És curiós com cada equip troba les seves estratègies per controlar els diners: uns fan piles per a cada objecte que compren, i compten el que els hi queda, altres fan paquets per a cada despesa i un paquet per la resta dels diners.

Però que passa ? que cada vegada que comencem les sessions han de comptar  els diners,i és clar això no es massa pràctic.

Per tant fem una classe pràctica de com  fer-ho , a ma,  o bé amb un document Excel a la pissarra digital.

A la pràctica els funciona perquè van sabent que gasten i que els hi queda.

M’he quedat una mica parada de que miren molt pels diners, és a dir busquen els mobles més econòmics,  a un  grup no li acaben d’agradar, però com estan bé de preu!!. La meva reflexió és que clar que cal mirar pels diners, però que si els mobles no ens acaben d’agradar i hi ha,  uns altres  que sí,  i no ens sortim del pressupost, és a dir que no gastem més del que tenim,  doncs que cal triar un altre.

Avui reflexiono sobre els continguts que estem treballant en aquest projecte. Des de l’àmbit matemàtic, estem posant a la pràctica diferents continguts-:

• numeració i càlcul, escala, % ——
• mesures: els diners
• geometria: mesures de longitud, perímetres i àrees
• orientació en l’espai

des de la TIC:

• diferents programes de text i càlcul per tal de presentar la tasca: power, Word, Excel
• cerca a Internet
• càmera fotogràfica, descàrrega, guardar i inserir imatges

Han anat entrant al web d’aquesta empresa per tal de triar allò que els hi ha semblat més adient per a cada estança de la casa. Això ha provocat dubtes, per exemple on es trobaven els endolls, per tal de no col·locar un moble al davant, on es trobaven els radiadors que no estaven marcats en els plànols del pis. Per tant han redactat correus per tal de preguntar a les propietàries. A partir d’ aquí s’han anat generant preguntes i el correu ha estat una eina de treball fluida. des de llengua catalana s’ha treballat aquest tipus de text.

Quan acabem la sessió, cada grup fa l’autovaloració  i també la valoració del treball que han fet i programen la feina pel proper dia i després  també es fa la valoració del mestre al grup.

Durant les sessions jo hem dedico ha anar passant per cada equip i veure en quin moment del treball són, si necessiten un guiatge o alguna idea per tal que ells valorin si va bé o no , d’aquesta manera vaig observant l’evolució del treball de cada  equip i també hem permet fet una valoració més objectiva.

TASCA 1→ Fem una descripció sobre les estances de la casa de la família sueca: el menjador, la sala d’estar, el bany,etc.
Objectiu final→ Descriure totes les estances de la nova casa de la família sueca (per equips).

A) COMPRENSIÓ LECTORA
“Un sofà”. Maria Barbal, dins La mort de Teresa.

Preguntes de comprensió lectora (contingut) i sobre expressions lingüístiques pròpies del text descriptiu: noms, adjectius, metàfores, comparacions, abundància d’enumeracions… (forma).

Descripció objectiva/ subjectiva (forma).
B) GRAMÀTICA I VOCABULARI (recursos lingüístics del text descriptiu):

– Temps verbals: predomini del present d’Indicatiu i de l’imperfet d’Indicatiu (opcional)
– Noms i adjectius clars i precisos (o construccions equivalents): un sofà cadaquesenc (adj.), un sofà de Cadaqués (prep. + N).
– Comparacions, metàfores, metonímies.
– Abundància d’enumeracions.
– Connectors espacials que ordenen l’espai: aquí, dins, fora…
– Gentilicis (cadaquesenc, italià,suec, europeu…)

C) EXPRESSIÓ ESCRITA (per equips, finalment fem la descripció d’un menjador, d’una cuina, d’una cambra…- cada equip de treball pot fer la descripció d’un espai de la casa diferent).

TASCA 2→ Expliquem els passos (instruccions) per muntar una prestatgeria per l’hort de la terrassa de la futura casa dels suecs.
Objectiu final→ Escriure un text instructiu, a partir de la comprensió oral d’un programa televisiu sobre bricolatge: “Ja t’ho faràs!”, de tv3.

A) COMPRENSIÓ ORAL
Característiques del text instructiu (material necessari: eines de bricolatge/ passos)
En què consisteix l’activitat?:
Escoltem les instruccions del capítol del dia 27 F (Fer una prestatgeria per l’hort de casa). I fem anotacions.
B) GRAMÀTICA I VOCABULARI:
– Forma verbal emprada en un text instructiu (l’imperatiu)
– Lèxic de bricolatge (cargol, serra, tornavís) Activitat extreta del llibre “On és l’Ona” i adaptada, (ed. Àlber).
– Dialectes. El conductor del programa parla en menorquí. Expliquem-ho als suecs (on es parla català?)extret del pla 1 de sisè d’enguany. Activitats d’amplicació.
Podem fer un quadre.
Com ho diem nosaltres? Cat. central Com ho diuen en balear? Escoltem les expressions del programa i les anotem

C) DE LA COMPRENSIÓ ORAL AL RESUM ESCRIT
Escriurem el text instructiu (que serà de gran utilitat a la família sueca):
-Eines
-Passos
Es tracta de tornar a escoltar el programa de tv3 ja t’ho faràs del dia 27 F i escriure les instruccions.

Per parelles, fem un power point recollint el vocabulari relacionat amb el tema de la casa: noms, adjectius i verbs.
Els proporcionem un llistat de recursos lingüístics amb imatges, així com pàgines web d’on poden extreure la informació.
El treball ha de contenir tres parts diferenciades:
– Noms relacionats amb la casa: la catifa, l’endoll, el balcó, el terrat, el garatge, el comptador, la canonada, l’electricitat, l’estudi, l’habitació, la sala d’estar, el menjador, la cuina, el safareig… (fem la tria de les paraules que resultin més difícils).
– Adjectius: desendollat –el radiador-, parada –la taula-, assolellat/-da, endreçat/-ada, cèntric/-a, modern, antic, ben comunicat, mal comunicat, sorollós/-a… (a partir de situacions).
– Verbs: reparar, espatllar, comprar, llogar, vendre, planxar, cuinar, rostir, fregir, sofregir, endreçar, fer el llit, estudiar, esbandir, escombrar, fregar, netejar, cosir… (a partir de situacions).

Les tutores van presentar als alumnes la carta que va arribar a l´Escola des de Suecia, on es demanava el  nosstre ajut per tal de poder decorar el pis.

La resposta dels alumnes va ser diferent en cada un dels grups. Se’ls va proposar fer aquesta feina en grups col.laboratius, i cada un dels grups es cuidaria d’una de les estances del pís.

En l’ aula dels “google”  va haver-hi força problemes en la formació dels grups, alguns dels alumnes es negaven a treballar amb un altre, i no estaven d’acord en com havien quedat els equips de treball. Es tracta d’un grup  poc cohesionat, tot i que han anat evolucionant de forma positiva al llarg del que portem de curs, on s`han fet diferents tècniques, i s`han dut a terme diferents activitats per tal de que es milloressin aquests aspectes.

Davant de tot això, que fem ?:

Primerament vaig proposar al grup parlar sobre els problemes i les dificultats, de forma oberta, però respectuosa.

Aquests conflictes es basaven principalment, en les ganes de treballar amb els amics.

Els proposo  pensar i respondre  breument les següents preguntes:

– Què vol dir treballar en equip?

– Quins són els objectius d’aquesta feina que tenim entre mans?

– Escriure un exemple de treball en equip: futbol, mestres de l`escola, …

Entre tots vàrem preparar unes targetes per escriure les respostes.

Quan tot això va estar fet vàrem llegir els cartronets, varem agrupar els que volien dir el mateix, i finalment vam arribar a uns acords del que era treballar en grup.

“Tots ens escoltem, investiguem i arribem a acords, i no cal que siguem amics per a treballar junts.”

Segona sessió.

Dos  alumnes proposen fer de nou els grups, amb les següents propostes:

.- Els alumnes de sisè ens hem de repartir entre tots els grups, i alguns de nosaltres no hem d’estar junts, Podriem fer un cap de cada grup. Es van presentar quatre alumnes  de forma voluntaria,.

Els proposo fer unes cartolines, amb els números 1, 2, 3 i 4  que correspondria a cada un dels caps de cada equip. Com recollir el cartronet del grup que vull treballar ? -els hi proposo que ho podriem fer per edats, del més gran al més petit. A partir d’aqui van venir a recollir cada alumne el cartronet que ell volia, Ens vam reunir per grups, ens vam mirar, ens vam reconeixer, i es van trobar a gust amb el grup que estaven i tots van dir que no calien canvis.

Presento als alumnes la rúbrica del treball col.laboratiu, que vol dir, quins càrrecs hi ha, quines tasques han de fer cadascú. i entre ells es reparteixen. Quedem d’acord també que anirem canviant els càrrecs perquè tots els del grup passin per tots.

Les mestres haviem preparat uns sobres rotulats amb el nom de cada estança del pís  i amb els diners que es poden gastar per a moblar i decorar aquestes. Els presentem als alumnes.

El Secretari de cada grup agafa, un sobre,  sense veure el nom de l’espai, D`aquesta manera cada grup, de forma aleatoria, ja sap quin espai li ha tocat i el pressupost que té per fer-ho.

Els alumnes parlen entre ells, mentre jo vaig passant de grup en grup per observar.

Primerament ha costat una mica treballar de forma cooperativa, havia de recordar que cadascú tenia la seva tasca, no cal anar a buscar el material tots ……..

El temps d’avui quasi s’acaba i observo, que els controladors del temps diuen que s`ha de recollir, que s`ha de fer làvaluació i la coavaluació de la tasca feta avui, i planificar la del proper dia.