guanyem i aprenem.