Finalment, hem aconseguit el propòsit final del nostre projecte dels castells: un logo que ens unifica i ens identifica com a ZER.
L’encarregat de decidir el guanyador ha estat el Consell Escolar. D’una preselecció realitzada anteriorment pels membres del claustre, s’ha fet una última votació i ha guanyat el següent logo:
Oi que és bonic?
N’estem molt orgullosos!!
Una activitat que ja prèviament teníem planificada a l’escola El Rocal, ha resultat coincidir en el temps amb el nostre final de projecte dels Castells.
El cas és que Joan Turu ha visitat l’escola de Montesquiu per realitzar un taller d’il·lustració amb els nostres alumnes. Aquest taller, ha tingut com a objectiu dibuixar un gran mural on els nostres alumnes s’hi sentin reflectits i ens hi puguem identificar com a escola.
Hem pogut compartir amb ell un dia molt especial que els alumnes han gaudit moltíssim i que per nosaltres també ha estat com un final FELIÇ del nostre projecte dels castells.
Gràcies!
A mida que anàvem avançant en el projecte el nostre mapa conceptual s’ha anat ampliant. Finalment, tot i que encara ens falta afegir alguns punts, hem pogut recollir i recordar entre tots aquests aspectes bàsics:
També hem fet una valoració individual sobre el projecte:
Tenint en compte que partim de la idea que l’avaluació pretén identificar el grau de desenvolupament competencial de l’alumne al llarg del desenvolupament del projecte, com diu Neus Santmartí, no tindria gaire sentit fonamentar-la en un examen final, ni dedicar-nos a fer “proves d’avaluació”.
Es pretén doncs, revisar fins a quin punt s’han acomplert els objectius previstos i reajustar-los per millorar l’acció, en aquest cas, ensenyar i aprendre. És, per tant, un procés de retroalimentació orientat a millorar el procés d’ensenyament aprenentatge. Per aquest motiu, ens plantegem avaluar els projectes en moments diferents i a partir d’activitats d’aprenentatge ben diverses.
Segurament, ens anem repetint, però cal deixar clar, que la diversitat de mestres que ha portat a terme el projecte i els nivells en que s’ha realitzat, dóna peu a que l’avaluació també sigui diferent.
Us expliquem, a grans trets, els instruments que hem fet servir per a realitzar-la:
La base d’orientació: La base d’orientació com a instrument que mostra una seqüència ordenada d’accions per realitzar una tasca. És útil per planificar-se, per fer l’acció de forma autònoma i per autoavaluar-se un mateix.
Exemple: Els alumnes de cicle mitjà a través d’una conversa col·lectiva, elaboren entre tots una base d’orientació per la construcció del seu castell i el resultat és el següent document:
Graelles d’autoavaluació i coavaluació dins el trebal cooperatiu : Les graelles d’autovaluació i coavaluació permeten tenir consciència sobre el propi procés d’aprenentatge tenint en compte uns criteris predeterminats. D’una manera general, la graella mostra un llistat de criteris d’avaluació i d’elements observables.
Treball cooperatiu: L’aprenentatge cooperatiu és l’ús didàctic d’equips reduïts per a aprofitar al màxim la interacció entre ells amb la finalitat de maximitzar l’aprenentatge de tots (Johnson, Johnson i Holubec, 1999). Es definiria doncs, com aquella situació d’aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d’ells “només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus”.
Els grups cooperatius tenen la característica essencial de ser heterogenis, en tots els sentits: gènere, motivació, rendiment, cultura, etc.
Els membres d’un equip d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat: aprendre el que el professorat els ensenya i contribuir que ho aprenguin també els seus companys d’equip. I tenen a més una doble finalitat: aprendre els continguts escolars, i aprendre a treballar en equip, com un contingut escolar més. És a dir, cooperar per a aprendre i aprendre a cooperar… ( Pere Pujolàs).
Exemple:
Les rúbriques En aquestes, si expliciten els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els nivells, si es vol, es poden associar amb les notes tradicionals, però es busca no reduir la valoració a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’un número.
Exemple:
Conversa/debat: les converses i els debats, són una part molt important en el desenvolupament de qualsevol projecte, doncs a través d’ells els alumnes i professors interactuen, aporten informacions i/o aprenentatges. Aprenen un dels altres i entre tots assoleixen els continguts desitjats.
La carpeta d’aprenentatge (portafolio) La capeta permet recollir les diferents activitats que fa l’alumnat al llarg de l’aprenentatge d’un tema, els seus objectius i les reflexions sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors i què va millorant a mesura que avança en el coneixement. Inclou també els resultats de les activitats d’avaluació amb finalitat qualificadora i a partir de totes les dades recollides es dedueix la qualificació final que acredita els aprenentatges, que té la qualitat de ser molt transparent per a l’alumnat.
Exemple: Lapbook cicle mitjà
A cicle inicial hem treballat els castells més importants del Bisaura: el de Montesquiu, el de Besora i el de Milany. Els hem situat en el mapa i hem conegut una part de la seva història.
També hem après les parts dels castells, com vivien les persones en aquella època i alguns dels oficis que hi havia.
Els alumnes de l’escola La Baumeta us presentem el que hem treballat al llarg del projecte dels Castells en el següent enllaç:
A continuació podeu veure la ruta pel wikiloc:
Ruta senderisme Castell de Besora
Des de l’escola de Santa Bàrbara de Vidrà els alumnes han realitzat diferents activitats com les següents que us expliquen en el següent enllaç:
El producte final d’aquest projecte, no ha estat un de sol. El fet que hi hagi hagut un treball a nivell d’escola i de ZER fa que hi hagi diversos productes.
Hi ha el treball diari realitzat a les aules, la carpeta d’aprenentatge, els estendards, les disfresses, les exposicions, les conferències, les gravacions, els itineraris … Tots ells, reflecteixen allò que els alumnes han anat treballant, descobrint i assimilant al llarg del seu propi procés d’aprenentatge.
Un procés que s’ha caracteritzat per la interacció entre alumnes de diferents nivell, cursos i edats, l’atenció individualitzada ( mètode de treball propers i específics per a cada nen/a) i l’atenció a la diversitat permetent respectar el ritme de treball, de maduració i d’aprenentatge de cada persona.
L’alumnat ha treballat de manera lliure dins d’una organització pautada pel professorat. Convivint i aprenent en un espai organitzat de manera heterogènia i flexible, que ha permès arribar a tots.
S’ha partit de la idea que els sabers no s’aprenen seguint passivament la forma en que s’ensenyen, sinó que es construeixen en un procés actiu i dinàmic; en aquest procés la informació d’entrada, es veu subjecta a modificacions, que es produeixen en virtut dels coneixements previs de què disposa l’aprenent, de les seves estratègies d’aprenentatge i del seu estil personal d’aprenentatge. S’ha potenciat doncs, la construcció activa de saber per part de l’alumnat, fent-lo conscient del seu procés d’aprenentatge i convertir-lo en el vertader protagonista d’aquest. Ensenyar no és només facilitar continguts i ajudar als alumnes a aprendre’ls, sinó ajudar-los a “aprendre a aprendre”.
Aquest fet, ha comportat la modificació dels rols dels mestres i alumnes. S’han re definit, subratllant-ne el caràcter actiu i interactiu. La mestra és mediadora, mentre que l’alumne/a adquireix un paper de participació activa que l’ajuda a gaudir d’un aprenentatge molt més significatiu.
Davant tot això, el que s’ha plantejat ha estat partir sempre dels interessos i d’allò que saben els alumnes. S’ha intentat en tot moment que els nous aprenentatges s’adhereixin als coneixements que ja tenen, mitjançant activitats motivadores, variades, vivencials i significatives pels aprenents, per tal de crear nous coneixements que puguin ser extrapolaves en altres contextos i situacions de la vida quotidiana.
Això, ens ha portat a l’objectiu final d’aquest projecte. Aconseguir tenir, a nivell de ZER, un logotip que ens identifiqui com a zona escolar rural. La fita, s’ha aconseguit!
Després de realitzar el projecte a les escoles, s’ha proposat a tots els alumnes la ZER la participació a un concurs per a dissenyar un logotip per presentar-lo a l’equip de mestres que configuren el claustre. Seguidament, se n’han escollit deu de manera objectiva i sense tenir coneixement l’autoria del dibuix.
I d’aquí a pocs dies, el Consell Escolar de ZER serà l’encarregat d’escollir el guanyador.
Treballar per projectes permet plantejaments curriculars flexibles i potencia la globalització dels continguts i l’adequació d’aquests a l’entorn. A l’escola rural, la interacció amb l’entorn proper és una realitat del dia a dia, així com la heterogeneïtat i la interacció entre alumnes de diferents edats dins una aula. Tenint en compte aquest aspecte, al llarg del projecte, a les diferents escoles el tipus d’activitats són presentades utilitzant diversos recursos metodològics.
A l’escola de Montesquiu, la que té major nombre d’alumnes, la majoria dels grups s’organitzen per nivells, però els cicles s’ajunten per fer algunes àrees així com altres activitats.
Moltes de les activitats proposades al llarg del projecte s’han fet per cicles i algunes per nivells, en funció de la dificultat i de l’objectiu que volíem aconseguir. Seguint aquest mateix criteri, concretament per donar un exemple, a l’aula de tercer, cadascuna de les activitats s’han diversificat de manera que els alumnes han realitzat activitats de treball individualitzat (dossier d’activitats), per parelles (creació d’un mapa dels castells del Bisaura utilitzant el google maps),per petit grup (treball cooperatiu: grups de 4-5 alumnes per buscar informació i fer-ne un mural) i per grup col·lectiu (debats, sortides, lectures, etc..)
Les escoles de Santa Maria de Besora i de Vidrà són escoles unitàries amb pocs alumnes, de manera que aquest nombre reduït d’alumnes tots de diferents nivells, obliga a una organització ben diferent.
En aquest cas la majoria de les activitats proposades són multinivell, és a dir, tot el grup de l’aula comparteix el mateix tronc de continguts però cadascú des del seu nivell. Aquesta organització permet el treball collaboratiu internivell i s’adequa al ritme de treball de cada alumne.
Igualment, també han realitzat activitats per petits grups i grup col·lectiu, així com de treball individualitzat.
Una de les activitats conjuntes, ha estat ambientar l’escola en l’`època medieval. Entre tots hem anat canviant l’aspecte dels passadissos i aules cap a un entorn de castells.
Pensem que també és una manera de motivar als alumnes i de fer que es sentin més partícips del projecte que es treballa.
També hem aprofitat la temàtica que estem treballant per portar a terme l’activitat de contes col·lectius que es fa cada any per la setmana de Sant Jordi.
Cada aula s’ha inventat el seu conte col·lectiu i l’han llegit als altres nens i nenes de l’escola. Ho hem fet de manera que cada dia de la setmana, després del pati, un grup feia la lectura del seu conte i els gravàvem. Aquella gravació sortiria al migdia per la ràdio de Montesquiu per tal que els pares i familiars poguessin escoltar-los.
Aquí teniu un exemple dels contes enregistrats:
Els soldats i cavallers (P4-P5)
