Els alumnes van fer una observació/investigació, del número del carrer on viuen i el pis.
Primer van investigar el nom del seu carrer i desprès en quin número de porta vivien.
Es va fer una explicació de la diferència entre el número de la porteria i el pis on vivien.
Amb això es van treballar els números ordinals, utilitzant el pis on viuen els alumnes, per desprès ordenar aquests números ordinals de més gran a més petit i de més petit a més gran.
Llavors va sortir un dubte: perquè hi havien uns números del pis que tenien una A o una O, darrere del número, d’aquesta manera van poder descobrir que uns números es diuen en femení i els altres en masculí.
Amb les dades recollides dels números de porteria on viuen, van descobrir que en els carrers en una vorera hi ha els números parells i en l’altre els imparells.
Per acabar la sessió vam fer una petita activitat/joc d’ordenar els seus números de carrer. Primer es van distribuir en grups segons si els seu número era parell o imparell i desprès s’havien d’organitzar, per veure quin grup aconseguia posar-se abans d’acord i ordenar-se de més petit a més gran.
Aquí teniu algunes imatges i dos petits vídeos de l’activitat.
Arxiu de la categoria: La veu dels alumnes
Where do you live?
Ara toca demanar els companys on viuen. És una activitat comunicativa en un context real i proper, enmarcada dins del projecte que també estan treballant a medi. Tots estan interessats i motivats per tenir l’adreça de molts companys!
Fotos:
Let’s speak in English!
Des de l’àrea de llengua anglesa també estem treballant el barri i l’entorn més proper dels alumnes. El que es tracta des d’aquest punt de vista és plantejar activitats comunicatives en que els alumnes siguin capaços de intercanviar informació a la vegada que practiquen la llengua anglesa de manera significativa i real!
On vius?
Per començar el projecte, en la primera sessio, es va presentar als alumnes un document de word, amb una taula, projectat a la pantalla de la classe, on sortien els noms dels alumnes i un espai per contestar aquesta pregunta tant simple.
A mesura que els alumnes veien que era el seu torn, que el curso estaba sobre de la seva casella, contestaven.
Una pregunta tant simple, i que va donar respostes de tota mena. Aquesta activitat es va realitzar sense cap guia ni cap indicador, per par del mestre, els alumnes contestaven el que volien o el que pensaven i el mestre simplement omplia la taula de word (veure el link de l’article 2)